OBJECTIVAR LA DONA

“L’Argentina es mobilitza arran de la brutal violació i assassinat d’una jove”, diu el títol de l’escrit de Robert Mur. L’assassinat de Lucia va aixecar protestes a Buenos Aires i una simbòlica protesta de dones conta la violència. La fiscal Maria Isabel Sánchez que porta la investigació del cas va qualificar el crim d’ “agressió sexual inhumana” i el descriu molt cruament. Va ser “violada via vaginal i anal, no només amb el penis de l’home que ho va fer, sinó també utilitzant un objecte rom, com pot haver estat un pal”. La societat intenta lluitar contra la violència contra la dona amb mobilitzacions de protesta. Les manifestacions , però, no serveixen per trencar la cadena que s’allarga de dones que moren violentament a mans de depredadors sexuals.

Susana Quadrado, tenint en ment l’assassinat de  Vanessa Ferrer de Xella, País Valencià, escriu: “El cas és que avui tot són xifres que ningú no s’explica. Hipersexsualització en l’ambient, en l’adolescència. Programes de televisió nauseabunds. Entronització de tipus (i arquetips) indesitjables a les xarxes. La mala educació en algunes llars. La tendència envers determinades actituds a l’institut…Què està passant? Buscant la resposta exacta tornarem a la Vanessa”. Mentre es va a buscar resposta al que està passant, la violència sexual a més d’augmentar es produeix cada cop en edats més joves. La violència contra la dona és una lacra que ens afecta a tots i té prou abast com diu la psicòloga Rosa Porras: “considerar-la un problema de salut física”. No podem restar indiferents davant el  gran problema que tenim davant pensant que a nosaltres no ens tocarà sofrir una situació d’agressió sexual a una dona de la nostra família.

La Maria (nom fictici), mare d’una noia de 16 anys maltractada per un noi de 21, escriu: “no ens havem imaginat mai que això ens podria passar a nosaltres. Som una família de classe mitjana, en que tant ell com jo creiem tenim una relació molt igualitària, i això ho transmetem a la nostra filla. L’eduquen en el respecte en la igualtat d’oportunitats, en la independència…Però sembla que res de tot això li deixi empremta. Als 16 anys va començar a canviar. Va començar a sortir amb un noi de 21 anys, i aviat va deixar de parlar-nos…Fins que un dia vaig entrar al lavabo . Li vaig veure uns blaus. La maltractava” (Celeste López).

No podem evitar que tant infants com adolescents es vegin sotmesos a “grans impactes agressius, misògins, sobresexualitat i imatges violentes en pornografia, pel·lícules, jocs d’ordinador i publicitat, contínuament veient com els nivells de violència sexual contra les dones i nens continuaran sense disminuir avui. O pitjor” (Alison Grundi, psicòloga clínica).

Josh Brown, jugador de rugbi dels Giants, acusat de violència domèstica per la seva ex Molly, fa unes declaracions que aporten llum al que passa en l’ànima dels assetjadors sexuals: “Durant la major part de la meva vida he estat un mentider. He fet decisions egoistes per utilitzar i abusar dones des dels set anys per satisfer aquest buit. He objectivat les dones i mai no m’ha importat l dolor i el dany que les ocasionava. La meva capacitat de connectar emocionalment amb altres persones era zero. I el meu nivell d’empatia era zero…Em vaig convertir en un assetjador i vaig danyar Molly físicament, emocionalment i verbalment. Em veia com si fos Déu i ella era la meva esclava. Portava un aclaparador sentiment de poder perquè posava el diner per davant de Déu i el feia servir com un instrument de poder”. Aquesta declaració ajuda a entendre perquè Tomás Pardo Caro després de 16 anys de complir condemna per violació i intent d’assassinat de Luci, en sortir de permís torna a repetir el mateix fet amb una dona de 52 anys. A pesar de l’aparent bona conducta  penitenciària els brutals sentiments li segueixen corroint l’ànima.

El comportament de Tomás Pardo Caro ens transporta a les paraules que el apòstol Pau escriu als cristians a Roma. Referint-se als qui malgrat que la creació revela l’etern poder de Déu es decanten per l’ateisme, aquest fet que té unes conseqüències morals que es tradueix en un comportament indigne: “Per això Déu els va lliurar en la impuresa en els desigs dels seus cors, per deshonrar els seus cossos entre ells mateixos…I com no van aprovar reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada a fer coses impròpies: Estan plens de tota injustícia,  fornicació, malícia, cobejança, maldat, plens d’enveja, homicidi, rivalitat, engany…sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia” (Romans 1:26-31).

El mateix apòstol escrivint als cristians a Colosses contrasta  el que eren abans de creure en Crist  amb el que són ara que esperen la manifestació gloriosa de Jesús al final del temps. Els diu: “Per tant feu morir els vostres membres que són de a terra: fornicació, impuresa, passió, mal desig i la cobdícia que és idolatria, per aquestes coses ve la ira de Déu  sobre els fills de la desobediència, entre els quals vosaltres també vau caminar abans, quan vivíeu en elles” (Colossencs 3: 5-7).

Abans de conèixer Crist es podia ser un objectivador de la dona com Josh Brown. Ara que es creu en el Senyor l’home veu la dona com el vas més fràgil que cal respectar i protegir.

Octavi Pereña i Cortina