EL CAMÍ DE DAMASC

La periodista Núria Escuer entrevista Matilde Asensi, escriptora, que reconeneix que no és creient però que parla amb molt dogmatisme sobre la fe cristiana. La reportera li diu: - Els evangelis ens van arribar manipulats. Qui va mentir millor? La periodista sentencia que els evangelis que van ser escrits per testimonis presencials de Jesús, de tot el que va fer i dir, excepte Lluc que abans de posar-se a redactar el seu evangeli es va informar dels testimonis presencials de Jesús, ve a dir que menteixen. Si els evangelis escrits en el segle I  redactats per persones que van conèixer personalment Jesús no diuen la veritat, quin enfilall de mentides no diran els evangelis apòcrifs escrits en el segle IV?

Anem a la pregunta: Qui va mentir millor? Matilde Asensi contesta: “Sant Pau, Pau de Tars. Aquest és el creador de la nostra Església d’avui, dels dogmes, el credo, els pecats…Jesús no va dir res d’això. L’únic que prohibeix és el divorci. Res més. Jesús només era un bon rabí, complidor de la llei de Moisès. Si sabéssim més del judaisme entendríem molt millor el cristianisme.”.

Una pegunta: com pot pretendre Matilde Asensi conèixer el cristianisme si confessa que no és creient? Què sap una no creient què és la fe cristiana?

Crec que Matilde Asensi no s’ha llegit els evangelis canònics, per això diu les insensateses que afirma. L’escrit més tardà del Nou Testament és de les acaballes del segle I , sent obra de l’apòstol Joan. Per començar Pau no és el fundador de l’Església, aquesta ja existia quan perseguia amb ferocitat els cristians i donava suport a la lapidació d’Esteve, el primer màrtir cristià. Pau es va convertir a Crist anant a Damasc amb poders del gran sacerdot per fer presoners els cristians que vivien en la ciutat siriana per endur-se’ls a Jerusalem. És de suposar que no per elogiar la seva fe! Abans d’arribar a la ciutat un esclat de llum el va fer caure del cavall. Alhora sentia una veu que li deia. “Saule, Saule, per què em persegueixes? A partir d’aquest moment es va convertir en un fervent cristià i en un fervorós predicador de la fe cristiana, cosa que li va portar moltes sofrences. Pau es va convertir en una pedra més del fonament apostòlic de l’Església posat sobre la pedra de l’angle que és Jesucrist.

L’Asensi diu que Jesús no va dir res de dogmes, el credo, els pecats. Jo em pregunto: si l’escriptora encara que diu “m’he atipat de llegir els evangelis”, ¿verament se’ls ha llegit? Si ho hagués fet, encara que no hagi arribat a creure que Jesús és Déu, no diria les barrabassades que presenta com a veritats. Potser s’ha atipat de llegir els falsos evangelis, els apòcrifs, que no han estat escrits pels testimonis presencials del que Jesús va dir i fer. Si s’atrevís a llegir els evangelis canònics descobriria amb sorpresa que Jesús parla de dogmes i prohibicions. Jesús prohibeix moltes més coses a més del divorci. És dogma creure en el Pare i el Fill. Ho és creure que Déu és el Creador…En infinitat d’ocasions parlen del pecat, del penediment i que les persones deixin de pecar…

És molt estrany que l’Asensi digui que “Jesús  només era un bon rabí, complidor de la llei de Moisès quan va despertar l’odi furibund dels sacerdots i escribes precisament perquè consideraven que incomplia la llei de Moisès perquè guaria els malalts en dissabte. Per aquest fet que ells consideraven gravíssim  van intentar matar-lo en diverses ocasions.

L’escriptora ataca amb virulència l’Església que segons ella va fundar l’apòstol Pau: “Si sabéssim més del judaisme entendríem millor el cristianisme”. El judaisme que practicaven els sacerdots, escribes i fariseus del temps de Jesús era un judaisme corromput per haver abandonat les ensenyances del profetes i no cal dir, les de Moisès, que parlaven tots ells en Nom de Déu i haver posat les ensenyances dels antics en un pla superior a les Escriptures. En aquest cas sí que és correcte que l’ordre dels factors altera el producte. Això va convertir el judaisme inicial en un legalisme que asfixiava els creients fins el punt que Jesús es va veure obligat a corregir-los i dir-los: “lligueu càrregues pesades i difícils de portar i les poseu damunt les espatlles dels homes, però no les voleu moure ni amb un dit” (Mateu 23:4). En aquest sentit si entenem el legalisme judaic entendrem el cristianisme que és fill d’aquest judaisme corromput condemnat per Jesús. 

Jesús va rebutjar amb força el judaisme legalista que presentava Déu com un Ésser dur, aspre, sempre irat, que només mira de castigar els homes pecadors i presenta l’autèntica cara de Déu que és amor , amor tant gran que el va impulsar a donar el seu Fill únic “a fi que tot el qui creu en Ell tingui la vida eterna. Aquest amor infinit que allibera el pecador de la feixuga càrrega del pecat el transmeten tots els escrits apostòlics sense oblidar els que va redactar l’infamat Saule de Tars que no va oblidar mai l’experiència de la seva conversió a Crist en el camí de Damasc que, d’un home cruel i sense entranyes, un estricte complidor de la llei de Moisès, es va convertir en un home  disposat, si fos possible, a donar la seva vida pel seu poble.

Octavi Pereña i Cortina