AMICS DE NOVETATS
Sembla ser que l’Institut d’Estudis catalans
haurà d’afegir al diccionari e la llengua catalana la paraula neofília, l’obsessió d’algunes persones per tenir l’última novetat. “No es
tracta d’una malaltia”, diu Josep Fita, “més aviat és una tendència
desmesurada, gairebé obsessiva, per tenir sempre el més nou del mercat”.
Els neòfils, els amics de les novetats, es
troben arreu, en tots els àmbits. És molt punyen la declaració de Tim Cook,
conseller delegat d’Apple: “Amb l’iPhone 7 et donarem coses sense les quals no
pots viure i que avui no saps que necessites”. Posseir és una característica de
la nostra manera de ser i ara la d’adquirir l’última novetat, sigui en
telèfons, roba i altres coses tangibles, sense deixar de banda filosofies i religions.
Ser amic de novetats tangibles comporta un perill, sovint greu, perquè si no es
tenen diners per adquirir-les, els traumes
psicològics que produeix la frustració poden arribar a ser
irreversibles.
Sense menystenir la neofília per les coses tangibles, el que avui ens interessa és la neofília espiritual perquè ser amant de
les novetats espiritual que envaeixen el mercat religiós, indiscutiblement
porta a seguir el camí ample que condueix a la condemna eterna.
L’apòstol Pau es trobava a Atenes esperant
l’arribada dels seus col·laboradors. L’abundància de l’amor de Déu que
emmagatzemava l’ànima apostòlica l’impulsava a reunir-se “ a la sinagoga amb
els jueus i els pietosos (gentils que se sentien atrets pel judaisme). I cada
dia a l’àgora amb els qui eren allà. I
alguns dels filòsofs epicuris i estoics disputaven amb ell. I uns deien: Què
deu voler dir aquest xerraire. D’altres sembla que és un predicador de
divinitats estrangeres perquè els predicava Jesús i la resurrecció. Llavors el
van agafar i el van dur a l’areòpag, dient: Podrem saber quina és aquesta nova
doctrina de que parles?…Perquè els atenesos i els estrangers que hi residien no
passaven el temps en res més sinó en contar o escoltar novetats” (fets 17:
17-21).
Estar interessar per les novetats religioses
no vol dir que s’estigui desitjós per la salvació de l’ànima. Sembla ser que
els atenesos es reunien a l’areòpag per debatre qüestions
filosòfiques-religioses, pel plaer del debat i res més. Entre altres coses els
diu: “Per això Déu ha passat per alt el temps de la ignorància, i ara mana a
tots els homes de tot arreu que es penedeixin, perquè ha fixat un dia en que
judicarà el món amb justícia per l’Home (Jesús) que ell ha establert, i n’ha
donat prova a tots ressuscitant-lo d’entre els morts” (vv. 30,31).
Pau no va acceptar la invitació d’anar a
l’areòpag per mantenir un combat dialèctic sobre temes filosòfics-religiosos,
sinó per esperonar les consciències dels oients amb la veritat de l’Evangeli.
Com van reaccionar els atenesos, amants de les novetats, a l’anunci de
l’Evangeli? Així ho van fr. “Però quan van sentir parlar de la resurrecció dels
morts, alguns se’n burlaven i d’altres deien. Sobre això ja t’escoltarem un
altre dia” (v.32) Els atenesos tenien oïdes per a oir que no escoltaven.
A l’Antic testament el regne de Judà estava
passant per una greu crisi política i social per haver-se revoltat contra el
Rei que els havia donat el regne en vassallatge des del temps de Moisès.
Mitjançant el profeta Jeremies els diu:
Així parla el Senyor: Atureu-vos sobre els camins i mireu, i
pregunteu-vos per les senderes antigues, quin és el bon camí, i camineu-hi! I
trobareu repòs per les vostres ànimes. Però ells han dit: No hi caminarem”
(Jeremies 6:16).
Pau als atenesos, Jeremies als jueus,
ambdós comparteixen amb els seus oients
l’Evangeli etern, el misteri amagat en el cor de Déu que en el seu moment va
revelar mitjançant els profetes i en el compliment del temps pel seu Fill
Jesucrist encarnat. Tant als uns com als altres el rebuig els va ser desastrós
pels seus pobles. El mateix passa avui. La greu crisi multifacètica que es
pateix és a causa del rebuig, conscient o per ignorància, que es fa a Jesús el
Salvador del món.
Octavi
Pereña i Cortina
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada