CONFUSIÓ SOCIAL

Què pensava el nen de Barcelona de tretze anys que va matar un professor i ferir quatre persones? Els comentaris d’alguns dels seus companys ens donen una pista. El seu acte va ser premeditat. El noi es va presentar a l’institut amb un matxet, una ballesta professional del seu pare i una ampolla de cervesa que contenia líquid inflamable. El menor va deixar patent a les xarxes socials la seva devoció per les pel·lícules de terror i telesèries com The walking dead. Els psiquiatres afirmen que estem intoxicats. Fa pocs dies es va celebrar la Diada de Sant Jordi, el Dia del Llibre i la Rosa. Es diu que el llibre és una font de cultura però també d’intoxicació. Hi ha molta literatura que contribueix a la intoxicació individual i social que esmenten els psiquiatres. Hi ha un refrany que diu: “Digues-me amb qui vas i et diré qui ets”. “Fill meu, si els pecadors et volen seduir, no hi consentis…Fill meu no vagis pel seu camí, guarda el teu peu del seu sender…” (Proverbis 1:10-19). Els amics de carn i ossos poden induir a fer el mal. També ho fan ela amics de paper i digitals. El pare que aconsella el seu fill a evitar els amics que el poden portar per camins perillosos, avui també l’aconsellaria a apartar-se de la paraula escrita sobre paper i base digital.

Els psiquiatres asseguren que el comportament violent del nen de tretze anys és a causa d’un brot psicòtic, trastorn que consisteix en un trencament transitori amb la realitat que fa perdre les facultats cognitives i la voluntat de l’individu. La pregunta que ens hem de fer és: què provoca el brot psicòtic? Es fan diàriament molts fets violents, ¿els han efectuat a causa d’un brot psicòtic? És lògic pensar que si el brot psicòtic dóna pas a una acció violenta, sigui un eximent legal ja que el violent no és responsable del que fa a causa de la seva malaltia.

La pregunta que em faig és: per què no es consideren brots psicòtics la perversitat dels crims que comet l’Estat Islàmic i d’altres extremismes? Per què no es consideren brots psicòtics les tortures que infligeixen les nacions civilitzades als presos polítics, de guerra i d’altre que es consideren atemptats contra la seguretat de l’Estat? Per què no es consideren brots psicòtics el tràfic d’armes que serveixen per exterminar indiscriminadament la població civil? Per què no es considera brot psicòtic que un governant per justificar una guerra digui que l’enemic potencial posseeix armes de destrucció en massa? Podríem allargar la llista dels delictes que se’ls podria considerar haver estats ocasionats per un brot psicòtic. Per què no es fa? Senzillament perquè els professionals del comportament de la ment ensenyarien el llautó i perdrien credibilitat   perquè gairebé ningú no consideraria creïbles els seus diagnòstics.

És cert que els qui realitzen actes violents tenen una pertorbació mental, però, aquesta anomalia té una causa. És aquí on fallen els especialistes en el comportament humà, busquen guarir els efectes sense resoldre l’arrel de les violències. Paraules de Jesús: “En canvi, les coses que surten de la boca provenen del cor, i aquestes contaminen l’home. Perquè del cor provenen els pensaments dolents, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis, les blasfèmies. Aquestes són les coses que contaminen (intoxiquen)l’home” (Mateu 15:19,20). La intoxicació de que parlen els psiquiatres neix en el cor de l’home i d’aquí es distribueix a traves dels diversos mitjans de comunicació que contaminen les ments i els cors dels qui estan exposats a la seva influència. L’apòstol Pau diagnostica que el comportament humà que ens esgarrifa: “Injustícia, fornicació, malícia, cobejança, maldat, enveja, homicidi, rivalitat, engany, malvolença, murmuracions, calumnies, que avorreixen Déu, arrogància, orgull, fanfarroneria, que inventen maldats, desobediència als pares, sense seny, deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia” (Romans 1: 29-31) és a causa d’haver abandonat Déu i no tenir-lo en compte en el dia a dia. La situació actual que ens afeixuga, ¿no pot tenir la mateixa causa que va provocar la desgràcia d’Israel per no escoltar Déu? “El Senyor et colpirà amb follia, i amb ceguesa, i amb esfereïment de cor. I aniràs a les palpentes a ple migdia, com el cec que palpa en les tenebres, i no faran prosperar els teus camins, i només seràs oprimit i espoliat  tots els dies, i no hi haurà qui et salvi” (Deuteronomi 28:28,29).

Jesús contrasta el cor dolent del que surten tots aquests actes propis d’un cor intoxicat pel pecat amb el cor bo del que surten: “amor, goig, pau, longanimitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (Gàlates 5.22,23). Jesús és qui té poder per canviar el cor. Si es vol contribuir a fer un món millor s’ha de prendre la decisió de seguir Crist ja que Ell fa bo el cor dolent. Com més autèntics seguidors tingui Jesús més sa serà l’entorn en que ens movem. La millora social és qüestió de decisió. Josuè, el cabdill que va introduir Israel en la Terra Promesa poc abans de morir va posar el poble en l’alternativa de decidir-se pel Déu que els havia alliberat de l’esclavitud d’Egipte o pels déus de la terra on habitaven. El líder fa aquesta solemne declaració: Jo i casa meva servirem el Senyor” (Josuè 24:15). El poble es va decidir pels déus de les nacions i així de malament els ha anat al llarg de la història.

Octavi Pereña i Cortina