SALUT MENTAL

“Però el problema de debò és que quan no treballo la meva ment no pot aturar-se ni un moment, és un autèntic molí i això em cansa encara més. En definitiva, estic cansat tan si treballo com si no, i se m’acumula el cansament físic i sobretot el mental. No puc parar”. Aquest text l’escriu Lorenzo demanant consell. Aquest estat d’esgotament més psíquic que físic se l’anomena psicoastènia, malaltia que avui pateix molta gent.

Les persones emocionalment sanes controlen les seves emocions i el seu comportament. Manegen més fàcilment els desafiaments de la vida. Amb més rapidesa estableixen fortes relacions i amb més facilitat es recuperen dels contratemps que se’ls presenten.

La societat actual està basada sobre l’aparença externa. Les persones estan més preocupades pel que es veu, l’efecte que el seu look provoca en els altres, que de la seva salut emocional. Es consumeix molt temps en tractaments de bellesa i en exercicis físics per mantenir el cos sa i de bon veure i, molt poc en enfortir l’ànima per poder encarar-se als desafiaments de la vida sense sortir-ne malparats.

Una bona salut emocional no és l’absència de manifestacions d’estrès i ansietat. És molt més que no sentir-se deprimit  i ansiós en moments puntuals. La salut mental i emocional té que veure amb la presència de característiques positives que la Bíblia descriu d’aquesta manera: “Un cor alegre és bona medicina: però un esperit abatut resseca els ossos” (Proverbis 17:22). L’esperit abatut ens és força familiar perquè o el tenim nosaltres o el veiem abundantment en les persones amb les que en relacionem  diàriament. En canvi, un cor alegre és com buscar una agulla en un paller. El veiem també molt poc en nosaltres.

El text de Proverbis contrasta un cor alegre amb un esperit abatut. Els especialistes en salut mental utilitzen el mot tècnic resiliència que és la capacitat de recuperar-se dels entrebancs. El cor alegre ens parla de manera molt més clara que resiliència ja que a vegades no recordem exactament el seu significat i em d’anar  a buscar l’ajut del diccionari. Conèixer el seu significat no vol dir que siguem resilients com tampoc saber que necessitem tenir un cor alegre ens fa aptes d’encarar-nos a les dificultats de la vida sense sortir-ne malparats.

La resiliència el cor alegre no s’aconsegueix amb actes de bona voluntat, amb promeses que no ens deixarem arrossegar per les circumstàncies de la vida, que davant les situacions adverses en lloc d’acovardir-nos, acoquinar-nos farem el cor fort i ens superarem. Aquest procedir no neix d’un cor alegre sinó que és el fruit del pensament positiu que pretén fer creure l’esperit abatut que té un cor alegre.

El cor alegre no s’aconsegueix amb bons propòsits ja que aquests realment són un vernís que intenta amagar la malura de l’esperit abatut ja que és un aspecte del pensament positiu que ens vol fer creure que tenim el que posseïm.

“Per damunt de tot allò que es guarda, vigila el teu cor: perquè d’ell brollen les fonts de la vida” (Proverbis 4:23), ens diu la Paraula de Déu. Aquest text ens invita a observar amb atenció l’estat del nostre cor. Si fem una mirada introspectiva, què hi trobem en el cor? ¿Alegria o amargor? Si hi descobrim amargor llavor el text de la Bíblia va dirigit a nosaltres. Llavors, la pregunta que ens cal fer és: Com podem canviar l’amargor per alegria? L’estat mental és la conseqüència de quina és la relació que tenim amb Déu. Si l’introspecció descobreix l’existència de pensaments que la psicologia anomena negatius: “adulteri, fornicació, impuresa, lascívia, adulteris, bruixeria, enemistats, baralles, gelosies,, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses, golafreries …” (Gàlates 5:19-21), resumint, el cor ple  d’amargor. El descobriment ens ha de portar a demanar a Déu que per la fe en el Senyor Jesucrist ens perdoni la perversitat dels nostres cors i els substitueixi per un altre que fabriqui: “amor, goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (vv.22,23). Aquest cor nou és el cor alegre que és bona medicina, que elimina l’esgotament psíquic que tècnicament se l’anomena psicoastènia, que tants maldecaps ens produeix.

Octavi Pereña i Cortina