ELS OCELLS DEL CEL

La nostra societat està sacsejada per una “ansietat patològica perquè és exagerada amb la relació que la desencadena i interfereix negativament en la vida de la persona”, afirma Vicente Caballo, professor de Psicologia de la Universitat de Granada. Un cert grau d’ansietat fins a un cert punt és convenient. Davant una amenaça alerta la persona per la lluita o la fugida. El problema que acompanya l’ansietat és quan l’alarma es dispara sense que existeixi cap perill que aguaiti a la cantonada o que sigui exagerada la suposició. L’experiència diària ens mostra que hi ha moltes persones que gairebé sempre estan angoixades. El que hauria de ser una preocupació puntual es converteix en una malura crònica

L’ansietat no es comença a generar davant situacions realment angoixoses. La majoria de les persones que la pateixen no saben què és una situació feixuga. Es posen ansioses si l’autobús tarda en arribar. Es dispara quan l’home del temps anuncia que demà plourà o la temperatura fregarà els 39º. La ment comença a donar tombs exagerant situacions que creiem que es produiran però que mai es fan realitat. Ens fa por la mort i només pensar-hi ja es desenvolupen una sèrie de possibles situacions que ens neguitegen i no ens deixen dormir, corrent hem d’anar a la farmaciola a buscar la píndola que temporalment alleuja l’ansietat però que no arriba a l’arrel del problema. Amb foteses és com es comença a ser addictes als hipnosedants.

Les malalties de l’ànima no caminen soles, sovint van acompanyades d’efectes somàtics degut al debilitament del sistema inmunològic que s’encarrega de protegir-nos d’un bon nombre de xacres. La metgessa Magda Miralles assegura que les xacres físiques són el principal   motiu pel que les persones ansioses van a la consulta: “Moltes no saben que tenen ansietat. Venen perquè els fa mal l’esquena, i els ho solucionem. Després els fa mal l’estómac, i els ho solucionem. Després tenen problemes en la pell. Sospites que hi ha quelcom més, i veus que tenen molta ansietat”.

El Dr. Antonio Cano, president de la Societat Espanyola per l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès, aconsella exercici regular, una alimentació equilibrada, evitar begudes estimulants  i alcohòliques i uns horaris regular per dormir: “I sobre tot entrenar-se a canviar els pensaments negatius. La vida és plena de dificultats, però gairebé tot es pot arreglar. Si un es pren aquests consells com un hàbit, si s’entén, és possible”. És més fàcil dir que fer.

El títol d’aquest escrit és: “Els ocells del cel”. L’hi he donat perquè ens recorda que Déu el Pare de nostre Senyor Jesucrist els va crear i té cura d’ells i sense conrear la terra els alimenta. Jesús utilitza la providència divina vers els ocells per voler fer-nos veure que nosaltres que tenim més valor als seus ulls que les aus tampoc ens deixarà desatesos. Per aquest motiu no ens hem de desficiar pel demà perquè Déu proveirà. La providència divina no incita a la indolència. L’ensenyança de l’Escriptura és que hem de ser com les formigues que en el bon temps emmagatzemen per l’hivern. La previsió per la nostra part no està renyida amb la confiança en que Déu proveeix les nostres necessitats.

Jesús diu als seus oients que són els gentils els que passen ànsia pel futur capficant-se pel que menjaran o què vestiran.  Una de les accepcions del mot gentil és no ser creient en el sentit bíblic. Aquestes son les persones que passen ànsia pel demà  de manera patològica. La incredulitat és la causant d’ànsia crònica que mou les persones a anar a la farmaciola a buscar l’ansiolític que alleugereixi transitòriament la pertorbació. Com el relax químic és de curta durada cal repetir la dosi, El resultat és que es dispara el consum d’hipnosedants i  l’increment de xacres físiques degut a l’ansietat no guarida.

Els no creients en Déu que no saben anar a aixoplugar-se sota les seves ales protectores pateixen ansietat crònica, però vosaltres els qui creieu en el Pare ja sap que teniu necessitat de totes aquestes coses: “Cerqueu primer el regne el regne de Déu i la seva justícia, i tots aquestes coses us seran afegides” (Mateu 6: 32,33).

Els nostres són temps de molta incertesa: política, social, econòmica. Estem farcits de problemes domèstics: separacions, violència, addiccions, fills rebecs…  Segons els metges, aquestes realitats causen l’increment exponencial de fàrmacs per mitigar els efectes de l’ansietat i altres malures germanes. No fem com els jueus del temps de Jesús que quan els invita a aixoplugar-se sota les ales del Pare s’hi van negar. Acostem-nos a Ell per aixoplugar-nos sota les seves ales providencials per trobar el descans que les nostres ànimes angoixades necessiten.

Octavi Pereña i Cortina