AUTORITAT ECLESIÀSTICA

El dibuix Un món de bojos descriu una Bíblia monumental que serveix de pedestal sobre el qual hi ha un bisbe amb posat altiu. Un home s’acosta a l’eclesiàstic i en arribar prop d’ell s’inclina fent una reverència.

Desconec el sentit que li vol donar l’autor del dibuix. Jo faré la meva interpretació. A la Bíblia si no es segueixen les regles d’interpretació de textos se li pot fer dir el que es vulgui. Hi ha un text que crec es pot relacionar amb Un món de boixos que analitzem: “Així diu el Senyor: maleït l’home que confia en l’ésser humà, i posa en la carn la seva força, i el seu cor s’aparta del Senyor” (Jeremies 17:5). Quest text com d’altres ensenya que quan l’home confia en una altra persona de manera servil el resultat és que “el seu cor s’aparta del Senyor”

El racionalisme ha aconseguit que es llegeixi la Bíblia de la mateixa manera com es  fa mb altres llibres que s’analitzen amb la raó, però sense la direcció de l’Esperit Sant que va inspirar els autors humans a escriure-la. En aquest cas l’home es posa per damunt de l’autoritat de Déu, s’amaga el seu contingut als fidels i la interpretació carnal que es fa amaga el seu origen sobrenatural i es posa per damunt de l’autoritat de Déu en matèria de fe. El resulta del racionalisme és que Déu que ha de ser el centre de la Religió és substituït per l’home. En aquest cas sí que l’ordre dels factors altera el producte. L’home es queda sense guiatge espiritual fiable. L’ètica i la moral varien segons la direcció en que bufa el vent. Sense l’Esperit Sant que ajuda a interpretar la Bíblia que va inspirar els homes escollits a escriure-la desapareix la direcció segura. Es navegarà de nit sense lluna ni estels, a palpentes que orienten, ensopegant aquí i allà. La Bíblia és el llum que il·lumina el sender pel que transita l’home la qual cosa li permet esquivar els obstacles que se li presenten en el seu camí.

Segons diuen alguns doctors en Teologia, Pere, l’apòstol, va ser nomenat per Jesús el primer papa a qui l’home li ha atorgat el do de la infal·libilitat quan parla ex cathedra. Aquest privilegi el converteix en un superhome que ha de ser venerat, escoltat i obeït. Els fidels han de dir amén a les paraules papals. Però l’home no ha de sobresortir d’entre els homes. Ha de ser un igual entre ells. És cert que els homes no som tots iguals. Déu distribueix dons a l’Església que és una en la diversitat, semblant al cos que té diversitat de membres però tots ells formen un sol cos. Hi ha dons que tenen més impacte públic, és cert. Aquesta distinció no ha de ser causa de privilegis, el que sí fa és augmentar la responsabilitat perquè a qui més té més se li demanarà.

Anem a l’apòstol Pere que va rebre de Jesús la triple ordre de pasturar les seves ovelles (Joan 21: 15-17). Com va reaccionar l’apòstol davant la gran responsabilitat de ser un pastor delegar del Pastor de qui són les ovelles? La Bíblia ens dóna la resposta. L’apòstol rep l’encàrrec de compartir l’evangeli amb Corneli, centurió romà, i la seva família. Hi posa resistència perquè segons la tradició jueva entrar en contacte amb un gentil implicava contaminació espiritual. Vençuda la resistència es posa en camí i en arribar a Cesarea “Corneli el va sortir a rebre, va caure als seus peus i el va adorar” (Fets 10:25). Com va reaccionar Pere a la veneració que li atorgava Corneli? “Però Pere el va aixecar, dient: Alça’t, que jo també sóc un home” (v.26). Atès que Pere va ser enviat per jesús a portar l’Evangeli a un gentil per parlar-li del camí de salvació que és el Senyor, el privilegi rebut no li va fer creure que era un superhome dotat de poders excepcionals. No va acceptar que se’l posés sobre un pedestal per ser adorat ja que només Jesús mereix ser-ne. Es va limitar com a servent complir l’encàrrec rebut del seu Senyor.

La il·lustració Un món de bojos posa la Bíblia com a pedestal sobre el que s’hi alça el bisbe. La realitat no és així. “Edificats sobre el fonament dels apòstols i profetes , essent Jesucrist mateix pedra angular. En Ell, tot l’edifici (l’església) coordinat harmoniosament , va creixent per esdevenir un temple  (espiritual) sant en el Senyor i en Ell, també vosaltres hi sou juntament edificats, per ser habitació de Déu per l’Esperit” (Efesis 2: 20-22). L’Església del Senyor  té un fonament base: JESUCRIST, sobre aquest s’hi posa la Bíblia que és la paraula de Déu revelada als profetes i apòstols per l’Esperit Sant i sobre la Paraula s’hi van afegint les pedres vives que són els creients que s’hi van incorporant i que formen l’Església del Senyor. Si es fes així, l’acusació que fa Flavia Company “la imposició de la religió judeocristiana que tant mal ha fet a les nostres consciències”, no tindria fonament. Mentre la jerarquia eclesiàstica segueixi posant-se per sobre de Crist i de la Paraula de Déu moltes més Flavia Company seguiran llençant retrets a l’església Institucional amb fonament de causa.

Octavi Pereña i Cortina