EL MISSATGE DELS MAGS

Qui són aquests misteriosos mags vinguts d’Orient que emprenen un llarg i fatigós viatge per adorar Jesús nascut en el pessebre d’una camperola casa de Betlem? Amb certesa no se sap. El que no poso en dubte és que no eren mags com els que festejaven els reis i que amb els seus encanteris els aconsellaven en els moments de prendre decisions d’estat. Al meu entendre eren astrònoms, persones que estudiaven l’univers, no astròlegs que creien que els astres exerceixen influència en el destí de les persones. Els mags ben bé podien ser persones erudites, posseïdores d’un ampli bagatge cultural, que no eren especialistes en una matèria determinada i ignorants en tot el que no fos la seva especialitat.

La deportació de savis jueus a Babilònia en temps de Nabucodonosor va implicar que les Escriptures jueves es divulguessin en els àmbits erudits en els quals s’hi podien trobar els nostres mags que no es conformaven únicament a estudiar l’univers i les filosofies de moda del seu temps. Ben segur que estaven interessats en tot allò que podés aportar llum a la confusió existent. És molt probables que estiguessin familiaritzats en les Escriptures jueves i coneguessin textos com: “Un estel sortirà de Jacob, i un ceptre s’alçarà d’Israel” (Nombres 24:17) i “Aixeca’t, brilla perquè la teva llum ha vingut, i la glòria del Senyor s’ha alçat sobre tu…I les nacions caminaran a la teva llum, i els reis, al resplendor del teu llevant” (Isaïes 60:1-3).

El resultat de la influència que les Escriptures van exercir en els mags queda reflectit en la pregunta que van fer en arribar a Jerusalem: “On és el que ha nascut Rei dels jueus? Perquè hem vist el seu estel en el llevant, i hem vingut a adorar-lo” (Mateu 2:2). Aquests mags coneixien el protocol que s’havia de seguir en presentar-se davant un rei encara que aquest fos un infant: “es van prostrar, el van adorar. I obrint els seus tresors, li van oferir dons: or, encens i mirra” (v.11).

Què hi ha en comú entre els mags i nosaltres? Nosaltres també som cridats a adorar el Rei dels jueus que és Rei d’un regne en el que hi caben persones de tota raça i llengua. No és un rei nacional sinó universal. El missatge que ens transmeten els mags és: Nosaltres sabem que ha nascut el rei dels jueus i hem fet un llarg viatge per adorar-lo. Us hem donat exemple: vosaltres heu de tenir consciència que si creieu que el Rei nascut a Betlem és el Salvador heu de fer el mateix: adorar-lo.

El profeta Isaïes ens assegura que el mateix Senyor donaria un senyal que identificaria el Messies: “Heus aquí la verge concebrà i infantarà un fill, i anomenaràs el seu Nom Emmanuel” (7:14). Mateu 1:22,23 relaciona el naixement de Jesús amb el compliment de la profecia d’Isaïes. Que el Jesús nascut no era un infant com qualsevol altre ho afirma Elisabet que en escoltar la salutació de Maria el nen que portava en el ventre va saltar i plena de l’Esperit Sant va dir: “¿I d’on em ve que la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Perquè heus aquí, així que ha arribat el so de la teva salutació a les meves orelles, el nen ha saltat de goig en el meu ventre. I feliç la que ha cregut, perquè les coses que li han estat dites de part del Senyor tindran el seu compliment” (Lluc 1:43-45)

Els mags van fer un llarg viatge per adorar  el Rei dels jueus que ha nascut. Prop de Betlem uns pastors  vetllant de nit guarden un ramat ovelles. De sobte “un àngel del Senyor va venir a ells, i la glòria del Senyor els va envoltar de llum, i van tenir molta por. I l’àngel els va dir: No tingueu por, perquè heus aquí us anuncio bones noves de gran goig, que ho seran per a tot el poble: perquè avui us ha nascut en la ciutat de David el Salvador, que és el Crist, el Senyor” (Lluc 2:10,11). Desapareguda l’host celestial els pastors se’n van anar a Betlem i van descobrir que el missatge angelical era cert. Van adorar el Bon Pastor que havia nascut.

“Feliços els pobre en l’esperit, perquè d’ells és el regne dels cels” (Mateu 5:3). El text no diu que el regne dels cels pertany als materialment pobres. Tampoc diu que els materialment rics no els pertoca ser ciutadans del regne de Déu. Explícitament diu “pobre en l’esperit”. Es refereix als “pobres en l’esperit”. Aquests espiritualment pobres poden pertànyer tant a les classes opulentes com a les desfavorides. La “pobresa en l’esperit” no depèn de circumstàncies externes sinó del sentiment que manifesta que s’està mancat  de quelcom infinitament millor: la perla única de gran valor que és Jesús el Salvador. Els pobres en l’esperit rebutgen la celebració pagana del Nadal encara que estigui recoberta de vernís cristià. El Rei que van adorar els mags vingut d’Orient i el Bon Pastor que van venerar els pastors de Betlem ha estat substituït per un Jesús despullat de la seva divinitat que només interessa perquè acarona la sensualitat.

Octavi Pereña i Cortina