CONFLICTES DE GÈNERE

La macroenquesta elaborada per l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, després d’entrevistar cara a cara 42.000 dones elegides a l’atzar als seus 28 països per donar resposta a un interrogant que planeja des de fa temps de si la violència contra les dones és un problema comú a la UE, la resposta és rotundament afirmativa. Morten Kjaerum, director de l’Agència, afirma: “L’enorme magnitud del problema és la prova que la violència contra les dones no només afecta a unes quantes, sinó a tota la societat, cada dia”.

Blanca Tapia, portaveu de l’Agència diu: “Els hem preguntat fets molt concrets: si t’han tocat el pit o el cul, si t’han grapejat, si t’han enviat fotografies pornogràfiques dient-te que et volen fer això…Han estat  preguntes molt concretes sobre fets molt concrets. No s’ha deixat a la interpretació personal dir si et sents o no assetjada”.

Evidentment la publicació de l’enquesta ha proporcionat material per omplir espai en les tertúlies radiofòniques i televisives. Els gurus que donen solucions a tots els problemes que discuteixen, pel que fa el cas de la violència contra les dones s’han limitar a dir que no s’expliquen com pot ser possible que passi això quan l’educació sexual és matèria escolar des de fa anys. Indiscutiblement la causa és que en l’educació sexual només es dóna informació biològica i mecànica sobre el sexe, però no s’imparteix formació espiritual. En oblidar la dimensió espiritual de l’ésser humà fa possible que la sexualitat es comporti com un cavall desbocat que arrasa per allí on passa. La manca d’experiència genuïnament espiritual en el baró fa que la dona se la consideri un objecte de la seva propietat i que l‘ha de complaure en tot.

La violència de gènere “no és un discurs nou”, diu Miguel Lorente, expert en violència de gènere, “és el discurs de fa segles, propi dels homes que veuen les dones  com un objecte sexual, que han de fer el que ells diguin per satisfer-los perquè els seus desigs prevalen per sobre dels d’elles. Són els masclistes elevats a l’enèsima potència, la cara més dura i cruel d’una ideologia mantinguda en el temps”. Tot just el paradís va ser escenari d’una revolta contra l’autoritat del Creador, el Senyor es va dirigir a Eva i li va dir entre altres coses: “I el teu desig serà vers el teu marit, i ell et dominarà” (Gènesi 3:16). Aquesta declaració divina posa en evidència que l’etapa d’harmonia conjugal s’havia acabat i s’iniciava una altra de milers d’anys de conflictes de gènere.. El primer indici de que les coses no eren com haurien de ser en les relacions baró - dona el trobem en Làmec que va dir a les seves dones Adà i Sil·là: “Escolteu la meva veu, dones de Làmec, estigueu atentes a les meves paraules: He matat un home per causa d’una ferida meva, i un jove per causa d’un cop contra mi. Perquè si Caín és venjat set vegades, doncs Làmec setanta vegades set” (Gènesi 4:23,24). Aquestes paraules són una amenaça velada que si desobeeixen el mascle pagaran les conseqüències. Des de que es va dir aquesta subtil amenaça ha plogut molt i la violència contra la dona ha adoptat la varietat de formes en que es manifesta el les diverses societats. És per això que en les societats occidentals tan ben informades sobre el tema es veuen incapaces de resoldre el greu problema de la violència contra les dones. Fora de la Bíblia no es troba explicació perquè el drama es segueixi representant en escenaris tan multicolors. 

Si la rebel·lió d’Adam i Eva contra Déu va introduir el pecat de la violència de gènere aquí a la terra, per la fe en el Senyor Jesucrist que amb la seva mort a la creu perdona els pecats, també perdona el de la violència de gènere. Aquí hem de fer una pausa i donar una explicació. La fe en Crist i la seva obra redemptora definitivament esborra el pecat però no fa perfectes ara els pecadors redimits. Però, aquests pecadors ja no són esclaus del pecat. Amb la força que els atorga la presència de l’Esperit Sant en ells els capacita per posar fre als rampells de fer mal a les dones. Haver-se constituït en temples de l’Esperit Sant posa en evidència que l’amor amb que s’ha d’estimar a les dones no ha assolit la perfecció. Encara queda molt camí a fer. Però una cosa és certa: minva la virulència i les relacions home – dona es fan més harmòniques, assolint poc a poc cotes més altes de respecte ver les dones. La raó es troba en el fet que al bell mig de les relacions entre gèneres hi està  gravat aquest manament de Jesús, no solament en la ment, sinó en l’ànima: “Com jo us he estimat, que us estimeu els uns als altres, com us he estimat” (Joan 13:34).

Octavi Pereña i Cortina