QUÈ ÉS L’ALTRE?
Referint-se als fets ocorreguts a Madrid en
que un grup de seguidors del PSC Eindhoven van humiliar unes dones romaneses
d’ètnia gitana que mendicaven, Gerardo Carrete de SOS Racisme, va dir:
“Malauradament no és una novetat que seguidors del futbol i d’altres esports
tinguin actituds racistes en forma de càntics en els estadis, pancartes i
inclús agressions que s’han donat en algun moment”.
El racisme és un intent de deshumanitzar
l’altre. El zulus anomenen animals
els membres de les altres tribus i es reserven per a ells el títol d’homes. En nom del narcisisme que és un
factor psicològic que provoca racisme: jo sóc el millor, s’han justificat els
genocidis comesos en les amèriques considerant
els aborígens com a éssers sense ànima que es podien explotar
inhumanament. Amb la mateixa consideració s’ha justificat l’esclavatge i la
humiliació i explotació de la dona. Per la mateixa raó es persegueixen les
llengües de les minories en nom de la unitat de la pàtria. No hi ha
justificació vàlida per poder considerar l’altre com un ésser inferior si per creació divina totes les races tenen
un avantpassat comú: Adam. L’apòstol Pau
dirigint-se als atenesos reunits en l’Areòpag, referint-se “al Déu que ha fet
el món i totes les coses que en ell hi ha”, els diu: “Ell és qui a tots dóna
vida i alè i totes les coses que va fer d’una única sang tot el llinatge dels
homes perquè habitin sobre tota la faç de la terra, i va fixar els temps
predeterminats i els límits on han d’habitar” (Fets 17:25,26).
Pere Ayguadé a partir del succeït a Madrid,
escriu: “Aquestes imatges ens demostren que unes persones molt instruïdes no
necessàriament estan ben educades i que el nostre sistema educatiu té una
evident fallida de base…, però podem veure com molts altres Breiviks,
organitzats en diferents partits
d’ultradreta, i xenòfobs, corruptes i amb totes les altres lacres de la
humanitat, formen part de diversos governs europeus”. Pere Ayguadé, en el seu
escrit Esgarrifa’t resumeix l’escandalós problema del
racisme generalitzat en la societat occidental i concretament en partits
d’ultradreta que van assolint poder en els governs europeus. Aquests governs,
però, segueixen sense variar les seves polítiques socials que són la causa de
que la xenofòbia política augmenti. Mariano Rajoy comentant els fets de Madrid
va dir: “S’hauria de procedir per via judicial aquests autèntics bàrbars, que
de vegades fan dubtar a un sobre la bondat de l’espècie humana, és repugnant”.
Té raó Pere Ayguadé quan diu quan diu: “El
nostre sistema educatiu té una evident fallida de base” perquè li manca el
sentit espiritual que caracteritza tota bona educació. També té raó Mariano
Rajoy quan afirma que els seguidors del PSC Eindhoven són “autèntics bàrbars que de vegades fan dubtar a un sobre la bondat de
l’espècie humana”. No ho dubti senyor Rajoy, l’home no és bo. No són les
circumstàncies les culpables de que els éssers humans es comportin com “autèntics bàrbars”. És la barbàrie
emmagatzemada en la persona que externament sembla un angelet innocent i que
circumstàncies favorables faciliten l’erupció de l’odi contingut en el fons de
l’ànima. Expressions de barbàrie és el drama dels refugiats que es vol
solucionar abocant euros a Turquia perquè se’n faci càrrec d’ells que és un
país que el seu govern no dóna evidències de ser respectuós amb els drets
humans. El senyor Rajoy oblida que hi ha barbàrie de coll blanc, que no
s’expressa de manera grollera com ho han fet els seguidors del PSC Eindhoven,
sinó que es dissenya en les llotges dels estadis i en els luxosos i
confortables despatxos de les cancelleries “perquè
les coses que ells fan d’amagat, fan vergonya només de parlar-ne” (Efesis
5:12).
Sembra vents i recolliràs tempestes. La llavor
del drama dels refugiats que avui viu Europa es va sembrar fa més de cent anys
amb les polítiques egoistes europees en aquesta regió que avui s’ha convertit
en una olla de pressió amb la vàlvula de
seguretat espatllada i a punt d’esclatar.
Si realment es desitja acabar amb el racisme
existent s’ha de deixar de considerar l’altre, sigui qui sigui, color de la
pell que sigui, llengua que parli, estatus social per humil que sigui…, com a
ésser inferior. Comentant els horrors de la guerra dels Balcans, Rorti escriu:
“Els assassins i violadors serbis no consideren que violin els drets humans.
Perquè ells no fan questes coses a altres éssers humans, sinó a musulmans. Ells
no són inhumans sinó que discriminen
entre els veritables humans i els pseudohumans”. No s’hi troba un cert
paral·lelisme entre els zulus que anomenen animals
als membres de les altres tribus i es
reserven per a ells el títol d’homes?
L’odi al que és diferent és la causa del
racisme i de les guerres que es justifiquen amb autodefensa. No importa que
morin centenars de milers de persones, el que val és protegir l’orgull nacional
ferit. Sobren eufemismes. Cada cosa de l’ha d’anomenar pel seu nom. El primer
acte violent que registra la Història és l’assassinat d’Abel pel seu germà Caín
que va ser motivat per l’odi que aquest sentia per la fe del seu germà. Quan el
Senyor Déu li pregunta a Caín “on és Abel, el teu germà”?, li contesta: “No ho
sé. Sóc jo potser el guardià del meu germà?” (Gènesi 4:9). El manament de Déu
és prou clar: “Estimaràs el proïsme com a tu mateix”. Si fem com als serbis que consideren els musulmans “pseudohumans”, ens justificarem com
Caín. “Sóc jo el guardià del meu germà? Déu no s’empassa la presumpta
innocència de Caín i li diu: “La veu de la sang del teu germà clama a mi des de
la terra” (Gènesi 4:10). L’altre, sigui qui sigui, és algú a qui s’ha d’estimar
com a un mateix. Davant de Déu no valen les excuses.
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada