AMICS DE NOVETATS

Sembla ser que l’Institut d’Estudis catalans haurà d’afegir al diccionari e la llengua catalana la paraula neofília, l’obsessió d’algunes persones per tenir l’última novetat. “No es tracta d’una malaltia”, diu Josep Fita, “més aviat és una tendència desmesurada, gairebé obsessiva, per tenir sempre el més nou del mercat”.

Els neòfils, els amics de les novetats, es troben arreu, en tots els àmbits. És molt punyen la declaració de Tim Cook, conseller delegat d’Apple: “Amb l’iPhone 7 et donarem coses sense les quals no pots viure i que avui no saps que necessites”. Posseir és una característica de la nostra manera de ser i ara la d’adquirir l’última novetat, sigui en telèfons, roba i altres coses tangibles, sense deixar de banda filosofies i religions. Ser amic de novetats tangibles comporta un perill, sovint greu, perquè si no es tenen diners per adquirir-les, els traumes  psicològics que produeix la frustració poden arribar a ser irreversibles.

Sense menystenir la neofília per les coses tangibles, el que avui ens interessa és la neofília espiritual perquè ser amant de les novetats espiritual que envaeixen el mercat religiós, indiscutiblement porta a seguir el camí ample que condueix a la condemna eterna.

L’apòstol Pau es trobava a Atenes esperant l’arribada dels seus col·laboradors. L’abundància de l’amor de Déu que emmagatzemava l’ànima apostòlica l’impulsava a reunir-se “ a la sinagoga amb els jueus i els pietosos (gentils que se sentien atrets pel judaisme). I cada dia a l’àgora amb els qui eren allà.  I alguns dels filòsofs epicuris i estoics disputaven amb ell. I uns deien: Què deu voler dir aquest xerraire. D’altres sembla que és un predicador de divinitats estrangeres perquè els predicava Jesús i la resurrecció. Llavors el van agafar i el van dur a l’areòpag, dient: Podrem saber quina és aquesta nova doctrina de que parles?…Perquè els atenesos i els estrangers que hi residien no passaven el temps en res més sinó en contar o escoltar novetats” (fets 17: 17-21).

Estar interessar per les novetats religioses no vol dir que s’estigui desitjós per la salvació de l’ànima. Sembla ser que els atenesos es reunien a l’areòpag per debatre qüestions filosòfiques-religioses, pel plaer del debat i res més. Entre altres coses els diu: “Per això Déu ha passat per alt el temps de la ignorància, i ara mana a tots els homes de tot arreu que es penedeixin, perquè ha fixat un dia en que judicarà el món amb justícia per l’Home (Jesús) que ell ha establert, i n’ha donat prova a tots ressuscitant-lo d’entre els morts” (vv. 30,31).

Pau no va acceptar la invitació d’anar a l’areòpag per mantenir un combat dialèctic sobre temes filosòfics-religiosos, sinó per esperonar les consciències dels oients amb la veritat de l’Evangeli. Com van reaccionar els atenesos, amants de les novetats, a l’anunci de l’Evangeli? Així ho van fr. “Però quan van sentir parlar de la resurrecció dels morts, alguns se’n burlaven i d’altres deien. Sobre això ja t’escoltarem un altre dia” (v.32) Els atenesos tenien oïdes per a oir que no escoltaven.

A l’Antic testament el regne de Judà estava passant per una greu crisi política i social per haver-se revoltat contra el Rei que els havia donat el regne en vassallatge des del temps de Moisès. Mitjançant el profeta Jeremies els diu:  Així parla el Senyor: Atureu-vos sobre els camins i mireu, i pregunteu-vos per les senderes antigues, quin és el bon camí, i camineu-hi! I trobareu repòs per les vostres ànimes. Però ells han dit: No hi caminarem” (Jeremies 6:16).

Pau als atenesos, Jeremies als jueus, ambdós  comparteixen amb els seus oients l’Evangeli etern, el misteri amagat en el cor de Déu que en el seu moment va revelar mitjançant els profetes i en el compliment del temps pel seu Fill Jesucrist encarnat. Tant als uns com als altres el rebuig els va ser desastrós pels seus pobles. El mateix passa avui. La greu crisi multifacètica que es pateix és a causa del rebuig, conscient o per ignorància, que es fa a Jesús el Salvador del món.

Octavi Pereña i Cortina

.