SOBIRANIA POPULAR

Hi ha un text bíblic, que com tots ells, quan se’l treu del  seu context se li fa dir el que es vulgui. Aquest text ha servir per legitimar els absolutismes monàrquic i republicans. El conegut eslògan Francisco Franco caudillo de España por la gracia de Dios, està fonamentat en aquest text bíblic que es troba en Romans 13:1 que diu: “Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors. Perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu, i les autoritats que hi ha, han estat establertes per Déu”. L’apòstol Pau, autor del text, l’escriu en un moment històric que no es caracteritzava precisament per bonesa dels emperadors romans. Els cristians, per la seva negativa de no reconèixer la suposada divinitat dels emperadors eren cruelment perseguits. Així i tot Pau reconeix que els emperadors perversos estaven posats en el tron per Déu..

Abans que Israel es constituís en una nació estable dotada de les estructures d’estat, quan encara vagava pel desert, el Déu que l’havia tret de l’esclavatge d’Egipte amb mà poderosa, per boca de Moisès li diu: “ Posaràs sobre tu el rei que el Senyor, el teu Déu, hagi escollit…I s’esdevindrà quan s’assegui al tron del seu regne, que escriurà per a ell en un llibre una còpia d’aquesta llei, segons l’exemplar que tenen al davant els sacerdots, els levites, i el tindrà amb ell, i el llegirà tots els dies de la seva vida, perquè hi aprengui a témer el Senyor, el seu Déu, per complir totes les paraules d’aquesta llei i aquests  estatuts per fer-los, a fi que el seu cor no s’exalci per sobre els seus germans, i no s’aparti del manament ni a dreta ni a esquerra, a fi que allargui els dies del seu regnat, ell i els seus fills, enmig d’Israel” (Deuteronomi 17:14-20). El rei que s’havia d’escollir quan arribés el seu moment havia de tenir unes característiques molt peculiars: havia de ser un home que estimés Déu i la seva Paraula perquè el seu regnat reflectís la santedat i la justícia del Déu que li havia atorgat l’autoritat.

Passen els anys i Israel es va consolidant com a nació. Governava el profeta Samuel. Tots els ancians d’Israel es van reunir i van anar a veure Samuel per dir-li: “Estableix-nos un rei que ens jutgi, com tenen totes les nacions” (1 Samuel 8:5). A Samuel no li agrada la petició i va pregar Déu per demanar-li consell. ”El Senyor li va dir: Escolta la veu del poble, en tot el que et diran, perquè no t’han rebutjat a tu, sinó que m’han rebutjat a mi, perquè no regni sobre ells” (v.8). Samuel seguint les instruccions divines escull i ungeix  rei Saül. Va ser un rei nefast perquè va jutjar Israel com ho feien els reis de les altres nacions, amb despotisme.

Si hom llegeix amb una mica d’atenció l’Antic Testament se n’adonarà que Déu posa reis i els deposa degut a la seva impietat. Quan en sentit acusador es cita “perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu , i les autoritats que hi ha han estat establertes per Déu”, s’ha de tenir en compte el context bíblic per no caure en afirmacions que no s’adiuen a  la veritat.

Recentment el president del Govern espanyol Mariano Rajoy ha dit. “La sobirania de la nació pertany a tots els espanyols”. Mariano Rajoy governa no perquè hagi estat elegit democràticament. El resultat de les eleccions que li han atorgat l’autoritat que disposa no ha estat el fruit de la seva campanya electoral, sinó perquè entre bastidors Déu dirigeix el sentir popular i com en el cas de Saül, el poble que no vol que Déu els governi fa una elecció que va ser nefasta per Israel. Quan Mariano Rajoy afirma que “la sobirania de la Nació pertany a tots es espanyols” està defugint la seva responsabilitat que com a governant té de les seves decisions polítiques i justifica els seus desencerts polítics en la sobirania de tots els espanyols als qui per cert no escolta quan li demanen explicacions del que fa. A l’hora de la veritat no escolta el clam popular i no només això sinó que amenaça el “poble sobirà”   amb una llei que castigarà els manifestants que es reuneixin davant d’edificis públics. El poble sobirà no es pot expressar.

Les democràcies occidentals són decadents i desacreditades. Als governants els fa por la força que adquireixen els partits d’extrema dreta. No és casual la  magnitud que van adquirint. Les democràcies se sostenen a base de la justícia. La font de la justícia no es troba en el “poble sobirà”, sinó en Déu i quan aquest atorga a algú l’autoritat de governar i l’elegit no el té en compte i en lloc de deixar-se guiar per les instruccions divines prefereix fer-ho segons els seus pensaments torçuts, el resultat és el desastre que sacseja les democràcies que han perdut l’encís que  Tocqueville (1805-1859) hi veia en la nord-americana Els ciutadans sobirans demanen transparència política per fer desaparèixer la corrupció que impera en totes les esferes de l’Administració i que s’intenta tapar amb evasives. La transparència desitjada no desapareixerà mentre els ciutadans votin els polítics  per les seves promeses electorals que no compliran, i no per la seva fidelitat a Déu que els ha posat en el càrrec “ no per infondre temor qui fa el bé, sinó al dolent” (Romans 13:3)

Octavi Pereña i Cortina