DIA DE LA REFORMA

La reforma religiosa que va iniciar el monjo Martí Luter no va ser un fet aïllat d’un visionari embogit. Abans de Luter, a Florència va sorgir el monjo Girolamo Savoranola que va morir cremat. El seu pecat va ser predicar contra la corrupció papal i dels Medeci.  A Anglaterra va sorgir Wycliffee i a Bohèmia, Huss, ambdós jutjats per heretges i condemnats a mort. Existia un brou de cultiu que reclamava a crits la reforma de l’Església.

L’any 1506 el papa Juli II va fer enderrocar la deteriorada basílica de Sant Pere de Roma per erigir una majestuós edifici. Va promulgar una indulgència per recaptar fons per construir-lo. El papa Lleó X, el 31 de març de 1515 va estendre una butlla que permetia la predicació de la indulgència en diversos indrets d’Alemanya per destinar els ingressos a la construcció de la nova basílica de Sant Pere.

L’any 1510 Martí Luter és enviat a Roma per tractar assumptes de l’ordre. Luter es va escandalitzar en veure la corrupció que hi havia en llocs considerats sants. Va pujar de genolls l’escala santa(que es deia va ser transportada per àngels de Jerusalem a Roma), dient un Parenostre en cada esglaó. De sobte va recordar la declaració del profeta Habacuc que diu: “El just viurà per la seva fe”  (2:4).Es va adonar que totes aquelles penitències i pregàries no valien res. El 1512 va rebre el títol de Doctor en Sagrada Escriptura que li va atorgar la universitat d’Erfurt. Poc després va acceptar ensenyar Teologia en la recent fundada universitat de Wittemberg. Ben aviat es va adonar que era impossible reconciliar els principis doctrinals de la teologia antiga amb el descobriment alliberador que “el just viurà per la seva fe”. Així van passar cinc anys de forts conflictes interns.

L’any 1517 arriba a les rodalies de Wittemberg el monjo Joan Tetzel predicant la indulgència estesa per Lleó X, afirmant que quan sonava el clinc d’una moneda en caure a la caixa, una ànima era alliberada del Purgatori. Això va ser la gota que va fer vessar el got. Luter no va poder seguir mantenint en secret la fe que havia rebut de la lectura de la Sagrada Escriptura . El 31 d’octubre va clavar en la porta de l’església de Wittemberg les 95 tesis. Eren temes de discussió per portar la renovació de l’Església corrupta. Aquesta data se la coneix com el “Dia de la Reforma”.

La consolidació de la  nova fe no va ser fàcil. Van esclatar guerres que van produir molts desastres i sofrences. La interpretació errònia de la Bíblia va fer explotar la revolta dels camperols contra els seus senyors. És cert  que la conseqüència lògica de la llibertat que l’ésser humà troba en Crist allunya la por a l’home. Encara que els opressors segueixin subjugant els oprimits, aquests no es poden prendre la justícia en les seves mans Els cristians es refugien en el Senyor que els dóna la força per no defallir davant els tirants. La llavor de l’Evangeli s’escampa i en el moment oportú dóna el fruit, al trenta, al seixanta o al cent.

L’expansió de l’Evangeli per Europa no va ser gens fàcil. Roma no volia perdre el domini que exercia sobre la població. Els evangèlics o luterans com se’ls denominava en aquella època van decidir fugir d’Europa i buscar la llibertat religiosa en les colònies que Anglaterra tenia a Amèrica. L’arribada dels emigrants anglesos, anomenats pelegrins a bord del Mayflower a terres americanes l’any 1620  al que avui se’n diu Massachusetts està ben documentada. Aquests pelegrins van constituir l’embrió del que serien les tretze colònies que van ser el fonament  del que avui és Estats Units. Els pares de la Constitució americana eren fervents cristians que posaven a Déu i a la seva Paraula per damunt de tot. 

La democràcia americana amb el temps s’ha devaluat perquè l’esperit cristià dels fundadors s’ha diluït en les filosofies anticristianes que abunden. Semblantment els antics israelites que barrejaven la fe en el Déu que els havia alliberat de l’esclavatge egipci adoptant com a propis els déus dels pobles amb els que no s’havien de barrejar, mescla que  feia que perdessin el favor de Déu, caient en la tirania dels pobles veïns. Estats Units a perdut el favor de Déu deixant de ser la democràcia que enaltia Tocqueville.

. Les esglésies evangèliques recorden el 31 d’octubre com el Dia de la Reforma. Aquesta celebració ens hauria de recordar que la llibertat política va associada a l’obediència a Déu i la seva paraula. Si Catalunya vol construir-se sobre la base de la justícia i de la llibertat que són imprescindibles per la prosperitat, només es podrà fer-ho si els seus ciutadans són justos i lliures. La justícia i la llibertat és un regal de Déu que s’obté gràcies a l’obediència a Déu i la seva Llei. Cal recuperar el lema: “el just viurà per la seva fe” que l’Església amb l’instrument de la Santa Inquisició es va encarregar de fer-lo desaparèixer del sòl hispà perquè no volia que els seus ciutadans s’unissin als europeus per assolir la llibertat que Crist atorga als que confien en Ell.

Octavi Pereña i Cortina