ABSURDITAT DE LA VIDA

“Prou de parlar sobre la salut mental feu quelcom” és el títol de l’escrit que Lanai Scarr redacta per tractar l’espinós problema de salut mental que pateix Austràlia, i per extensió també es pot aplicar a Catalunya. Scarr  va perdre la seva mare quan tenia set anys. Es va suïcidar gasant-se amb el tub d’escapament del seu cotxe. Durant molts anys va haver de lluitar amb la seva malaltia mental. Molt desenganyat del sistema sanitari mental Scarr diu: “El que encara és més trist és que després de vint anys  la meva història no és única. Famílies d’arreu d’Austràlia, ara segueixen patint el mateix”. Un govern darrere un altre diuen que s’ha de trobar solució, però no es fa res.

L’actual ministre de Sanitat australià Sussan Ley ha dit que s’ha de deixar d’enganxar amb cinta adhesiva un sistema sanitari trencat: “Tothom ha de portar la càrrega de responsabilitat i treballar plegats per corregir la situació. No podem continuar posant cinta adhesiva al sistema de salut mental i esperar que es guareixi per si mateix”. Potser sí que el sistema sanitari australià, com el nostre, no funciona prou bé. ¿És que hi ha quelcom que funcioni a les mil meravelles? Els qui pretenen perfeccionar al cent per cent el sistema sanitari persegueixen una quimera. Això no significa que no s’hagi de treballar per perfeccionar-lo. Així i tot sempre sortirà algú que vengui pròtesis defectuoses que afectaran el benestar dels qui les porten. Anem a pams. El problema dels suïcidis no se’l pot atribuir exclusivament als defectes del sistema sanitari. Es busquen només solucions externes quan també s’ha de tenir en compte la condició espiritual dels malalts. Malauradament és més fàcil medicar les persones  que pateixen trastorns mentals fins convertir-les en zombis, persones absents  i sense voluntat, gens tolerants al sofriment.

La periodista Núria Escur li pregunta a l’escriptor libanès Amin Maalouf: ¿Entén perquè  Stefan Zweig es va acabar suïcidant? La resposta que li dóna és: “Penso molt en ell. És un escriptor que admiro i sento el que ell va sentir: no podia acceptar en que s’ha convertit el món. Però difereixo de la seva decisió final…No podem deixar-nos portar per la ceguesa de la desesperació”. Maalouf remet el problema dels suïcidis a l’interior de l’home.

El caos en que s’ha convertit el món porta a la desesperació de molts que busquen la solució fàcil del suïcidi. El sentit de la vida s’ha convertit en un absurd per a un creixent nombre de persones, no limitat per l’edat ni el sexe, que opta pel suïcidi com a fugida d’un món que no val la pena ser-hi.

L’era digital permet que moltíssimes persones estiguin connectades amb desconeguts. Aquesta peculiaritat fa que les relacions siguin molt superficials, vinculades a temes  que poc tenen que veure amb l’edificació personal. Són addictes a les pantalletes, però sense rebre ni donar companyonia que tregui de l’aïllament els interlocutors. El resultat és un buit emocional que afavoreix el suïcidi perquè la connexió digital no contribueix a la salut de l’ànima.

Una adolescent de 17 anys que es va intentar suïcidar després d’haver estat assetjada a l’escola va dir: “Em sento sola i aïllada, no sóc feliç. L’assetjament em persegueix arreu i realment no tinc escapatòria. Pensava: Què importa viure si no agrado a ningú. Pensava: per què sóc aquí, si de totes maneres tothom ha de morir. Què importa si ho faig ara”

La mort per suïcidi sobrepassa la d’accidents de trànsit. L’any 2012 a Espanya van morir 3.539 persones per suïcidi enfront de les 1.915 en accidents de trànsit. Es calcula que cada 40 segons es suïcida una persona en algun lloc del món.

La lectura pot prevenir o afavorir els suïcidis. La generalització del llibre com a font de cultura no és certa. Hi ha llibres que fan bé. No en són molts, però n’hi ha. Alhora en són nombrosos els que perjudiquen la salut mental dels lectors. Els amics de Nathan Austin que es va suïcidar, diuen: “ Els llibres que llegim a l’institut  són foscos. Sembla que cada llibre que llegim ens digui que la vida no tingui sentit i que el final no importa. Aquests llibres contribueixen a fer que la vida no tingui sentit”.

Els prejudicis fan que el Llibre que pot donar sentit a la vida i que ensenya que val la pena viure, sigui el menys llegit. La Bíblia gira entorn de Jesús el Fill de Déu que dóna força al rebutjat, impedint que el menyspreu pugui despertar sentiments suïcides que en alguns casos porten al suïcidi real. La persona a qui la vida no té sentit trobarà en la Bíblia el missatge que la farà reviure i, a pesar de les calamitats que es veuen en aquest món, la vida tindrà sentit. En una societat en que hi ha tanta marginació i sofriment, l’amistat amb Jesús esborra la solitud depressiva que malmet la salut mental. Jesús és la Font de Vida que fa que valgui la pena viure la vida.

Octavi Pereña i Cortina