LA TERRA DELS VIVENTS

Una pregunta que crec es fa molta gent és la que Ima Sanchís li fa a Julio Iglesias: - Hi haurà una altra vida? La resposta que li dóna el cantant: “Tant de bo! A mi el que em fa molta pena és que sigui tan curta, així que miro d’allargar-la”. El propòsit d’allargar com més millor l’estança en aquest món el té tothom i més quan no es té la certesa que més enllà de la mort hi ha el cel o regne de Déu que promet la Bíblia als seguidors de Jesús. La curiositat de la periodista i per què no dir també la nostra és interessar-se com s’ho fa Julio Iglesias per allargar-la en el temps. La resposta que dóna a: - I com ho fa? És: “A còpia de disciplina. Em cuido”.

Més tard, en l’entrevista, Julio Iglesias ens diu en què consisteix la disciplina que li ha permès arribar als setanta anys: “Com que no puc comprar temps el que faig és guanyar-ne amb reflexions més intenses, amb mirades més generoses, sense jutjar mai més, dient més sis que nos, sacsejant-me antics radicalismes, entenent més els altres i comunicant més amb menys”. En definitiva, el que Julio Iglesias pretén amb la seva disciplina és retardar l’arribada de la mort que inevitablement fa acte de presència en el moment més inoportú. Li fa por la mort i procura no pensar-hi amb moltes activitats humanistes..

Deixem Julio Iglesias i la seva por a morir i mirem-nos al mirall que reflecteix l’aspecte que va agafant la nostra faç amb el pas del temps i que els tractaments antienvelliment no poden amagar. Se’ns ensenya a tenir com més millor. N’hi ha prou amb uns exemples: Els Rato, els Millet, els Matas, els Barcenas i una inacabable llista de persones s’han corromput pel desig incontrolat de béns materials. Com no han incorporat en la seva existència terrenal el camp de l’esperit molta por els fa la mort. La persona que per la fe en Jesús posseeix una genuïna espiritualitat no tem la mort perquè sap amb certesa el que li espera el dia que aclucarà els ulls per tornar-los a obrir el dia de la resurrecció. Per fe viu el just, diu la Bíblia.

Pel sol fet d’haver nascut tothom es troba reclòs en una cel·la del corredor de la mort esperant que s’executi la sentència. No se sap quan serà   però verament es complirà. No queda ningú de les generacions que ens han precedit. És un absurd que davant aquesta realitat només pensem en adquirir béns materials que no ens els podrem endur en el més enllà. “Insensat”, diu Déu, “aquesta mateixa nit se’t demanarà la teva ànima, i això que has acumulat de qui serà? Així passa amb el qui atresora per a ell mateix, i no és ric envers Déu” (Lluc 12:20,21). Nus venim a aquest món i amb les mans buides marxem cap l’altre, si no tenim el tresor que ningú ens pot prendre.

Deia Blaise Pascal: “Una de les qüestions clau a les que ens hem d’encarar és si les nostres vides acaben amb la mort. Per tant, és essencial determinar què hi ha de mortal en nosaltres, què hi ha d’etern, i que atresorem la part eterna. La majoria de les persones fa precisament el contrari”. No ens ha d’estranyar que les persones que viuen pensant només en les coses que caduquen visquin vides sense sentit i que no trobin en les coses materials que persegueixen com embogides el sentit que esperen trobar-hi.

El papa cèsar Borgia va dir: “En tota circumstància de la meva vida he estat previsor i sempre he fet totes les previsions necessàries. I vet aquí que ara he de morir sense estar-hi preparat”. Avui hi ha moviments que ensenyen a morir. Les ensenyances que imparteixen són de caràcter psicològic que no arriben a l’origen de la por de morir. Semblantment Cèsar Borgia es fan les previsions necessàries per a prosperar materialment , però no es fan les previsions oportunes per morir sense por a l’eternitat que ens espera. Si es dóna el cas que fem previsions per l’hora de morir les fem erròniament. Planegem penedir-nos a les 11 quan la mort arriba a 2/4 d’11, ha dit algú.

Alice Mathews fa una reflexió molt adient: “Els qui hem cregut en Jesucrist sabem que quan morim no sortim de la terra dels vivents, sinó que entrem a la terra  dels vivents. Seguim el camí de la vida. Això és el que significa néixer de nou. Això és el que significa tenir la vida eterna. Això és el que significa creure en Jesucrist”.

Octavi Pereña i Cortina