L’ART DE GOVERNAR

L’actual Unió Europea va néixer amb el Tractat de París com la Comunitat Europea de l’Acer i el  Carbó el 15 d’abril de 1951. Els signants del Tractat van ser els governs de la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Tenia el propòsit d’evitar cap guerra a Europa. Han passat 66 anys i efectivament no hi ha hagut soroll de sabres. La Unió Europea, però es deficitària en justícia que és la base de la fortalesa d’una unió de nacions. Aquesta mancança fa que la Unió Europea no s’edifiqui  sobre un fonament de roca i ho faci sobre un de sorra la qual cosa impedeix la seva estabilitat. Les esquerdes es fan visibles en la construcció.

La carta que Martin Luter King, Jr. Va escriure des de la presó de Birmingham és bona del tot: “Llavors comprendreu perquè em costa esperar. Arriba un dia quan la copa d’esperar vessa i llavors arriba l’hora que els homes no volen viure en un abisme d’injustícia on experimenten la desolació del desesper que corroeix. Espero, senyors, que podreu comprendre la nostra legítima i inevitable impaciència.

Mostreu moltíssima preocupació pel nostre desig de trencar lleis. Aquest és un interès legítim. Amb molta diligència insistim que les persones obeeixin la decisió de la Cort Suprema del 1954, il·legalitzant la segregació en les escoles públiques, és bastant estrany i paradoxal que ens trobem conscientment trencant lleis. Algú es pot preguntar: Com pots ser partidari de trencar algunes lleis i obeir-ne altres? La resposta la robem en que hi ha dos tipus de lleis: Hi ha lleis justes  i hi ha lleis injustes. Coincideixo amb sant Agustí: “Una llei injusta de cap manera és una llei”.

Hi ha dos tipus de lleis. Hi ha lleis justes i lleis injustes. Quina és la diferència entre les dues? Una llei justa és un codi fet per l’home que encaixa amb la llei moral, o la llei de Déu. Una llei injusta és un codi fet per l’home que no està en harmonia amb la llei moral. Dient-ho amb el pensament de sant Tomàs d’Aquino, una llei injusta és una llei humana que no està arrelada en la llei eterna i natural. Qualsevol llei que no edifica la persona humana no és justa. Qualsevol llei que degrada la persona humana és injusta. Totes les lleis que segreguen són injustes perquè la segregació deforma l’ànima i perjudica la persona…”

L’única llei que no necessita ser esmenada és la llei de Déu perquè és la Veritat. Les lleis humanes malgrat puguin ser redactades per persones pietoses contenen defectes. Són útils durant uns anys. Noves generacions apareixen en l’escenari social  i aquelles lleis que eren bones per a una època passada ja no ho són. Què s’ha de fer amb aquestes lleis envellides, anacròniques? Maimònides, filòsof jueu nascut a Còrdova el 1135, s’expressa amb claredat meridiana :”Per un altre costat si una llei és vigent des de feia molt de temps i amb el transcórrer dels anys resulta ser anacrònica, s’ha automàticament de derogar-se. En termes jurídics la qüestió es resol així: ”Es va sancionar una llei a Israel, i va restar vigent durant molts anys, i en cert moment va sorgir un nou tribunal i va comprovar  que aquella llei no satisfeia les exigències del moment, en aquest cas s’ha d’anul·lar, encara que el tribunal sigui inferior en saviesa i autoritat original”.

Una perla del jurista holandès Hugo Grotius: “No sap governar un regne qui no sap dirigir una província, no pot dirigir una província  qui no sap ordenar una ciutat, no sap administrar una ciutat qui no sap conduir un poble, tampoc un poble qui no sap guiar una família,  aquest home tampoc pot governar bé una família si no sap com governar-se  a sí mateix, tampoc ningú no es pot governar a sí mateix si no és que la seva raó sigui senyor, la voluntat i els seus desigs els seus vassalls, ningú no pot governar la raó si no el governa Déu, i li és obedient”. Corol·lari: Sense la conversió a Crist  que és el camí per trobar Déu, l’ésser humà no pot estimar la justícia que enalteix la nació.

Octavi Pereña i Cortina