DEMOCRACIA QUE TRONTOLLA

Juan Bautista Alberdi, “un dels més grans pensadors argentins” segons Felipe Pigna, retrata força bé els qui  per desprestigiar els polítics que pensin diferent i se’ls acusa de nazis, antisistema o qualsevol altre pejoratiu, d’aquesta manera quan diu: “És un dèspota tot aquell que creu que ser opositor al govern és un traïdor a la pàtria”. El dèspota és el veritable traïdor a la pàtria perquè creient-se posseïdor de la veritat absoluta té orelles però no escolta els punts de vista de l’oposició que poden ser l’expressió d’amor a la pàtria tant o més autèntic que el del dèspota que vol impedir expressar-se. “Més hi veuen quatre ulls que no pas dos”, diu el refrany.

Com a demòcrata que sóc considero aquesta filosofia política la millor de les diverses existents, però no és perfecta com no ho és res que sigui de fabricació humana. La imperfecció que té la democràcia exigeix un control permanent per evitar els abusos als que tendeixen tots els éssers humans degut a la imperfecció de la seva condició gràcies al pecat que infecta l’ànima. Thomas Jefferson toca el punt feble quan deixa escrit. “La democràcia no és més que el govern de les masses, on un 51% de les persones pot llençar per la borda els drets dels altres 49%”. Manera força clara d’advertir dels perills que acompanyen les majories absolutes que són incapaces d’administrar bé el poder que els donen les urnes. L’excés de poder que les urnes donen a un partit polític obre la porta a cometre greus abusos. En lloc de fomentar la justícia patrocina les més greus injustícies que empobreixen els pobles en nom de la força que dóna el 51%dels vots.

Sovint el resultat de les eleccions no es pot predir. El govern ha comès errors colossals i les urnes li donen el 51% dels vots. És incomprensible però aquesta és la trista realitat. Encara que no hi hagi majoria absoluta, els interessos egoistes dels polítics els fan prendre decisions que van en contra del benestar dels ciutadans i amb les seves martingales fomenten la corrupció política  perquè els uns amb els altres es tapen els draps bruts. La democràcia té molts defectes que impedeixen que les persones siguin felices. Cal vigilar molt, doncs, i posar límits legals per impedir que els excessos restin impunes.

Democràcia és sinònim de justícia. El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix d’aquesta manera el mot justícia: “Virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret”. Aquesta definició té una semblança amb aquestes paraules de Jesús: “Per tant, totes les coses que vulgueu que els homes us facin a vosaltres, feu-les també a ells, perquè en això consisteix la Llei i els Profetes” (Mateu 7:12). La virtut moral que el diccionari considera justícia i el comportament que Jesús vol que els homes es tinguin entre ells no és  possible somniar-lo si prèviament els éssers humans no són justos. El Nou Testament ensenya com la persona injusta es pot convertir en justa, de com passar de ser una persona egoista a una d’altruista que pensa en el bé dels altres: “El just viurà per la fe” (Romans 1:17) i, aquest entre altres: “Justificats, doncs per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà del nostre Senyor Jesucrist” (Romans 5:1). A partir de la declaració de Déu que considera justa una persona injusta, aquesta, per la fe en el Nom de Jesús comença una manera nova de viure que comporta fer als altres el que vol que els altres li facin. En el moment en que Déu declara justa una persona comença la regeneració de la democràcia perquè des de la base social s’inicia un progressiu caminar en la justícia. Sense la justificació del pecador per la fe en Jesucrist la democràcia és una fal·làcia perquè és totalment impossible mantenir la justícia que és el seu fonament. “El senyor és la justícia” (Jeremies 33:16) del creient en Crist i aquest s’aparta de la injustícia, es dir, s’esforça a viure segons la Llei de Déu que santifica el creient.

Després de dir l’apòstol Pau “l’amor als diners és una arrel de tota mena de mals, i alguns els han cobdiciat , i s’han extraviat de la fe, i s’han torturat ells mateixos amb molts dolors”, dirigint-se al seu deixeble Timoteu li diu: “Però tu, oh home de Déu, fuig d’aquestes coses, i segueix la justícia…que guardis el manament sense taca, irreprensible, fins la manifestació de nostre Senyor Jesucrist” (1 Timoteu 6:10-14). L’apòstol no demana un impossible a un ateu, un agnòstic o un creient no practicant, que segueixi la justícia, ho demana a un home de Déu perquè aquest és la única persona que pot desitjar ser obedient a la Llei de Déu que és la base de la justícia  sobre la que se  sustenta la vertadera democràcia

Octavi Pereña i Cortina