DEPRESSIÓ: MALALTIA DEL COR

Si ens diuen: “L’estrès és una resposta exagerada de l’organisme (físicament i psicològicament) davant una sèrie d’estímuls que en un moment determinat sobrepassen la capacitat de la persona…unes assimilen els records i els modifiquen de manera important i beneficiosa respecte a tot el que passa realment, però per contra els que pateixen l’estrès el record no ha variat i el tenen contínuament present  amb la mateixa vivesa i sensació de realitat”, segons ho exposa un autor anònim. Tot això que és veritat poca cosa diu en l’aflicció perquè és una descripció del dolor molt acadèmica. En canvi si ens fixem en el relat que Dennis Stevenson fa de la depressió l’entendrem perquè és l’explicació que fa de la malaltia una persona que l’ha patit: “Un dia em vaig trencar la cama per deu punts. Em van portar a l’hospital. Algú va agafar la meva cama amb la porta quan la va tancar. Et pots imaginar el dolor!  Però et puc dir que el dolor de la depressió és molt pitjor: és agudíssim”.

Richard Layard i David M. Clark, autors del llibre: On és el problema, diuen: “El dolor mental és tan real com el físic. S’experimenta en les mateixes àrees cerebrals que el físic, però incapacita més. Aquests dos tipus de dolor no se’ls tracta de la mateixa manera. Gairebé tots els que pateixen físicament se’ls atén, dos de cada tres que són malalts mentals, no reben tractament. Si t’has trencat un os se t‘intervé  d’immediat, però si és el teu esperit que se t’ha trencat, no el reps”.

Els autors del llibre diuen que millorar la qualitat de vida: “Ingressos, educació, salut física, habitatge, no ha estat suficient per fer-nos més feliços o vides més ordenades. Ens hem deixat fora la persona interior”. El que es veu amb els ulls té preferència per sobre el que no es veu encara que sigui tan real com l’altre. Els autors del llibre esmenten l’home interior en la lluita contra  la depressió i les altres malalties mentals tan escampades avui en la societat occidental. Com a cristià que sóc em referiré a l’home interior des de la perspectiva bíblica.

Algú ha dit: “No és el que menges el que et produeix nafres,…és el que se’t menja a tu”. El que és difícil fer per no dir impossible és evitar els pensaments negatius que se’ns mengen. És aquí, els pensaments negatius que no sabem com eliminar per recuperar la salut mental, la Bíblia ens ensenya a fer-ho. L’arrel dels pensaments negatius l’hem d’anar a buscar en el pecat que significa “no fer diana”. No fer diana bàsic consisteix en no tenir en compte Déu. Quan no fem diana en el que és essencial no fem diana en el que és secundari, amb més o menys intensitat.

Penso que un text bàsic per aprendre a eliminar els pensaments negatius que afavoreixen la presencia de depressions i malalties mentals relacionades   és el salm 32. El poema comença així: “Feliç el qui té perdonada la transgressió, cobert el seu pecat. Feliç l’home a qui el Senyor no li compta la iniquitat, i en el seu esperit no hi ha falsedat” . El rei David que és l’autor del poema considera feliç la persona a qui Déu li ha perdonat el pecat. El pecat és, doncs, el causant de la infelicitat. “Quan pequin contra tu, perquè no hi ha  cap home que no pequi…i es penedeixin de tot cor…llavors escoltaràs des dels cels, el lloc on tu resideixes, la seva pregària i la seva súplica, i els faràs justícia” (1 Reis 8: 46-49). En el llenguatge bíblic fer justícia significa que Déu perdona els pecats. El temps que David es va guardar el pecat en el pap, sense confessar-lo, el descriu així: “Mentre callava, els meus ossos es consumien en el meu gemegar tot el dia (v.3). En el salm 51 es diu que el resultat de penedir-se a Déu “s’alegren els ossos que vas trencar”(v.8), amb la qual cosa reconeix que el malestar psíquic que afecta la salut física que patim és la conseqüència del pecat no confessat  i que no ha estat perdonat. Per aquest motiu decideix confessar al Senyor les seves transgressions perquè li siguin perdonades. Fruit del perdó diví pot escriure: “Feliç el qui té perdonada la transgressió, cobert el seu pecat”. El perdó de Déu guareix aquelles dolences psíquiques que són conseqüència del pecat. Els ossos  del salmista havien recuperat la flexibilitat que el pecat li havien endurit.

No hi ha cap persona que no pequi ja que no n’hi ha cap que sigui justa. Qualsevol pecador que cregui que Jesús és el camí vers Déu recupera el goig del Senyor, goig que expulsa els pensaments negatius que causen les depressions i malalties mentals relacionades. La vida del deprimit s’esllangueix degut a l’aflicció, però recupera el desig de viure quan el seu pecat li és perdonat per Jesús,  l’única persona que pot fer-ho perquè és Déu.

Octavi Pereña i Cortina