MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

El fet que s’estigui perden la por a la Sida per la millora de la qualitat de vida dels que pateixen aquesta malaltia degut als nous medicaments, ha fet que baixi la percepció de risc i es deixi de prendre mesures de seguretat en la pràctica del  sexe amb persones desconegudes ha fet que en els últims anys augmentin les malalties de transmissió sexual. La sífilis n’és una d’elles. Joan Fibla, president de l’Associació Antisida de Lleida, diu que l’augment de les malalties de transmissió sexual “indica  que no estem sent prou efectius animant la gent a prendre mesures de seguretat en la pràctica del sexe”. Un altre factor a tenir en compte en l’augment de malalties de transmissió sexual és jugar a la ruleta russa en la pràctica del sexe. Com molt bé diu Joan Fibla “a mi no em tocarà és un gran error perquè quan hi ha una pràctica de risc hi ha molts números que et toquin”.

En la societat actual impera la cultura del sexe que provoca la hipersexualització de la població, especialment entre infants i adolescents, que provoca desvalorar l’altre, considerant-lo un objecte d’usar i llençar. Aquí hi entre la permissiva llei que permet que els infants puguin tenir relacions sexuals als tretze anys, cosa que a mi em sembla que és una manera de legalitzar la utilització de la infància com a mercaderia sexual sense caure en delicte i les seves conseqüències penals. Els adults es degraden mútuament veient-se com objecte de plaer i si t’he vist no me’n recordo. Si quedes embarassada ja t’ho faràs o, si t’he infectat perquè no prenies precaucions.

El concepte desordenat del sexe acompanyat d’alcohol i drogues en les festes fa que la consciència s’ennuvoli  fa que no es prenguin precaucions la qual cosa fa que vagin en augment  els embarassos no desitjats, no solament en dones adultes, sinó el que és mes greu en adolescents.  L’increment de malalties de transmissió sexual entre persones cada cop més joves és una realitat que preocupa. El buit que deixa la cosificació de l’altre  que li roba la dignitat de persona l’ocupa la compulsió sexual . La vida gira entorn del sexe. Satisfer el desig és una urgència. El sexe que per creació divina és quelcom sant s’ha profanat convertint-lo en un déu que maltracta els seus adoradors: embarassos no desitjats, avortaments, amb bona part amb el propòsit d’amagar la relliscada, les malalties de transmissió sexual.

L’apòstol Pau escrivint als cristians de Corint els insta a apartar-se de l’estil de vida imperant en aquella ciutat: “No toqueu res d’impur (diu el Senyor) i jo us rebré. I us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles, diu el Senyor totpoderós” (2 Corintis 6:17,18). Tot seguit l’apòstol els diu. “Tenint, doncs, aquestes promeses, estimats, purifiquem-nos de tota contaminació de la carn i de l’esperit, perfeccionant la santedat en el temor de Déu” (7:1). Les antigues religions estaven vinculades amb la prostitució sagrada la qual cosa implicava que la disbauxa sexual estava ben vista. Avui aquest comportament pren força. La indústria del sexe mou milers de milions d’euros que vol dir que té molta clientela. Si hi queda un cert grau de vergonya es deu a que encara hi queda algun rastre d’influència cristiana, senyal que va desapareixent, malauradament

La Comissió dels Drets Humans afirma que el nombre de dones que han denunciat haver estat assetjades en la feina ha saltat del 16 al 29 per cent des de l’any 2003. Les dones que pateixen algun tipus d’assetjament sexual són les que treballen en institucions sanitàries i de serveis, les que s’encarreguen dels serveis d’habitacions d’hotels, cafès, restaurants, comerç. Les formes més comuns d’assetjament sexual inclouen comentaris  suggeridors, acudits, mirades lascives, indirectes sobre l’atractiu físic, i explícits correus electrònics, entre altres.

No sé si les clíniques de reinserció sexual o teràpies de grup aconsegueixen que els malalts  es recuperin de la seva patologia, tinc els meus dubtes. Estic plenament convençut que si es confia  en Crist un hom s’aparta de la seva impuresa i manté fresques en la seva ment les promeses del Senyor  s’iniciarà un camí de purificació de la carn i de l’esperit. Sense Crist la compulsió sexual no té límits. Cal recordar que el que un hom pensa així és ell. La perversió sexual neix en l’ànima i és en aquest indret íntim de la persona on s’ha d’anar a buscar la curació. Tenint present el temor del Senyor l’atrapat pel sexe es perfecciona en la santedat. Es dir: la compulsió sexual deixa de ser esclavitzadora. La fe en Crist és el millor antídot contra la corrupció sexual i l’increment de les malalties de transmissió sexual que tant patiment ocasionen i que tant preocupen a la sanitat pública.

Octavi Pereña i Cortina