LUDOPATIA

“Un país amb 700.000 apostants en actiu” és el títol de l’escrit es que Antònia Laborde tracta el tema de la ludopatia, addicció que engendra molts problemes personals i familiars pels endeutaments que origina. Enganxar-se al joc pot ser de manera accidental com li va passar a Francisco José Andrés que fent temps en un bar va inserir una moneda a la màquina escurabutxaques i va guanyar  10.000 pessetes.      Aquest guany inesperat va ser l’inici d’una cursa que el va portar a l`addicció. Diu:  “L’inserir una moneda m’agafa una bombolla i no veig més. M’evadia per complet”

També pot portar a l’inici de la ludopatia escoltar la publicitat que et posa el parany de guanyar diner fàcil amb l’eslògan: “No tenim somnis barats”: Un cotxe de gama alta, una segona residència luxosa…però els somnis es converteixen en malsons. És llastimós que els malsons es converteixin en maldecaps que comencen cada cop més en edats més primerenques. Segons José Jiménez, president de l’Associació Sevillana de Jugadors d’Atzar en Rehabilitació, “resulta molt alarmant la quantitat de joves que s’inicien en edats cada cop més primerenques en aquests tipus de jocs”.

Preocupant és que els governs amb l’excusa  que tots hi guanyem si juguem, afavoreixin els jocs d’atzar dient que els guanys que proporcionen el govern  els inverteix en benestar social. Siguin els governs amb la seva promoció, siguin els ciutadans que volen el diner fàcil, el cert és que el diner s’hi troba al mig. “Perquè l’amor als diners és una arrel de tota mena de mals” (1 Timoteu 6.10). És una sentència bíblica que la realitat li dóna la raó. Per un costat l’addicció de manera conscient o inconscient crea molts danys socials i familiars. Per l’altre l’amor al diner és el causant de la macro corrupció política que creient: si Déu existeix, no  veu el que passa en la terra. Però sí, Déu ho veu tot per més amagat que es faci i en el moment oportú passarà comptes de tot el que s’hagi fet i de cap de les maneres no es podrà justificar els danys que s’hagin comés.

Deixem que la Bíblia ens parli al cor perquè si això passa posarem seny. L’apòstol Pau escrivint al seu deixeble Timoteu, li diu: “Tanmateix la pietat amb contentament és un gran negoci” (1timoteu 6:6). La pietat a la que es refereix l’apòstol no és la religiositat de pandereta. La pietat que esmenta és la que neix de la fe en Jesucrist i que fa que el creient estigui content, sigui poc o molt el que el Senyor  li doni i que es guanya per part e l’home amb el seu esforç. Per què tanta cobdícia si el que s’ha emmagatzemat oprimint el pobre, avui venen a buscar la teva ànima i el que has emmagatzemat, ¿de qui serà? Què n’és de necessari entendre. “Perquè res vam portar al món, i és evident que tampoc no ens podem endur res” (v.7). Això ho sabem però ens manca el coneixement del que hi ha a l’altra riba de la mort. Evidentment els cossos reposen en el sepulcre o les cendres escampades serveixen de nutrients per les plantes. Demà, en el dia de la resurrecció, perquè hi ha resurrecció dels morts, dos destinacions  clarament diferenciades, esperen. Salvació o condemna eterna. Si se sap això no es farà com el ric de la paràbola que per guardar els seus béns que exponencialment havia guanyat havia d’engrandir els magatzems. Tanta cobdícia, per a què? ¿Per la perdició de l’ànima? La cobdícia li havia estat una mala inversió.

Una bona filosofia que evitarà caure en el parany de la ludopatia, de convertir-se en un addicte al treball o evitar apropiar-se dels diners públics, és: “tenint, doncs, menjar i abric, estarem satisfets amb això. Però els qui volen fer-se rics cauen en la temptació i en un parany, i en moltes cobejances insensates i pernicioses que enfonsen els homes en ruïna i perdició” (vv. 8,9). No el diner, sino la cobejança del diner és una trampa que destrueix al que hi cauen. Per què amassar fortunes a costa dels sofriments dels treballadors sense els qual no les podrien aconseguir? Per què explotar  les dones i els infants  que treballen en fàbriques tèxtils o dels miners que perden la vida i la salut en les mines si al final no es poden endur res  d’aquest món i la seva ànima anirà cap a la ruïna i condemna eterna? Els  especuladors no han aprés a fer inversions segures. Jesús els indica on s’han equivocat: “No us feu tresors sobre la terra, on l’arna i el rovell fan malbé, i on els lladres foraden i roben. Sinó feu-vos tresors en el cel, on ni l’arna ni el rovell fa malbé, i on els lladres no foraden ni roben. Perquè on hi ha el vostre tresor, allí hi haurà també el vostre cor” (Mateu 6:19-21).

Octavi Pereña i Cortina