PENSAMENT CRÍTIC

Donem per fet la bonesa de la publicitat: comercial, política, religiosa perquè normalment els seus eslògans ens arriben vestits amb tot luxe de detalls que disfressen la realitat del que s’amaga. La publicitat en general ens inunda i com no hem desenvolupat el pensament crític ens troba desarmats i ens fa beure a galet. El pensament crític s’encarrega de fer-nos saber si alguna cosa és vertadera o falsa, racional o no, fundada o sense fonament. Aquesta competència és imprescindible en una societat lliure perquè només el pensament crític ens allibera de l’adoctrinament, la propaganda i els prejudicis.

No es neix sent competents en el pensament crític. Tampoc s’assoleix en un obrir i tancar d’ulls. És un aprenentatge que es va assolint al llarg de tota la vida. La facultat de Filosofia no tanca mai per vacances. Crec que la millor manera de créixer en “pensament crític”  és la lectura que s’estimula amb la pràctica. Llegir no agrada a tothom. Avui, gràcies a l’educació universal gratuïta es pot dir que no hi ha analfabets. Això sí, hi ha molts alfabetitzats que de fet són analfabets actius perquè podent llegir no ho fan. Els manca l’estímul que els indueixi a ser lectors actius.  Si es troba un tema que captiva passa com amb la informàtica que trobes enllaços que aporten més llum al tema que t’interessa. En el moment que trobes un tema que t’apassiona fas com les formigues que durant l’estiu treballen infatigablement recollint i guarden l’aliment per l’hivern. L’adquisició de pensament crític comporta treball de formiga: lectura infatigable del tema que t’atrapa i que s’eixampla amb els enllaços que vas trobant pel camí, cosa que no et deixa  vagarós. Sempre es presenta quelcom que t’enxampa i t’hi aboques. El pensament crític està renyit amb la ganduleria lectora. La Bíblia ens dóna un consell que  ens ajudarà a mantenir fresc el pensament crític: “Examineu totes les coses, reteniu el que és bo” (1 Tessalonicencs 5:21).

Els antípodes del pensament crític està en la credulitat. Crèdul és qui es deixa convèncer amb massa facilitat, sense posar cap filtre crític. S’ho engoleix tot sense mastegar.  La credulitat està molt estesa. N’hi ha prou amb un exemple: la quantitat de canals de televisió i emissores de ràdio que dediquen espais a vidents, astròlegs, tarotistes, espiritualitats estranyes disfressades amb el vestit de ciència. No oblidem la manera com s’emet el vot. Desprès d’un fracàs estrepitós d’un govern es dóna majoria absoluta als autors del daltabaix. Aquesta credulitat és una taca a la intel·ligència.

José Antonio Marina diu: “La llei d’Educació que s’està coent també menysprea la filosofia. Cosa que no vol formar la intel·ligència crítica del ciutadà, la capacitat d’exigir o comprendre arguments, per no deixar-se convèncer per eslògans, consignes i exabruptes, per no acostumar a fer-nos la pregunta fonamental davant qualsevol opinant: I tu com ho saps?” La finalitat de la filosofia és que l’estudiant aprengui a pensar per si mateix, a distingir el que és fundat del que és sense fonament, detestar ser manipulat. Els filòsofs professionals n’han dit de sonades. Qui busca la saviesa qüestiona les dites dels grans filòsofs. Si no fos així deixaria de  tenir pensament crític tan important pel creixement personal. Hi ha infinitat de temes que interessen a les persones i que desperten en elles el pensament crític. A nosaltres per la seva transcendència  que traspassa el llindar de la mort, ens preocupa el religiós i la importància que té en aquest camp desenvolupar el pensament crític perquè no ens donin gat per llebre. En aquest sentit s’ha de tenir un punt de referència que serveixi per poder opinar en referència a la molta oferta religiosa que se’ns presenta. Amb incoherència diem que totes les religions són bones, que totes porten a Roma. No és certa aquesta afirmació perquè clarament es veu en algunes d’elles els efectes perniciosos en el comportament dels seus fidels. En altres la cosa no és tan clara perquè amaguen sota  seu  caràcter perniciós amagat. En l’àmbit religiós s’ha de tenir molt ben exercit el pensament crític.

Per poder desenvolupar el pensament crític religiós s’ha de tenir un punt de referència, una plomada que permeti verificar la verticalitat del pensament. Pels cristians la plomada és Crist que afirma ser la Veritat i el Camí que porta a Déu Pare. Assegura també que és la Roca sobre la que el constructor edifica la casa. La notorietat de construir l’edifici religiós sobre el fonament que és Ell és que quan arriben les riuades, bufen els vents i cau la pluja, la casa no s’esfondra perquè està fonamentada sobre la Roca. (Mateu 7:24-27). El peculiar del cas és que la persona que escolta les paraules de Jesús i les fa s’assembla a la persona que edifica sobre la roca. El punt de referència del pensament crític religiós és Crist i la seva paraula, que per cert és una assignatura pendent d’aprovar.

Octavi Pereña i Cortina