MODEL CADÀVER

Noemí Watts, la protagonista de Birdman es va passejar per la catifa roja en el lliurament de l’Oscar 2015 amb un vestit obert pels costats i per l’esquena que deixava veure la seva figura esprimatxada. Al presentador de l’Oscar Ryan Seacrest l’actriu li va dir “que tenia gana perquè  té el costum de no menjar els dies previs als grans esdeveniments”. En una persona prima com Watts hi ha una línia molt fina entre ser prima i demacrada que es pot saltar fàcilment si a la primor se li afegeix durs dejunis que poden posar en perill la vida. La finor de la línia clarament se l’ha saltat la model danesa Lululeika. Aquesta jove ha arribat a una situació tan crítica per la manca de massa corporal que se la sobrenomena la model cadàver. La  foto de Lululeika publicada en la revista danesa Cover ens mostra la model en un estat tan llastimós que ha despertat el rebuig del públic amb tanta intensitat que les xarxes socials s’han sobreescalfat per l’allau de crítiques molt severes enviades a Cover. El ministre danès Benny Engelbreaht ha dit: “Tenia entès que la indústria de la moda havia acceptat que l’anorèxia és un problema que s’ha de resoldre seriosament”. Com és costum quan es tenen comportaments incorrectes les persones posades en evidència per les crítiques s’apressen a demanar disculpes pel seu error. Com era d’esperar Malene Melling, directora de Cover va emetre un comunicat   demanant disculpes en aquests termes: “Avui és un dia trist per a mi, mai s’hauria d’haver publicat aquesta foto. No he complert les meves obligacions com editora, dona i mare. En Cover sempre hem lluitat per una bellesa real i sana. Que aquest fet no es repeteixi. Ho sento”. Segons Christian Rodríguez “si s’explora en la xarxa s’hi poden trobar més fotos de Lululeika en la web de l’agència (que representa la model de 16 anys) en les que l’aspecte que mostra també és molt prim però sense fregar la malaltia que ens ofereix la revista Cover.

“A l’any 2006”, escriu Cristina Sen, “a Espanya es va plantejar el debat de les desfilades de la passarel·la Cibeles, i al cap d’un any es va aconseguir que les models tinguessin un pes saludable. Però després d’aquella polèmica i la discussió sobre talles i patronatge, el debat a fons a tornat a caure en l’oblit”. Ara, en el 2015 es segueixen difonent fotos de models molt esprimatxades i el que també a mi em preocupa és l’aspecte clonat que ofereixen i els seus rostres inexpressius.

El psicoterapeuta Augusto Cury afirma que moltes dones  ja no estan disposades  a creure’s i a sotmetre’s al que anomena PIB (patró impossible de bellesa), pandèmia que  pateixen la majoria d’occidentals sotmeses cada dia al bombardeig d’un model tipus Barbie que no existeix perquè és fruit del retoc fotogràfic. El fet que el model de bellesa PIB les adolescents se’l trobin fins a la sopa i, en aquesta etapa de la vida que la seva personalitat no està plenament formada i els manca el sentit crític necessari per saber prendre decisions raonades se’ls pot fer creure que el model PIB de bellesa és el correcte i adonant-se que no el tenen vulguin recorre a dietes dràstiques que posin en perill la seva salut i inclús escurçar la vida.

Yolanda Lucena, professora d’ESO diu: “Les adolescents, també les preadolescents  donen molta importància a estar primes, és molt habitual que parlin de dietes i de saltar-se àpats”. També s’ha detectat una presència més gran de les conductes de risc entre el alumnat, entre les quals destaca el que es coneix com  vòmit compensatori, Les noies vomiten de tant en tant amb el propòsit de no engreixar-se o aprimar-se”. En alguns casos també ingereixen boles de cotó impregnades de suc de taronja  amb el propòsit d’enganyar la fam.

National Eating Disorders assegura que entre les noies de 15-24 anys que pateixen anorèxia tenen dotze vegades més possibilitats de morir d’anorèxia que per una altra causa. Aquestes són dades terribles i són la prova que necessitem per reconèixer que els desordres alimentaris  són una autèntica amenaça, especialment pels nostres infants. El fet que nenes que només tenen 6 anys ja estiguin molt interessades pel seu pes i per la seva aparença externa, la inseguretat que tenen les acompanyarà la resta de les seves vides amb l’agreujament dels problemes psicològics que no les abandonaran.

Alguns especialistes en la qüestió de la bellesa asseguren que l’única manera d’assolir l’autèntica bellesa procedeix de l’interior, de la capacitat de superar la por a l’envelliment que provoca el despotisme d’un interès crispat i exagerat per la bellesa física. Com afirma l’actriu Audrey Hepburn “la bellesa d’una dona no és la bellesa superficial, La vertadera bellesa d’una dona la reflecteix la seva ànima”.

L’obsessió per la bellesa que acompanya des de la infància fa creure que la guarirà alguna intervenció cosmètica. El Dr. David Castle diu: “no és així, normalment la cosa empitjora”.

Les pressions que l’entorn exerceix sobre nenes i adolescents obsessionant-les per la bellesa i l’aparença física només es pot neutralitzar si es convencen que lo joventut inexorablement dóna pas a la vellesa i que la mort és un fet inevitable. Tot i així, l’existència no s’acaba en el sepulcre ni en el crematori. Segons la Bíblia hi ha la resurrecció corporal que per la fe en Crist el cos avui mortal es converteix en un cos espiritual i immortal. Les imperfeccions avui existents que són per causa del pecat seran substituïdes per una glòria indescriptible. Creure-ho traurà de sobre el pes feixuc de voler obtenir el model PIB de bellesa. La fe en Crist dóna una esperança que no frustra. La resurrecció de Crist és la garantia que els creients ressuscitaran a la vida immortal.

Octavi Pereña i Cortina