VIOLÈNCIA CONJUGAL

“La societat està malalta”, lacònica sentència amb que Miguel Lorente, expert en violència de gènere i professor de la Universitat de Granada resumeix la magnitud del problema de la violència contra la dona. ¿Es pot investigar la pandèmia que pateix la societat per trobar la vacuna que la immunitzi la violència masclista contra la dona? Afirmo que sí. La primera senyal de masclisme registrada es troba  en la Bíblia poc després que Adam mengés “de l’arbre del coneixement del bé i del mal” que Déu li havia prohibit fer-ho. Dirigint-se a Eva el Creador li diu: “I el teu desig serà vers el teu marit, i ell et dominarà” (Gènesi 3:16). El pecat que és desobediència a Déu és l’embrió de tots els mal que provoca el masclisme en la dona, filosofia que recull força bé el refrany: “La dona i la mula, el garrot sol fer-la bona”.

“No és un discurs nou”, diu el Dr. Lorente, “és el discurs de fa segles, propi d’homes que veuen les dones com objecte sexual, que han de fer el que ells diguin per satisfer-los perquè els seus desigs prevalen sobre els d’elles”. ¿No ens recorda això les paraules que Déu li va dirigir a Eva? Seguint la reflexió, el Dr. Lorente diu: “Són els masclistes elevats a l’enèsima potència, la cara més dura i cruel d’una ideologia mantinguda en el temps”.

Per tal de desprestigiar el cristianisme culpant-lo de fomentar la violència contra la dona s’esmenten textos com el següent: “El fuet per al cavall, la brida per a l’ase i la vara per l’esquena dels insensats”  (Proverbis 26:3). Així es justifica la violència contra la dona sense tenir en compte altres textos que matisen el significat real. No en va es diu: Un text fora del seu context, és un pretext”. A la Bíblia se li pot fer dir el que es vulgui si no es segueixen les normes d’interpretació de textos. Això passa també amb Efesis 5:21-33. Aquest text analitzat amb cura i sota la direcció de l’Esperit Sant que va inspirar a l’apòstol Pau a escriure’l, mai porta a la conclusió que la dona és un ésser inferior a l’home, que la misogínia ha fet dir que no té ànima i que se la pot tractar amb el garrot com diu el proverbi popular, per fer-la bona.

Per entendre la relació baró dona s’ha de tenir en ment el principi bíblic: “Sotmeteu-vos els uns als altres en el temor de Déu”, principi bàsic pel bon funcionament social. Perquè aquest funcionament estigui ben engreixat i no grinyoli ha d’estar subordinat a l’obediència incondicional de l’autoritat suprema de Déu, autoritat que es troba clarament exposada en els déu Manaments i en el resum que Jesús fa de la Llei de Déu, quan diu: “Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima i amb tota la teva força i amb tota la teva ment, i el proïsme com a tu mateix” (Lluc 10:27). La dona és el proïsme que l’home ha d’estimar com a si mateix, no emprant el garrot per ensenyar-la a sotmetre’s a ell. Tenint en compte el principi bíblic de la  submissió mútua i de l’amor, examinem el text d’Efesis 5:21-33) sense por de caure en extremismes que perjudiquin el benestar i la felicitat de les dones.  Com ha de ser la relació conjugal només es pot entendre i assumir-la si els cònjuges són veritables creients. Si aquesta condició no es dóna el text que comentem és com si estigués escrit en xinès, és indesxifrable.  La interpretació que se’n fa és que la dona se la de tractar amb violència si es vol que estigui subjecta a l’home. Però se n’ha de parlar i comentar-lo perquè si no es fa, com es podrà ajudar una parella en la que la dona viu miserablement degut als maltractes que rep del seu espòs que s’ha convertit en un dèspota perquè creu que la seva dona és propietat seva?

El matrimoni és la relació d’un home i d’una dona basada sobre l’amor mutu, i, una il·lustració de l’amor de Crist per la seva església. El matrimoni fa que un home i una dona formin una unitat de la mateixa manera que Crist forma una unitat amb la seva església. Aquesta unitat la Bíblia la descriu amb el cos humà que consta de diversos membres que per funcionar bé han d’estar subjectes a les ordres del cervell. És d’assenyat acceptar la manera com funciona el cos. Donar cops de cap contra la paret per canviar la sàvia manera de funcionar el cos, invertint l’ordre lògic i pretendre que siguin els membres que el governin és convertir l’harmonia en caos.

Si els cònjuges són veritables cristians i ambdós accepten l’autoritat suprema de Crist, l’home es converteix en cap de la dona i aquesta reconeix aquesta autoritat que en ser exercida amb amor busca el seu bé. La relació mai serà degradant. L’evident és que les relacions conjugals no estan guiades per l’amor de Crist la qual cosa fa que l’home com a cap no busqui el bé del seu cos que és la dona. Aquesta no vol acceptar les ordres que emanen del cap. El resultat és que els matrimonis no funcionen i els cònjuges es tiren els plats pel cap. La lletra mata i l’esperit dóna vida. Aquests text de l’home com a cap  de la dona s’ha d’analitzar espiritualment, és dir, amb la direcció de l’Esperit Sant per poder entendre el que realment ensenya.

 El problema no rau en que en el matrimoni hi hagi un cap i un cos. La dificultat es troba en que ni el cap ni el cos volen deixar-se guiar per Crist que és el Cap suprem d’ambdós. Podríem resumir el bon resultat de ser un matrimoni cristià amb aquestes paraules: “Però, que cadascú de vosaltres també estimi la seva muller com a si mateix, i la muller respecti el seu marit” (Efesis 5:33). En Crist es troba l’harmonia conjugal

Octavi Pereña i Cortina