QUÉ ÉS LA MORT

 

La biologia diu que un ésser humà ha mort quan es presenta el que es diu mort cerebral que consisteix en un cessament irreversible de les activitats cerebrals. Davant d'aquest destí comú a tothom, que es considera el més just dels esdeveniments perquè no se n'escapa ningú d'haver-se de transformar en corrupció. En el món dels morts s'hi troben diferències perquè les despulles d'alguns es dipositen en llocs emblemàtics: panteons, capelles sepulcrals, mausoleus...La majoria, en nínxols adossats superposats, lletjos com els blocs d'habitatges construïts per les administracions per a una munió de families obreres, en poc espai edificable. Aquesta diferenciació post mortem és evident externament. Per als difunts no hi ha distincions. A tots ells domina la corrupció corporal, la fetor i els cucs. Quan un es mor és inconscient del lloc on jeu. Són els vius els qui presumeixen de la qualitat dels sepulcres on dipositen els seus difunts. Són els rics els qui s'envaneixen de la majestuositat dels sepulcres i marquen diferencies. Els morts són indiferents a les vanaglòries dels vius.

El salmista transmet un missatge a tothom: "Escolteu això, tots els pobles, escolteu atentament, tots els qui habiteu el món, tant plebeus com nobles, tots alhora rics i pobres" (49:1,2). El salmista té interès en que els lectors del seu poema reflexionin sobre la mort. "Perquè veu que els savis moren, l'insensat i el desassenyat pareixen igual, i deixen la seva riquesa als altres" (v.10). Penseu una mica insensats, per què us afanyeu tant creant fundacions que porten el vostre nom? Per què voleu deixar rastre del vostre pas per aquest món construint majestuosos mausoleus perquè la posteritat us recordí? Fixeu-vos que diu la saviesa divina: "En el seu interior s'imaginen que les seves cases duraran per sempre, les seves residències continuaran de generació en generació: anomenen les terres amb els seus noms. Però l'home no perdura gaire en l'honor, s'assembla a les besties que desapareixen" (vv.11,12).Quin insignificant valor dóna Déu als homes que presumeixen de la grandesa dels seus noms! En vida els poderosos poden distingir-se de la resta dels mortals, però en la mort s'assemblen a les "besties que desapareixen. Per què afanyar-se tant en crear riquesa, sovint amb injustícia sembrant sofriment a les mans que la produeixen si al final s'acaben semblant a les "besties que desapareixen"? El salmista segueix escrivint perquè reflexionem en un tema tan transcendent que se'l vol reduir "al terme de la vida, la incapacitat de l'organisme de sostenir l’homeòstasi, una mera extinció del procés homeostàtic": "Com ovelles han estat assenyalats per al sepulcre, la mort serà el seu pastor, i els justos tindran domini sobre ells al mati, i la seva ostentació es desfarà en el sepulcre, lluny de la seva mansió" (vv. 14,15).

 El món en que vivim és ple d'enveges. Els pobres no saben on caure morts i més en aquesta època de crisi que ha minvat exponencialment els ingressos, miren amb cobdícia el benestar luxós dels poderosos. El salmista ens diu: "No tinguis por si un home es fa ric, quan s'engrandeix la glòria de casa seva, perquè quan mori no s'endurà res, la seva glòria no baixarà amb ell. Encara que durant la seva vida es beneïa a si mateix - i els homes et felicitaven quan et beneficiaves a tu mateix arribarà fins a la generació dels seus pares: mai més no veuran la llum. L'home que viu en l'esplendor, perà no té enteniment, es semblant a les besties que desapareixen (vv. 16-20).

 No son moltes les persones que consideren la mort com "la incapacitat de l'organisme de sostenir l’homeòstasi" perquè instintivament posseeixen un sentit de transcendència, que l’existència no s'acaba en " el cessament irreversible de les activitats cerebrals". intueixen que hi ha quelcom més enllà de la mort, però no saben què la Bíblia també en el terna de la mort ajuda l'home a sortir de dubtes. Li recomano  al lector que llegeixi 1 Corintis 15 que l’apòstol Pau dedica exclusivament a tractar aquest tema. Transcric aquest text. "Perquè cal que això corruptible sigui vestit d'incorruptibilitat, i quan això mortal sigui vestit d'immortalitat, llavors es complirà la paraula escrita: La mor és engolida en la victòria. On és, oh sepulcre, la teva victòria? E1 fibló de la mort és el pecat, i el poder del pecat és la Llei. Però gràcies a Déu perquè E11 ens dóna la Victoria per mitjà del nostre Senyor Jesucrist.

 La Biblia esmenta dues resurreccions: la de vida i la de mort. Pau es limita a esmentar la resurrecció de vida. Per la importància que té la resurrecció de mort és molt convenient que pensem en ella perquè la resurrecció en la condemna és per tota 1 eternitat.

Octavi Pereña i Cortina