REFORMA JUDICIAL

En l’escrit La veu de la consciència, Gloria Moreno relata les trifulgues judicials del periodista suec Frederik Önnevall i el seu equip, acusats de tràfic de persones per haver ajudat a un adolescent sirià a entrar a Suècia. El documental de les peripècies del viatge de Grècia a Suècia es va enregistrar a principis del 2014 i emès per l’SVT el gener del 2015. A pesar de les mostres de suport que van rebre Önnevall i el seu equip, la policia no va trigar a presentar una acusació de tràfic de persones contra ells.

Els periodistes rebutgen l’acusació perquè no van rebre diners a canvi de l’ajut donat al jove Abed. Quan l’adolescent sirià va ser cridat a declarar , va dir: “Va ser un acte d’humanitat, només volien ajudar-me”. Gloria Moreno escriu: “La Fiscalia remarca que el que es jutja no és la moralitat dels fets, sinó la seva legalitat”. Aquí es presenta una qüestió: ¿És correcte que les lleis estiguin en contradicció amb a moral? La resposta correcta a aquesta pregunta és essencial pel futur d’Europa i els països de la Unió. Si s’està a favor de que la moral i l’ètica, es dir: Déu, no tinguin res a veure amb la justícia, es condemna Europa i els països que la formen a la barbàrie, a la llei del més fort, que són legítims tots els mitjans per tal d’aconseguir objectius. En definitiva: una llei sense justícia, no és llei, és un paper que un cop usat es llença al wàter, que és substituït per un altre. Així successivament.

En llegir l’escrit de Gloria Moreno  que el que la Fiscalia sueca jutjava la legalitat del fets moralment correctes, em va recordar que fa uns anys el Govern espanyol va prohibir els andalusos que vivien prop de la costa, donessin suport als immigrants que amb pasteres arribaven a les seves platges. Suècia i Espanya   volen que els seus ciutadans anteposin la llei a la consciència. Pretenen que les persones siguin números en les estadístiques de població, sense ànima, que puguin ser manipulades pel Govern de torn. L’ésser humà sense llei moral que el governi es converteix en un monstre. El dia a dia posa de manifest  la quantitat de monstres que pul·lulen per les nostres ciutats i viles. Molts d’aquests monstres són persones que defensen amb tot el poder que els atorga la llei, la preeminència de la llei sobre la moral. De la llei en fan un ídol. L’ídol-llei, com tots els ídols, acaba destruint els seus adoradors.

Històricament està registrat que als inicis de l’Era cristiana, quan els ciutadans romans eren obligats a cremar un gra d’encens a l’estàtua de l’emperador que representava la llei, els cristians, amb perill de les seves vides s’hi negaven perquè servien una llei superior que és la Llei de Déu. No podien jurar fidelitat a una llei injusta. No podien adormir les seves consciències acceptant servilment  una llei injusta “Res és políticament correcte que sigui moralment equivocat” (Abraham Lincoln).

Maimònides, el filòsof jueu nascut a Còrdova va deixar constància del seu pensament polític quan va escriure: “Per un altre costat si una llei és vigent des de fa molt de temps i en transcórrer els anys resulta ser anacrònica, s’ha de derogar immediatament. En termes jurídics la qüestió es resol així: : “Es va sancionar una llei a Israel, i va restar vigent durant molts anys, i en cert moment va sorgir un nou tribunal i va comprovar que aquella llei no satisfeia les exigències del moment, en aquest cas s’ha d’anul·lar, encara que el nou tribunal sigui inferior en saviesa i autoritat al tribunal original”.

Elihú, un dels amics del patriarca Job que va anar a consolar-lo en la seva aflicció, fa aquesta pregunta: “¿Podrà governar algú que odia la justícia?” (Job 34: 17). Aquesta  és una pregunta per reflexionar-hi. Quan la Fiscalia sueca jutja el fet moralment correcte de Frederik Önnevall i el seu equip de reporters per il·legal, ¿poden els jutges jutjar? Legalment sí perquè tenen el títol corresponent, però les seves sentències a pesar que són legals són injustes. El profeta Amós fa aquesta pregunta: “Per què heu fet tornar el judici en verí, i el fruit de la justícia en amargor?”(Amós 5: 7). Moisès afirma: “No pervertiràs el dret del teu pobre en el procés” (Èxode 23. 6).

Els mals de l’administració de justícia, el Predicador, el fill de David, autor d ’Eclesiastès, els revela quan deixa escrit: “Encara he vist una altra cosa sota el sol: la maldat regna en la sala de justícia, la maldat ha pres el lloc del dret” (3:16). Persones injustes s’han apoderat de les sales de justícia, per això, actes moralment correctes es poden condemnar per il·legals. En canvi, es promulguen lleis que legalitzen la violència domèstica con a passat a Rússia i la corrupció a Romania.

Octavi Pereña i Cortina