MURS DE SEPARACIÓ

El 9 de novembre de 1989 va caure el desgraciat mur de Berlin que partia en dos Alemanya. L’esdeveniment va despertar moltes esperances perquè es creia que el seu enderrocament presagiava la desaparició dels 11 murs que hi havia en aquella època. Els murs no solament no han  desaparegut sinó que han criat. Segons un estudi de la Universitat de Quebec, avui són 70. Les esperances del 1989 se n’han anat en orris.

Un escrit: “Video del papa” de Maria Àngels Pagès (La Mañana 17/08/2017), enalteix l’activitat papal mitjançant les xarxes socials. L’autora acaba l’escrit amb aquestes paraules: “Ben segur que tot plegat contribuirà al repte que hauria de ser comú per tota la humanitat: aconseguir una societat més humana al servei de la pau, de la fraternitat i la solidaritat”. L’escriptora s’oblida de les paraules del profeta Jeremies: “Així diu el Senyor: Maleït l’home que confia en l’ésser humà, i posa en la carn la seva força, i el seu cor s’aparta del Senyor…Beneït l’home que confia en el Senyor, i el Senyor és la seva confiança. Serà, doncs, com un arbre plantat vora les aigües, que estén les seves arrels vora el corrent, que no tem quan ve la calor, i el seu fullatge resta verd, i en l’any de sequera no té neguit, no para de fer fruit” (Jeremies 17: 5,7,8). En el seu escrit ni tan sols una referència a Jesús que l’àngel que va anunciar el seu naixement a Betlem als pastors que guardaven el seu ramat, amb aquestes paraules: “No tingueu por, perquè heus aquí us anuncio noves de gran goig, que ho seran per a tot el poble: perquè avui us ha nascut en la ciutat de David el Salvador, que és el Crist el Senyor (Lluc 2: 10,11).

Jaume Pujol Balcells, arquebisbe de Tarragona, en el seu escrit “Murs i fronteres” (La Vanguardia 13/08/2017), esmentant els murs de separació més coneguts que hi ha al món, escriu: “Són fronteres que s’aixequen contra veïns enemistats o per evitar l’entrada d’immigrants i refugiats. S’hi referia el papa Francesc quan a Fàtima, suplicava a la Mare de Déu: “Uneix-nos a tots en una única família humana”, pensant en totes les persones de la Terra, de tots els continents i religions”. Quan l’arquebisbe compara Jesucrist amb Maria s’oblida de les paraules de l’apòstol Pere que ple de l’Esperit Sant va dir al Sanedrí: “Sapigueu tots vosaltres i tot el poble d’Israel, que és en el Nom de Jesucrist el Natzarè, a qui vosaltres vau crucificar, a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts: és per Ell que aquest home es troba sa davant vostre. Ell (Jesucrist) és la pedra rebutjada per vosaltres els constructors que ha esdevingut cap de l’angle. I en ningú altre hi ha la salvació: perquè  no hi ha cap altre Nom sota el cel donat als homes en que haguem de ser salvats” (Fets 4. 10-12). Equiparar la salvació que atorga Jesús pel fet de ser el Fill de Déu amb altres salvadors o salvadores, és robar-li la exclusivitat salvadora. Jesús compleix el que promet. El salvadors inventats pels homes, no.

Anem a l’Escriptura per descobrir què diu sobre els murs de separació que segreguen persones i nacions. L’apòstol Pau escrivint als cristians d’Efes els compara amb els jueus i els recorda que abans de la conversió a Crist eren “aliens a la ciutadania d’Israel…Però ara, en Crist Jesús, vosaltres que abans éreu lluny , heu estat apropats per la sang del Crist” (Efesis 2: 12,13).

Abans de creure en Jesús la relació fraternal entre jueus i gentils era impensable, “però ara, en Crist Jesús, vosaltres que abans éreu lluny heu estat agrupats per la sang del Crist. Perquè Ell és la nostra pau, el qui de dos pobles n’ha fet un de sol, i el qui ha enderrocat el mur de separació que hi havia entremig, abolint en la seva carn l’enemistat…a fi de reconciliar-los tots dos amb Déu en un sol cos per mitjà de la creu, matant en ella l’enemistat” (vv.13-16).

En Crist els murs de separació desapareixen. Heus aquí el miracle de la reunificació en Crist: “Per tant, doncs, ja no sou estrangers ni forasters, sinó conciutadans amb els sants i familiars de Déu, edificats sobre el fonament dels apòstols, essent Jesucrist mateix la pedra angular. En Ell, tot l’edifici, coordinat harmònicament, va creixent per esdevenir un temple sant en el Senyor, i en Ell també vosaltres (els no jueus) sou juntament edificats per ser habitació de Déu per l’Esperit” (vv.19-22).

El pecat crea murs de separació. El perdó de Déu uneix de manera inseparable. Ara, encara que de manera imperfecta perquè el pecat segueix existint en els convertits a Crist, jueus i gentils són un sol poble que adora un mateix Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist i un únic Salvador, Jesús el Fill de Déu. Demà, el dia final, el de la resurrecció, quan ja no quedarà cap vestigi de pecat en els redimits per la sang de Jesús, l’harmonia serà total. Gaudint de la presència del Senyor jueus i gentils “Déu eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà. I tampoc no hi haurà dol ni clam ni dolor, perquè les primeres coses (les del temps present) han passat” (Apocalipsi 21: 4). En l’eternitat les fractures del temps present, Jesucrist gràcies a la seva sang vessada en el Gòlgota les haurà enviat a la profunditat del mar de l’oblit.

Octavi Pereña i Cortina