MORT, ON ÉS EL TEU PODER?

El periodista Fernando Grimalt li pregunta a Billie August, director de cine danès. – Per què va decidir fer una pel·lícula sobre la mort? Aquesta és la seva resposta: “És important destacar que parla de la vida i de l’amor tant com de la mort. Dit això, els éssers humans ens hem acostumat a desterrar de la nostra existència la idea de la mort. És un mecanisme de defensa que hem desenvolupat. La vida seria insuportable si contínuament estiguéssim pensant que, un bon dia, tot això se’ns ha d’acabar”

Hi ha dues maneres diferents d’entendre l’existència humana: Viure sense desitjar pensar en la mort, com el cineasta danès, o viure amb la idea que t’acostes a la mort a cada segon que transcorre.

Em pregunto: per què ha de ser insuportable pensar sovint que un bon dia tot això s’ha d’acabar?  La por a la mort la provoca el fet que les persones estan atrapades pel món material. Les persones verament espirituals, ho són aquelles que per la fe en Jesucrist i pel testimoniatge de l’Esperit Sant saben que tenen vida eterna. La mot física no els fa por. És evident, pel que passa arreu, que al final, amb por o sense, ningú s’escapa de la mort.

Blaise Pascal aporta llum al tema que ens ocupa quan escriu: “Una de les qüestions clau a les que ens hem d’enfrontar és si les nostres vides acaben amb la mort. La creença o no en l’eternitat determina els nostres actes. Per tant, és essencial determinar què hi ha de mortal en nosaltres, què hi ha d’etern, i que atresorem la part eterna. La majoria de les persones fan precisament tot el contrari”.

Un dia un incrèdul li va dir al ben conegut predicador nord-americà Billy Graham: “No tens por perquè tens quelcom que jo desconec”. Aquí està precisament la raó per la que els cristians a pesar que sovint “comptem els nostres dies”, la vida no se’ns fa insuportable. Tot el contrari, saber i recordar que la mort ens pot venir a buscar de manera inesperada hi ha tranquil·litat en les nostres ànimes perquè sabem que ens espera una existència millor en les estances celestials en les que el Senyor Jesús hi està preparant un lloc per a tots aquells que creuen en Ell.  Ja que la mort es pot presentar en qualsevol moment sense demanar permís per segar-nos la vida, recordant-nos del Creador “abans que la corda de plata no es deslligui, i del llantió d’or es trenqui, i la gerra s’esmicoli vora la font, i la roda es trenqui a la cisterna, i la pols torni a la terra, com allò que era, : i l’esperit torni a Déu, que l’havia donat” (Eclesiastès12:6,7), és assenyat.

Les persones tenim dos components: la pols que torna a la terra amb la mort física i l’ànima, que per als creients en Crist al deixar el cos se’n va a gaudir de la presència de Déu mentre espera el dia de la resurrecció que està garantit per la resurrecció de Crist. El creient en Crist sap que la seva vida és a les  mans de Déu, sent Ell qui disposa el moment que la gerra s’esmicoli vora la font. Resta tranquil perquè sap que el moment del decés arribarà quan tot el que se li va encomanar fer aquí a la terra s’hagi realitzat. Aclucar els ulls és decisió divina, no humana. L’hora de morir és a les mans del Creador. Els homes savis pensen sovint en el que diu la Bíblia perquè beuen en la font de la saviesa divina.

La Bíblia, basant-se en la resurrecció de Crist, afirma que això corruptible s’ha de vestir d’incorruptibilitat i això mortal d’immortalitat i que la mort ha estat engolida per la victòria de Crist. Sent això així l’apòstol Pau proclama aquest crit de victòria: “On és, oh mort, el teu fibló? On és, oh sepulcre, la teva victòria? El fibló de la mot és el pecat, i el poder del pecat és la llei (la llei s’encarrega de fer ressaltar el pecat). Però gràcies a Déu perquè Ell ens dóna la victòria per mitjà del nostre Senyor Jesucrist”                      (1 Corintis 15:55-57).

En Crist la mort ha perdut el seu caràcter aterridor. Al cristià no se li fa insuportable pensar-hi.

Octavi Pereña i Cortina