LLINDAR DE BAIXA FRUSTRACIÓ

Jose Miguel Gaona, psiquiatre, en la entrevista que se li fa esmenta la síndrome de decaïment Diu: "Cada vegada es mes freqüent! Precisament una separació o una pèrdua (d'un esser estimat, d'una feina...) la podem desencadenar. Ens trobem en un estat d’ànim baix que es manifesta amb apatia, cansament, desmotivació, aclaparament, estres, inapetència sexual, desgana, insomni..." Degut al nostre llindar baix de frustració, "el que crida l’atenció es que passa cada cop mes sovint...i cada cop amb mes persones. Degut al nostre baix llindar de frustració el dolor el suportem pitjor que els nostres pares i avis...Nosaltres ocultem la mort, neguem el dolor, rebutgem la dificultat...fixa-t'hi", li diu a l'entrevistador: "ens diagnostiquen una malaltia i ens sorprèn. La malaltia es normal, es part de la vida! En compte d'entendre-ho així, ens preguntem: Corn pot ser". I continuem: "Per que jo?" I concloem: "No es just." "Son pensaments desvariejats...De tant en tant es produeix un desenllaç fatal en un hospital i tot seguit es culpa el metge d’incompetència i assessorats per advocats desaprensius es presenta una denúncia reclamant milers d'euros al·legant que se Ii ha causat danys morals. No resistim cap frustració". Exigim el facultatiu que ens recepti alguna píndola  perquè el malestar passi ràpid. Ara que s'ha implantat el copagament, ¿,també es va tan ràpidament al metge perquè recepti una píndola?

 No es veritat que ens preparen per afrontar la mort i el sofriment físic. Ben aviat traspassem a altri la responsabilitat del nostre decaïment, el nostre baix llindar de frustració. No volem acceptar la nostra responsabilitat pel mal psíquic que ens afecta. El reporter pregunta al Dr. Gaona: - Què recepta els seus pacients amb símptoma de decaïment? Heus aquí la resposta. "En compte d'emmascarar-ne els símptomes receptant alegrement antidepressius, prefereixo fer servir el triptòfan, un aminoàcid essencial. No es un fàrmac, sinó un suplement alimentari. Si n'abunda a la sang, el cervell podrà fabricar fàcilment serotamina, neurotransmissor del benestar, de la satisfacció, de la sacietat...i li pujarà l’ànim".

 La pregunta que em faig: Què fa que la persona pateixi la síndrome del decaïment i posseeixi un llindar baix de frustració? Segueixo preguntant-me: Quina es la causa que a la sang li manqui el triptòfan, el suplement alimentari que fabrica serotonina, el neurotransmissor del benestar, de la satisfacció, de la sacietat? Que es primer l'ou o la gallina?

La síndrome de decaïment es una evidencia que l'esser humà esta psíquicament malalt. El decaïment i el llindar baix de frustració no son malalties orgàniques, són de l'esperit. Mentre segueixi estant malalta es inevitable que a la sang li manqui triptòfan, el fabricant de serotonina, el neurotransmissor del benestar, de la satisfacció, de la sacietat. Si regularment s'ha d'injectar a la sang productes que encara que no produeixin efectes col·laterals ni addicció, s'obliga a la gent a anar a l'apotecaria a comprar-los. Es crea una dependència , per tant, el suplement alimentari es converteix en un escurabutxaques.

Al Dr. Gaona li crida l’atenció que la síndrome de decaïment "passa cada vegada mes sovint...i cada cop amb mes persones". Amb la crisi que ens cau a sobre aquesta síndrome creix exponencialment. La gravetat de la situació la manifesta el fet que augmenten els suïcidis i el consum de fàrmacs. Les persones no estan preparades per encarar-se al dolor i el sofriment.

El Dr. Chris Wilker ha dit: "No hi ha salut sense salut mental". Amb llenguatge poètic entenedor el text del proverbi diu una gran veritat: "Tots els dies de l'afligit són dolents, però el cor content té sempre un banquet  (Proverbis 15:15). El banquet és un símil de salut mental. Com es pot canviar l’aflicció per un banquet? Només hi ha una resposta: Jesús que carrega amb el nostre pecat causant del dolor per donar-nos un cor content. Jesús trenca la dependència del triptòfan perquè dóna alegria al cor abatut.

Octavi Pereña i Cortina