MERCAT DE FUM

Una enquesta recent mostra que a Anglaterra hi ha més persones que creuen en extraterrestres que en Déu. Aquesta troballa era impensable fa unes dècades i mostra que els extraterrestres són més grans que Déu i que possiblement la ufologia se la comença a veure com una religió. ¿A què és degut aquest increment de la creença en extraterrestres?  ¿Pot ser provocat per l’interès científic de si hi ha vida en altres planetes ja que es creu impossible que en la immensitat sideral només hi hagi aparegut vida intel·ligent en aquest gra de sorra que és la Terra? El dubte obre la finestra de l’especulació i s’afirma que per força n’hi ha d’haver encara que no es pugui provar. Possiblement s’arriba a aquesta conclusió per un motiu emocional: Als éssers humans ens fa por estar sols aquí, necessitem companyia. També ens fa por estar sols en l’espai i emocionalment ens va bé creure que hi ha éssers intel·ligents en altres planetes que ens observen i que de tant en tant també ens visiten.

L’enquesta a que em refereixo diu que el 10% dels enquestats han vist OVNIS,  (objectes volants no identificats). Potents antenes de ràdio dirigides cap l’espai amb l’esperança que en algun moment es podrà captar algun senyal de vida. La enquesta assegura que a Anglaterra hi ha aproximadament 33 milions de persones que creu existeix vida extraterrestre i que només 27,5 milions creuen que hi ha Déu. Quina pot ser la causa d’aquesta inversió en les creences?  C. K. Chesterton diu: “Quan un home deixa de creure en Déu no és que no cregui en res, sinó que està disposat a creure en tot”. La disponibilitat de creure en qualsevol cosa la motiva el fet que l’absència de Déu deixa un buit en l’ànima que s’ha d’omplir amb el que sigui. D’aquí neix l’afany de col·leccionar els  objectes més inversemblants. L’afecció escollida omple momentàniament el buit que deixa l’absència de Déu sense produir els beneficis  que la presència divina produeix en l’ànima.

Tornant al tema dels ET, per la seva afinitat, farem una cabussada en el món de les drogues i de l’auge  que pren les anomenades noves espiritualitats, degut a que les persones busquen respostes satisfactòries a les seves inquietuds que no troben en la religió tradicional encarcarada per un cerimonialisme tan barroc com vulgueu, però sense vida. L’home busca valors no materials que el satisfacin i en no trobar-los enlloc busca en les noves religions procedents majoritàriament d’Orient que amb les seves tècniques de relaxació respiratòries i de pensament positiu aparentment donen la sensació que aporten allò que l’ànima necessita. Al poc temps es descobreix que la sensació de benestar ha desaparegut i que l’ànima resta tan buida com abans amb l’agreujant que s’hi afegeix una nova experiència de fracàs que omple encara més de confusió. Aquesta situació de desconcert ha obert la porta al que s’anomena Mercat de la Insatisfacció o psicomercat de venedors de fum. 

La greu crisi econòmica que ens afecta acompanyada de les dificultats familiars que crea, ha incrementat en els últims anys el nombre d’adeptes que busquen solucionar els seus problemes en el Mercat de venedors de fum. Els més tocats per la crisi estan desesperats i això fa que també siguin desesperades les seves eleccions. Segons el psicòleg i terapeuta Miguel Perlado  d’AIS (Assessorament i informació sobre sectes) “la captació de les sectes a través de la falsa psicoteràpia ha crescut exponencialment. Si hi ha demanda hi ha oferta. És per això que l’any passat s’hagin detectat un mínim de 150 xerraires que    donen gat per llebre. Aquests gurus ja no són els típics homes amb túnica i barba, sinó que ara vesteixen amb elegància  i fan les seves xerrades acompanyades del difós Powewr Point que dóna credibilitat al que diuen”.

La fe cristiana ha de competir en el psicomercat de venedors de fum oferint a les persones angoixades per la crítica situació en que es troben el missatge del gran amor de Déu manifestat en el lliurament del seu Fill unigènit  a morir a la creu per donar la salvació als qui creuen en Ell. La fe en Crist no fa desaparèixer com per art de màgia els problemes, però promet que en mig de la crisi les persones hi trobaran alleujament. La psicologia diu que compartir les angoixes alleugereix la càrrega estressant. És cert, però no guareix   definitivament. Això pot fer que una persona abandoni un guru il·legal per enganxar-se amb un altre de legal. Jesús allibera les persones que el busquen de la por a la incertesa ja que el Senyor pel fet de ser Déu, sí té cura de les flors del cap i dels ocells del cel, amb més motiu en tindrà de les persones. La incertesa pel demà ens pot fer insomnes. La fe en Crist espanta l’insomni i ens deixa dormir com un tronc. La confiança en el Senyor la manifesta el salmista quan escriu: “No amaguis el teu rostre de m el dia de la meva angoixa, inclina la teva orella a mi el dia que t’invoco: respon-me aviat (Salmo102:2).

Octavi Pereña i Cortina