ESPERANÇA DE VIDA

Alfa i omega, principi i fi. Déu és Alfa i Omega. Tot passa per Ell. Fora d’Ell no hi ha res. ¿Filosofia especulativa? No. Pragmatisme.

Amb la negativa de Mariano Rajoy d’atendre la petició d’Artur Mas a parlar del pacte fiscal i l’anunci d’unes eleccions de caràcter plebiscitari perquè Catalunya s’independitzi d’Espanya o no, s’ha posat en marxa la maquinària propagandista dels partits polítics. Cadascun d’ells hauria de defendre la seva ideologia amb raonaments convincents per atreure l’electorat. Les promeses d’un paradís aquí a la terra i avui haurien d’anar acompanyades dels pros i els contra que evidenciarien que aquesta fita és inassolible. Amb una bona política es pot millorar la situació social dels ciutadans, però no assolir el paradís ni a Catalunya ni a Espanya., ni en cap altre lloc del món. Per l’altre costat s’hi troba Alícia Sánchez Camacho que defensa la unitat d’Espanya  i que per evitar la independència de Catalunya emet el missatge de la por perquè creu que el partit que ella representa a Catalunya és l’única força política que pot garantir el benestar dels catalans.

Alfa y omega, principi – fi, la vida de l’ésser humà des de la concepció fins a la mort pertany a Déu. Així ho reconeix el salmista en el salm 71 que el comença fent una declaració de fe: “Oh Déu, vine a alliberar-me: Senyor afanyat a auxiliar-me” (v.1). El poeta esbossa les dificultats per les que ha passat al llarg de la seva vida. Per això invoca el seu Déu: “Allibera’m, auxilia’m, afanyat a fer-ho perquè són molts els enemics que m’assetgen. Perquè tu ets la meva esperança, Senyor Déu: la meva confiança des de la meva joventut” (v.5).

Transportant-nos a l’alfa de la seva vida el salmista afirma: “Per tu he estat sustentat des del ventre, tu ets qui em vas prendre de les entranyes de la mare. Des del moment de la meva concepció m’has anat fent formidablement i les teves meravelles per a mi són inabastables. He esdevingut una meravella per a molts, perquè tu ets el meu fort refugi. La meva boca és plena de la teva lloança” (vv.6-8). Referint-se a la seva adolescència, afirma: “Oh Déu, tu m’has instruït des de la meva joventut“ (v.17).Això significa que el salmista quan escriu el poema és una persona madura que ja ha deixat enrere els anys de “les passions juvenils” i que durant aquest període de la seva existència Déu l’ha instruït i li ha donat saviesa per saber destriar entre el bé i el mal i la força per decantar-se cap el bé.

El salmista gràcies al seu caminar amb Déu ha après a comptar els dies de la seva vida i se n’adona que s’acosta l’omega de la seva existència temporal: “I també quan sigui vell i de cabells blancs, oh Déu, no m’abandonis” (v.18).El salmista sap prou bé la promesa del Senyor de no deixar-lo ni abandonar-lo, encara que ho puguin fer els seus pares biològics, familiars i amics. Des de la feblesa humana clama al Déu amb qui ha caminat al seu costat des de que era en el ventre de la seva mare, que li doni suport en aquesta època de la seva existència en que els seus adversaris: les xacres i altres problemes de salut propis de la vellesa es multipliquen i intenten afeblir la fe en el Déu que li ha donat suport fins ara. Però els seus adversaris no poden amb la seva fe: “Una corona d’esplendor és la vellesa: si es troba en el camí de la justícia” (Proverbis 16:31).

El salmista a més de ser un home de fe toca de peus a terra. És conscient de la realitat viscuda al llarg dels anys:: “Tu m’has fet veure moltes estretors i mals” (v.20). L’existència terrenal encara que sigui d’un caminar amb Déu va acompanyada de moltes amargors. Aquestes, però li han servit per agafar-se amb més força al Déu que des de les entranyes de la seva mare l’ha acompanyat durant el pelegrinatge terrenal. La fe li fa veure la Terra Promesa celestial que espera als qui han mort en el Senyor: “Em tornaràs a donar vida, em tornaràs a aixecar de les profunditats de la terra. Fes créixer la meva grandesa, i torna, conforta’m” (vv.20,21). Està fermament convençut que el seu cos no es quedarà en el sepulcre sent pastura pels cucs. Creu en la resurrecció corporal per a vida eterna: “Em tornaràs a donar vida, i em tornaràs a aixecar de les profunditats de la terra”.

Degut a aquests temps d’incertesa política en que els polítics no tenen un full de ruta fiable els vells que caminem amb Déu tenim alguna cosa a fer: “Com més temps vivim, més sabem / La vellesa és el temps de mostrar saviesa /  Qui sap el que pot fer una paraula que puguem dir /  Què pot fer pels líders del futur” (anònim). L’Omega de la nostra existència és Crist la nostra esperança de vida

Octavi Pereña i Cortina