dissabte, 8 de març del 2014


ANARQUIA ESPIRITUAL


Als Estats Units quan un nou president pren possessió del càrrec jura fidelitat posant la mà sobre una Bíblia. Aquesta tradició neix amb George Washington primer president de la recent nascuda nació que unilateralment es va independitzar d’Anglaterra. Washington va ser un genuí home de fe cristiana que sabia què significava jurar fidelitat posant la mà sobre una Bíblia. Sabia que Déu, l’Autor de les Sagrades Escriptures l’estava veient i que no li podria donar gat per llebre. Jurar fidelitat posant la mà sobre una Bíblia tenia sentit pels primers presidents dels Estats Units. Amb el temps aquesta tradició s’ha convertit en un costum buit de contingut a pesar que els presidents electes juren sobre la mateixa Bíblia en que ho va fer George Washington.

 Tenen sentit les paraules de John Adams que va ser el segon president del recentment constituït nou estat independent: “La nostra Constitució es va fer només per a un poble moral i religiós. És totalment inadequada per a un govern d’un altre caire”. No s’ha de perdre de vista que la moral i religió a que es refereix  el president Adams és la cristiana. L’historiador Paul Johnson confirma la premonició del president Adams quan escriu: “Fa cinquanta anys els dirigents d’Amèrica assistien regularment a l’església i tenien un millor coneixement del que és maliciós, però aquest sentiment s’ha fet insostenible així que el protestantisme en general s’ha convertit en una cosa buida, en fe de donut. Quan les persones prenen decisions que afecten les seves vides sense la humilitat i la modèstia que engendren la creença en un Déu totpoderós, la malícia n’és el resultat”.

El diagnòstic que en fa Paul Johnson de la decadència moral nord-americana també és aplicable a les democràcies occidentals que en certa manera son filles de la nord-americana. Encara s’hi és a temps per canviar el curs del declivi moral que ens porta a la misèria, per no dir: la destrucció de la nostra civilització.  La decadència econòmica d’Occident   no és deguda a la competència de les potències emergents: Xina, Índia, Brasil…sinó a la seva degradació moral que és el seu autèntic competidor. La degradació moral que és tan variada i multicolor té el seu inici i desenvolupament es una sola paraula: PECAT que bàsicament és desobediència a la Llei de Déu.

A Èxode 20:1-17 Déu exposa als israelites els anomenats Deu Manaments que resumeixen la Llei divina. A Èxode 24:3 es descriu la reacció dels israelites a les paraules de Déu donades al Sinaí: “I Moisès va venir i va comunicar al poble totes les paraules del Senyor i tots els judicis. I tot el poble va respondre a una sola veu, i va dir: Totes les paraules que el Senyor ha dit, les farem”.

Poc abans d’entrar a la Terra Promesa Moisès recorda als israelites els termes del pacte que Déu havia fet amb ells: “I s’esdevindrà que, si escoltes amb diligència la veu del Senyor, el teu Déu, també el Senyor t’enaltirà per damunt de totes les nacions de la terra” (Deuteronomi 28:1). Aquest capítol de Deuteronomi descriu les benediccions que acompanyen l’obediència i les malediccions que segueixen la desobediència de la Llei de Déu. Aquestes paraules en fan cas les persones que tenen sensibilitat espiritual per escoltar la veu de Déu donada per l’Esperit Sant. Els que no la tenen les consideren contes de vora el foc, faules moralistes que es poden menysprear  amb tota normalitat sense esperar-ne conseqüències.

Per treure Catalunya de la decadència, que és força evident, no n’hi ha prou amb que una ínfima minoria  sigui temorosa de Déu i  visqui d’acord a les ensenyances divines. Cal que una ampla majoria dels seus ciutadans tinguin temor reverencial al Senyor Jesucrist i no considerin les seves paraules revelades en la Bíblia un anacronisme propi de societats subdesenvolupades. És una urgència tornar a Déu per sortir del pou sense fons en que hem caigut degut a la incredulitat, agnosticisme i ateisme que dominen. L’anarquia espiritual, el fes el que vulguis perquè ningú no et demanarà comptes no ens traurà del fangar en el que hem caigut.             

Octavi Pereña i Cortina 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada