ANARQUIA ESPIRITUAL
Als Estats Units quan un nou president pren
possessió del càrrec jura fidelitat posant la mà sobre una Bíblia. Aquesta
tradició neix amb George Washington primer president de la recent nascuda nació
que unilateralment es va independitzar d’Anglaterra. Washington va ser un genuí
home de fe cristiana que sabia què significava jurar fidelitat posant la mà
sobre una Bíblia. Sabia que Déu, l’Autor de les Sagrades Escriptures l’estava
veient i que no li podria donar gat per llebre. Jurar fidelitat posant la mà
sobre una Bíblia tenia sentit pels primers presidents dels Estats Units. Amb el
temps aquesta tradició s’ha convertit en un costum buit de contingut a pesar
que els presidents electes juren sobre la mateixa Bíblia en que ho va fer
George Washington.
Tenen
sentit les paraules de John Adams que va ser el segon president del recentment
constituït nou estat independent: “La nostra Constitució es va fer només per a
un poble moral i religiós. És totalment inadequada per a un govern d’un altre
caire”. No s’ha de perdre de vista que la moral i religió a que es
refereix el president Adams és la
cristiana. L’historiador Paul Johnson confirma la premonició del president
Adams quan escriu: “Fa cinquanta anys els dirigents d’Amèrica assistien
regularment a l’església i tenien un millor coneixement del que és maliciós,
però aquest sentiment s’ha fet insostenible així que el protestantisme en
general s’ha convertit en una cosa buida, en fe de donut. Quan les persones
prenen decisions que afecten les seves vides sense la humilitat i la modèstia
que engendren la creença en un Déu totpoderós, la malícia n’és el resultat”.
El diagnòstic que en fa Paul Johnson de la
decadència moral nord-americana també és aplicable a les democràcies
occidentals que en certa manera son filles de la nord-americana. Encara s’hi és
a temps per canviar el curs del declivi moral que ens porta a la misèria, per
no dir: la destrucció de la nostra civilització. La decadència econòmica d’Occident no és deguda a la competència de les
potències emergents: Xina, Índia, Brasil…sinó a la seva degradació moral que és
el seu autèntic competidor. La degradació moral que és tan variada i multicolor
té el seu inici i desenvolupament es una sola paraula: PECAT que bàsicament és
desobediència a la Llei de Déu.
A Èxode 20:1-17 Déu exposa als israelites els
anomenats Deu Manaments que resumeixen la Llei divina. A Èxode 24:3 es descriu
la reacció dels israelites a les paraules de Déu donades al Sinaí: “I Moisès va
venir i va comunicar al poble totes les paraules del Senyor i tots els judicis.
I tot el poble va respondre a una sola veu, i va dir: Totes les paraules que el
Senyor ha dit, les farem”.
Poc abans d’entrar a la Terra Promesa Moisès
recorda als israelites els termes del pacte que Déu havia fet amb ells: “I
s’esdevindrà que, si escoltes amb diligència la veu del Senyor, el teu Déu,
també el Senyor t’enaltirà per damunt de totes les nacions de la terra”
(Deuteronomi 28:1). Aquest capítol de Deuteronomi descriu les benediccions que
acompanyen l’obediència i les malediccions que segueixen la desobediència de la
Llei de Déu. Aquestes paraules en fan cas les persones que tenen sensibilitat
espiritual per escoltar la veu de Déu donada per l’Esperit Sant. Els que no la
tenen les consideren contes de vora el foc, faules moralistes que es poden
menysprear amb tota normalitat sense
esperar-ne conseqüències.
Per treure Catalunya de la decadència, que és
força evident, no n’hi ha prou amb que una ínfima minoria sigui temorosa de Déu i visqui d’acord a les ensenyances divines. Cal
que una ampla majoria dels seus ciutadans tinguin temor reverencial al Senyor
Jesucrist i no considerin les seves paraules revelades en la Bíblia un
anacronisme propi de societats subdesenvolupades. És una urgència tornar a Déu
per sortir del pou sense fons en que hem caigut degut a la incredulitat,
agnosticisme i ateisme que dominen. L’anarquia espiritual, el fes el que
vulguis perquè ningú no et demanarà comptes no ens traurà del fangar en el que
hem caigut.
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada