RENOVAR-SE O DESFETA

José Antonio Marina en el seu escrit “Sin Sigma”, “funcionar al màxim nivell de rendiment”, tracta la dramàtica situació política marcada per la corrupció que ni les urnes que haurien de transmetre transparència no aconsegueixen guarir la malaltia que converteix a un bon nombre de polítics en ineptes i corruptes.

Marina elogia la intel·ligència humana que ha aconseguit que de manera sistemàtica l’aviació hagi assolit funcionar al màxim nivell de rendiment. Referint-se a la política l’escriptor diu: “Quan la intel·ligència humana s’entesta a fer les coses bé, les fa. Per això m’escandalitza que en l’extrem oposat es troba la política, com a exemple d’una activitat que no ha aconseguit establir criteris de qualitat, ni formar els seus protagonistes, ni elaborar maneres de prendre els riscos. No som conscients de la gravetat d’aquest assumpte”.

Deixem l’aviació en la que “la formació dels pilots és duríssima i continua, es sotmet als protocols de revisió dels aparells, minuciosos i rigorosament reglats”. Medicina, per exemple, a més dels 6 anys de carrera s’hi ha d’afegir el Mir i els anys de pràctiques que en total sumen un mínim d’11 anys. La pregunta que molts ens fem és: Si per obtenir plaça en l’Administració pública als candidats se’ls exigeix un mínim de formació, per què als polítics no se’ls requereix un certificat que qualifiqui la seva idoneïtat per a fer ben feta la seva tasca pública? Si a un metge que comet un error se li exigeixen responsabilitats, per què al polític no se li imposa la mateixa exigència d’acord amb el compromís adquirit? Sembla ser que la classe política forma part d’una altra galàxia que invalida la dita :tots els ciutadans són iguals davant la llei. De fet, però, hi ha ciutadans de primera i altres de classes inferiors. Això no és transparència democràtica. És un greuge  que requereix immediata reparació.

¿Necessiten los polítics formar-se para estar a la alçada de les seves  responsabilitats?  Evidentment sí. He buscat en Google el tema: Cursos de formació de polítics. En surten una munió. Tots tenen que veure amb el perfeccionament tècnic però no en surt ni un que tracti el perfeccionament dels polítics com a persones. S’estimula la  formació permanent per tal de mantenir-se al dia per tal de no quedar-se desfasats davant la meteòrica innovació en totes les matèries. En canvi no es diu res de la necessitat que tenen de renovar-se interiorment de manera continuada ja que és la clau per saber posar els coneixements tècnics adquirits a disposició de la ciutadania a la que diuen serveixen. El bon govern no depèn tan de les lleis com de les qualitats morals i ètiques.

De Leon Toltstoi és aquesta declaració: “És més fàcil fer lleis que governar”. Segon els experts Espanya està saturada de lleis que moren de fàstic desades en la foscor dels arxivadors. Les poques que s’utilitzen, la Constitució n’és una, se les fa servir com armes llancívoles que  produeixen esclerosi política perquè no serveixen pel benestar de la ciutadania sinó en profit dels qui les utilitzen. El resultat és que les lleis que haurien de ser útils fan pudor com les aigües estancades que no es renoven.  La bona qualitat moral del governant impedeix que les lleis es converteixin en sogues que asfixien i impedeixin la renovació de pensament que ha de caracteritzar el bon polític.

Déu parla i es dirigeix, en aquest cas als polítics, per dir-los: Escolteu fills, la instrucció del pare, i estigueu atents per conèixer el discerniment. Perquè us dono bona doctrina: no abandoneu el meu ensenyament…i ell m’ensenyava, i em deia: Que el teu cor retingui les meves paraules, guarda els meus manaments i viu. Adquireix la saviesa, adquireix l’enteniment: no t’oblidis i no t’apartis dels raonaments de la meva boca, no l’abandonis i ella et guardarà: saviesa, i amb tota la teva adquisició, adquireix l’enteniment. Valora-la, i t’enaltirà: t’honrarà quan l’abracis” (Proverbis 4:1-7). La saviesa que el pare recomana ha d’adquirir el fill (el polític) és conèixer Déu. Aquest és un procés  que no té límit perquè és un aixecar-se vers l’Infinit fent servir la Bíblia, l’eina que Déu posa a la seva disposició per adquirir la saviesa que donarà la tendresa de cor  que li permetrà empatitzar amb el ciutadà. Alhora impedirà que les lleis es converteixin en xucladores de vitalitat en evitar que es converteixin en forns que endureixen el pensament i converteixen la política en una activitat desprestigiada que arruïna el país. Si els polítics no renoven el seu pensament buscant diàriament la saviesa divina no poden convertir-se en homes en l’ample sentit que té ser home.

Europa crida a sometent per lluitar contra la corrupció que amenaça el seu futur. No sap com fer-ho. Surten munió de petits partits que prenen terreny als grans. Així i tot no es resol el problema de la corrupció que neix del fet que tan els governants com els governats no hem après a cercar seriosament el Déu que es fa conèixer en la Bíblia, llibre que per cert és molt conegut  però gens familiar. Aquest error ens impedeix lluitar contra la corrupció que s’amaga en l’interior de totes les persones. No hi ha renovació política i la corrupció espera l’oportunitat de poder-se manifestar-se amb tota la seva virulència.

Octavi Pereña i Cortina