CELEBRACIÓ PASQUAL

La carta que el Vaticà ha enviat als bisbes recordant-los la normativa sobre l’elaboració  de les hòsties que es fan servir en l’eucaristia ha fet coïssor entre la feligresia catòlica. “no és matèria vàlida”, diu la missiva vaticana, “elaborar-les amb altres substàncies encara que siguin cereals”. Maria Sarle i Gaspar Sanjuán, pares de Laia, celíaca, es queixen així: “Que exigeixin que han de ser sense gluten” diu la Maria, “em sembla arcaic i desfasat perquè combregar és un simbolisme i no haurien d’importar els ingredients”. ¿Qui té raó? El Vaticà? ¿El matrimoni Gaspar i Maria?

Referent al pa que es consumia en el temps bíblic, l’ Enciclopèdia de la Bíblia, catòlica, diu: “En els sacrificis es feia servir principalment pa de blat, en la seva especialitat més exquisida de flor de farina, el poble, principalment pa d’ordi en forma de coques fines que eren fàcil de coure sobre pedres calentes”.

Penso que al mot sagrament se li ha de treure el sentit màgic o sobrenatural que se li dóna. L’origen d’aquest mot està relacionat amb el jurament de fidelitat que pronunciaven els soldats romans. Amb el temps i a mesura que l’Església s’anava corrompent i s’apartava dels seus orígens doctrinals, al mot sagrament se li va atorgar el poder se salvar els qui participaven de l’eucaristia i del baptisme. Com molt bé diu Maria “combregar és un simbolisme”. Que també es pot aplicar al baptisme. En el moment que es divinitza l’hòstia eucarística o l’aigua baptismal es comet l’absurd de divinitzar el dissabte com feien els jueus. En tots els casos és un acte idolàtric que esclavitza. No porta llibertat espiritual als qui cauen en el parany.

En la celebració de l’eucaristia es presenta un dilema: ¿És Jesús físicament present en l’hòstia?, ¿sí o no? Penso que a aquesta pregunta li donen resposta dos textos bíblics: “ El Déu que ha fet el món i totes les coses que hi ha, Ell, que és el Senyor del cel i de la terra, no habita en temples fets amb les mans” (Fets 17:24). Salomó en la pegaria que va pronunciar en el moment de consagrar el temple de Jerusalem construït per encàrrec de Déu, va dir: “Però, ¿com pot veritablement habitar  Déu sobre la terra? Heus aquí els cels, els cels dels cels no el poden contenir, molt més questa casa que he construït” (1 Reis 8:27). El sacerdot, a l’hora de la consagració de l’hòstia s’atorga el poder de fer habitar corporalment Jesús en ella. És una heretgia de la que se n’ha de penedir.

Segons SEGRE (17/07/2017) “una altra opció que tenen els feligresos celíacs de combregar és fer-ho únicament amb el vi, una opció per la qual opten alguns lleidatans intolerants” (al gluten). Aquesta opció no és de rebut perquè no s’ajusta a la celebració de la Pasqua en la que hi van participar Jesús i els seus deixebles . En ella hi van ser presents el pa i el vi que són els símbols del cos i de la sang que Jesús va oferir per a redimir el poble de Déu dels seus pecats. Si manca un dels dos elements la celebració no és vàlida.

L’apòstol Pau en el context de les instruccions que dóna com celebrar el recordatori de la Pasqua del Senyor, escriu. “Us elogio, germans, perquè en totes les coses us recordeu de mi, i manteniu els ensenyaments tal com us els vaig transmetre”        (1 Corintis11:2). En descriure la celebració de la Pasqua, escriu: “Perquè jo vaig rebre del  Senyor el que us he transmès” (v. 23). Les instruccions que dóna no són de la seva pròpia collita. Es limita a transmetre la revelació rebuda. Per tant, les normes de com s’ha de celebrar el recordatori de la Pasqua del Senyor són d’obligat compliment. No s’hi ha de posar ni treure res. L’apòstol esmenta el pa i el vi que són els símbols del cos maltractat i de la sang vessada en la creu del Gòlgota pel perdó dels pecats: “Perquè cada vegada que mengeu d’aquest pa i beveu d’aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que vingui” (v.26). Que els feligresos només puguin participar del pa i els celíacs només del vi, no és correcte segons les instruccions que l’apòstol ha rebut del Senyor.

L’apòstol esmenta també l’actitud que els combregants han de tenir en el moment de la celebració: “De manera que, el qui mengi d’aquest pa o begui la copa del senyor indignament serà culpable del cos i de la sang del Senyor. Que cadascú es provi a si mateix, i així mengi del pa i begui de la copa, perquè el qui en menja o beu indignament, menja i beu judici per a sí mateix, no discerneix el cos del Senyor”                       (vv. 27-29). Un advertiment a tenir en compte els combregants que participen de l’eucaristia de manera irreflexiva.

Una consideració a tenir en compte: l’apòstol no esmenta si el pa ha de ser blanc,  negre o de cereals, amb gluten o sense. Tampoc diu res si el vi ha de ser blanc, negre o rosat, amb gas o sense. Ho deixa a la consideració dels pastors de les esglésies locals per adaptar-se a les característiques dels seus feligresos.

Segons diu la Bíblia el Déu etern i infinit no se’l pot encabir en l’interior del lloc santíssim del temple de Jerusalem que era el símbol de la presència del Senyor entre el seu poble. Menys es pot aconseguir amb l’hòstia i el vi. ¿De quina manera Jesús pot ser present en el pa i el vi que simbolitzen el seu cos i la seva sang? Penso que Thomas Boston dóna resposta a aquesta pregunta quan escriu: “És cert que corporalment (Crist) és en el cel, però espiritualment parlant és en la Paraula i en les ordenances presentades a pecadors, vistes per fe, malgrat que la majoria no ho veurà”.

Octavi Pereña i Cortina