HONRAR LA DONA

El periodista Amos Roberts explora l’espectacular creixement del negoci dels macrobordells a Alemanya: “Més de 400.000 dones treballen en prostíbuls alemanys, alguns són tan grans que tenen diversos pisos. Se’ls descriu com els supermercats del sexe, els clients se’ls atreu amb l’esquer de la promesa d’un ambient luxós, alcohol sense límits i sexe”. El periodista diu que el comerç del sexe genera més de 20 bilions de dòlars l’any i aproximadament un milió i mig d’alemanys utilitzen diàriament els serveis d’una prostituta. El reporter escriu: “hi ha dotzenes de dones en els passadissos, assegudes en tamborets on els homes s’hi passegen i trien les dones. És semblant a supermercats amb grups d’homes caminant amunt i avall dels passadissos, és molt estrany”.

Michael Beretin, director de la cadena Paradise brothel, ha fet una gran fortuna amb la boom de la prostitució. S’eximeix de la seva responsabilitat moral afirmant que “la prostitució sempre ha estat una necessitat social. No l’ha inventat ningú. L’hem de tractar i fer-la manejable”

Amos Roberts ha parlat amb diverses dones que han anat a Alemanya i han escollit la prostitució per guanyar-se la vida, per raons diverses,  afirmen que no són explotades. També va entrevistar un agent social d’Aachen que havia aconsellat dones que havien estat portades d’Europa oriental i Àfrica. Li va dir: “No hi ha estadístiques però segons alguns membres del govern es calcula que el 90% de les dones són obligades a prostituir-se o esclavitzades”. Un agent de la Guàrdia Civil recordava com la denuncia d’una víctima els va obrir la porta per eliminar una organització dels Balcans: “El dia del judici es va negar a testificar. Li acabaven d’enviar una foto de la seva filla que viu amb la seva àvia a Romania amb una pistola al cap”. La Fundació Dones diu: “Això no és prostitució, és esclavitud”

Fede Cedó en el seu escrit “Amb aparença d’hotel”, diu: “Els inversors alemanys interessats a adquirir naus industrials buides per ubicar-hi macroprostíbuls tornen a mostrar interès pel Maresme amb noves propostes que els permetin eludir les fèrries ordenances municipals” . Catalunya no queda fora de l’interès del capital immoral destinat al comerç del sexe. Els macrobordells que atreuen milions d’homes roben de manera cruel l’honor que se li deu a la dona com a vas més fràgil, robatori que té pregones conseqüències socials negatives.

Laurence Noelle, exprostituta, explica el seu drama personal: “La meva arribada a la prostitució als 17 anys, va ser el resultat d’una infància terrible. La meva mare em va abandonar, el meu padrastre va abusar sexualment de mi. M’havien humiliat, m’havien fet creure que era un objecte brut. El dany ja estava fet…Em deprimeix molt les reaccions que s’escolten en el debat actual. Per què es mostra tanta complaença i tantes il·lusions quan la realitat és tan crua i tan violenta? Jo he viscut la prostitució com una successió de violacions, sense deixar de preguntar-me com tots aquests homes podien venir tan tranquils. Ni tan sols un es va preocupar per la meva misèria. Pagaven per això, per comprar el dret a poder preocupar-se només per a si mateixos. Jo era menor d’edat, estava feta una pena, i cap d’ells mai no va manifestar el mínim interès per mi. Som putes, estem per això. Venen per desfogar-se” .

Les dones, sigui quina sigui la causa que les porta a prostituir-se, és un drama. Però no deixa de ser un drama, tant o més terrible, els homes que amb diners compren els serveis de les prostitutes. La seva condició moral s’arrossega per terra. Amb molta raó Proverbis invita els homes a buscar la saviesa de Déu que serveix per adreçar les seves passes, allunyant-los del mal i alliberant-los “de la dona aliena, de l’estranya que afalaga amb les seves paraules…Tots els qui van a ella no en tornen, i no aconsegueixen els senders de la vida” (2: 16-22). No són menys desgraciats els polítics, banquers, empresaris, eclesiàstics, executius  que acudeixen com cavalls en zel als grans i luxosos prostíbuls i es passegen entre les files de dones assegudes en tamborets exposant tot el que tenen a les seves mirades lascives que les escullen com si fos bestiar destinat a l’escorxador. Aquestes personalitats que amb la seva luxúria endureixen el seu cor per no veure el dolor que ocasionen a les dones de les que se’n serveixen, ¿tindran un final feliç? Déu que no considera el culpable innocent, diu als clients dels prostíbuls: “ I es van aplegar junts a la casa d’una prostituta. Cavalls atipats, lascius, cadascú renilla per la muller del seu proïsme. ¿No t’he de castigar per aquestes coses?, declaració del Senyor. ¿I no es venjarà la meva ànima d’una nació com aquesta?” (Jeremies 5:7-9)

Octavi Pereña i Cortina