“HOMO DEUS”

Un diàleg que es va mantenir a l’albada de l’existència humana és clau per entendre el pensament de moltes persones que pretenen convertir-se en “Homo Deus”, és el que hi va haver entre Eva i la serp: “I la serp era la més astuta de totes les bèsties del camp que el Senyor Déu havia fet. I li va dir a la dona: ¿Així que Déu ha dit: No mengeu de cap arbre del jardí? La dona va dir a la serp: Podem menjar del fruit dels arbres del jardí, però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè, sino morireu. I la serp va dir a la dona: No morireu pas! Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal. I la dona va veure que l’arbrer era bo per menjar i que era agradable als ulls, i que l’arbre era desitjable per adquirir saviesa. I ella va prendre del seu fruit, en  va menjar  i en va donar també al seu marit, que era amb ella, i ell també en va menjar. I es van obrir els ulls de tots dos, i es van adonar que anaven nus, i van cosir fulles de figuera, i es van fer uns davantals” (Gènesi 3: 1-7).

Hem de fer u aclariment respecte a la serp. Sembla ser que originàriament, segons restes arqueològiques, la serp era un animal que caminava dempeus i havia de tenir un bell aspecte, doncs, si hagués estat com les actuals, Eva hauria  fugit de la seva presència esporuguida. Sí,  conversava amb ella amb confiança. L’aspecte de la serp actual és la conseqüència de la maledicció divina: “I el Senyor Déu li va dir a la serp: Per haver fet això maleïda seràs més que tot el bestiar i més que totes les bèsties del camp. Aniràs sobre el teu ventre i menjaràs pols tots els dies de la teva vida” (v. 14).

L’àngel que en la prehistòria es va revelar contra Déu i que en la contesa en va sortir malparat es va convertir en el diable que “era homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla el que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8: 44). ¿Se n’adona el lector que les notícies falses ja existien en els prolegòmens de la historia?. Per instigació satànica l’home va pretendre convertir-se en Déu. La mateixa mentida Satanàs la inocula en la ment de l’home actual.

Al llarg de la història, per instigació del pare de la mentida l’home ha intentat aconseguir la divinitat. El primer intent per aconseguir-ho va ser a Babel quan la confusió de llengües que va ser el resultat de voler edificar “una ciutat i una torre amb el seu cim en els cels, i fem-nos un nom a fi que no siguem dispersats per sobre la superfície de tota la Terra” (Gènesi 11: 4). El resultat va ser un fracàs rotund i obligats a dispersar-se per la superfície de tota la Terra en no voler-ho fer voluntàriament.

La periodista Imma Sanchís entrevista Albert Cortina, autor d’”humanismo avanzado para una Sociedad biotecnològica”, li pegunta: Què el cos mori però que la ment continuï vivint en un altre suport? La resposta que rep és: “Sí, és com una nova visió de la reencarnació, de fet el Dalai Lama ha donat suport a aquest projecte”. Un personatge reconegut internacionalment dóna suport “al nou paradigma tecnològic que aspira a aplicar les biotecnologies per crear un nou ésser humà posthumà”  (Albert Cortina), projecte instigat pel pare de la mentida. El nou projecte per aconseguir divinitzar l’home fracassarà com tots els anteriors. El temps ho dirà. La biotecnologia no aconseguirà convertir l’home mortal en “Homo Deus”.

En el moment que Adam va menjar el fruit prohibit per Déu un canvi existencial es va produir en Adam i Eva, “se’ls van obrir els ulls de tots dos, i es van adonar que anaven nus” (Gènesi 3:7). Què els va fer adonar de la seva nuesa? La consciència els va delatar que havien perdut la gràcia de Déu. Retrets mutus es van produir. El Creador, però, no els va deixar abandonats a la seva sort: “I el Senyor Déu va fer túniques de pell per Adam i la seva dona, i els va vestir” (Gènesi 3:21). És el primer anunci que sense vessament de sang no hi ha perdó dels pecats. La sang dels animals que simbòlicament netejaven els pecats mirava cap al Gólgota on Jesús, l’Anyell de Déu que esborra el pecat del món, oferia l’únic sacrifici que té el poder de perdonar els pecats dels qui creuen en Ell.

L’apòstol Joan escrivint a l’asiàtica (actual Turquia) església de Laodicea per a instrucció nostra, li diu: “Perquè dius: sóc ric i m’he enriquit, i no tinc necessitat de res. Però no saps que tu ets miserable i digne de compassió i pobre  i cec i nu. T’aconsello que em compris or purificat al foc perquè t’enriqueixis, i vestits blancs perquè et vesteixis, i no es manifesti la vergonya de la teva nuesa, i col·liri per ungir-te els ulls , perquè hi vegis” (Apocalipsi 3: 17,18). Els cristians de Laodicea es creien que eren algú, que podien passar de Déu. El seu orgull no els deixava veure el miserables i dignes de compassió que eren, el pobres que eren, la ceguesa que no els deixava veure la necessitat que tenien de que el Senyor els vestís amb les túniques blanques que simbolitzaven que tots els seus pecats havien estat esborrats per la sang de Jesús perquè recuperessin la glòria que havien perdut creient la mentida satànica que els feia creure que podien ser “Homo Deus” si desobeïen l’ordre del Creador de no menjar el fruit de l’arbre prohibit. Els éssers humans ens hem de conformar en seguir sent homes però que en Jesús hem recuperat la glòria inicial que es va perdre amb la desobediència d’Adam, amb la particularitat que la gaudirem eternament. En Jesús no la podem perdre.

Octavi Pereña i Cortina