MASCLISME DESMESURAT

Miguel Lorente, expert en violència de gènere, forense i professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada és molt incisiu amb referència a la violència de gènere: “La societat està malalta”.

El diari Segre publica un reportatge que descriu la convocatòria que es va fer a  Tàrrega en protesta contra la violència masclista degut a l’assassinat de la noia Alba Martí, de  14 anys, pel seu xicot de 18. Sembla ser que la relació de l’Alba amb el Míchel va començar amb mal peu. La parella vivia amb la mare d’ella. El padrí de l’Alba explica: “Al cap d’un any Míchel se’n va anar de la casa i, finalment l’Alba va trencar la relació.. D’això fa un parell de setmanes però ell no ho va acceptar”. El reportatge diu: “Dilluns, al sortir de classe, la nena se’n va anar a casa, on es trobava sola. Va ser llavors quan Míchel va pujar a l’habitatge i hi va haver una discussió que va acabar amb la mort d’Alba Martí”.

Segons el padrí de l’Alba el Míchel nom va acceptar que la seva neta trenqués amb el noi. Situacions com aquesta en que una dona dóna per acabada la relació de convivència amb un home, sovint són l’origen d’agressions que poden acabar amb la mort de la dona i a la convocatòria de manifestacions contra la violència masclista que no porten enlloc perquè persisteix el degoteig de dones que moren violentament a mans de les seves parelles que diuen que se les estimen. El Dr. Lorente afirma: “ No és un discurs nou, és el discurs de fa segles, propi dels humans que veuen les seves dones com un objecte sexual, que han de fer el que ells diguin per satisfer-los perquè els seus desigs prevalen per sobre els d’elles. Són els masclistes elevats a l’enèsima potència, la cara més dura i cruel d’una ideologia mantinguda en el temps”.

El periodista Juan Cal comentant la mort violenta de l’Alba diu: “Qui la practica ho fa mogut per atavismes culturals que es remunten al temps en que les dones pertanyien als seus homes i eren ells qui ho decidien tot sobre elles…”Segons Cal la violència de gènere és una qüestió cultural. Aquesta teoria no s’aguanta perquè la violència masclista es manifesta en totes les capes social, les illetrades i les il·lustrades.

El Dr. Lorente afirma: “Moltes persones miraran d’atribuir-los un problema mental per explicar els delictes comesos i buscaran en el passat d’aquells diables, en un intent desesperat d’entendre”. Davant de casos de violència masclista que acaben amb la mort de la dona, els veïns es mostren sorpresos perquè han conviscut durant anys amb un monstre. No poden entendre com un home tan afable, educat, normal, hagi pogut fer una barbaritat com aquesta.

El psiquiatre Pere Planes Cases creu trobar la causa de la violència masclista quan escriu: “El maltractador com a subjecte té unes condicions generals de base, és insegur, busca la seva afirmació, poder, seguretat, satisfacció. En resum, afirmació del seu ego per l’única manera que pot aconseguir-ho. És el dèspota. No pot dialogar, no té capacitat ni arguments per convèncer. El maltractador és esclau de les seves limitacions. La seva brutalitat física o psíquica és el reflex de la seva ignorància. Davant la seva frustració és quan apareixen les seves expressions més primàries i aquest mecanisme recorre a la força. El maltractament psíquic es mou per les mateixes coordenades: es substitueix la violència física pel domini psicològic, creant el sentiment d’inutilitat, impotència i incapacitat en l’altra persona”. En definitiva, el que fabrica la violència masclista és un trastorn de la personalitat. La pregunta que neix és: Què crea el trastorn de la personalitat? Segons la Bíblia l’haver abandonat Déu la qual cosa té com a conseqüència la idolatria que és l’adoració de déus que no són Déu. La idolatria no consisteix únicament en adorar imatges més o menys artístiques i valuoses segons els materials amb que han estat fetes, també és idolatria posar en primer lloc l’ego, al qual se l’ha de satisfer sigui com sigui. El resultat de ser idòlatra, egocèntric, entre altres és convertir-se en persones “desassenyades, deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia” (Romans 1:31), característiques que mai manquen en la violència masclista. L’abandonament de Déu, entre els molts mals socials que crea fabrica la pandèmia que s’anomena violència masclista.

Octavi Pereña i Cortina