PARAULES INCENDIÀRIES

Les paraules que José Zaragoza diputat del PSC al Congrés mai les hauria d’haver dit, referint-se al president Quim Torra: “Torra citant a Petain, el president de la França  col·laboracionista. En la seva línia xenòfoba. Vergonya que sigui president”. Poc després, el dirigent socialista es va adonar que havia posat la pota va haver de demanar disculpes.

Des del moment que Quim Torra ha assolit la presidència de la Generalitat se n’ha tingut que sentir de molt grosses. Se’l pretén desprestigiar a causa d’alguns comentaris poc afortunats que va escriure fa una anys. Avui s’ha posat de moda desprestigiar l’adversari polític amb l’insult, pretenent eliminar-lo amb acusacions que, encara que puguin ser certes, posen al descobert l’escassa bonesa moral i ètica de qui les diu. La mala educació verbal posa al descobert que la bona educació no sobrepassa la sola de les sabates.

Que l’hemicicle, el lloc on s’han de resoldre els problemes del país, que no s’han resolt i que esperen solució, en lloc del llenguatge seré, constructiu, raonat, sense crispació, exposant amb educació els desacords en les propostes que es deliberen, els debats parlamentaris es converteixen en linxaments a l’estil western.

Els representants del poble elegits democràticament en les urnes per defendre els interessos de tota la ciutadania, fan servir un llenguatge barroer que hauria de fer-los enrogir. El més greu és que els problemes es queden sense resoldre.

En boca de polítics, legisladors, jutges, surten disparades com amb metralladora sentències acusatòries que mai s’haurien d’haver dictat contra qualsevol crítica que es faci a les forces de seguretat, la Monarquia…, encara que el llenguatge sigui barroer, per cer, no agrada. L’acusació. “incitació a l’odi” es dispara amb més freqüència de que caldria, delicte que per cert no està clarament definit el seu significat. Amb semblant acusació els afectats es queden desemparats davant la poderosa maquinaria de l’Estat. En l’hemicicle i des de mitjans de comunicació es fan declaracions que poden incitar  a l’odi. Depenent de qui les digui la llei se l’aplica de manera desproporcionada i immediata o, s’arxiva la denuncia.

Poc abans de presentar Pedro Sánchez la moció de censura contra Mariano Rajoy, l’expresident del govern espanyol Alfonso guerra referint-se a Quim Torra, president de la Generalitat, ha dit: “Tenim un president de la Generalitat que parla exactament igual que un nazi, però diem que es un supremacista, no sigui que s’enfadi.

Pedro Sánchez que vol presentar la moció de censura, poc abans de fer-ho, ha dit: “Per primer cop hi ha un racista a la Generalitat, i per això vigilarem”.

Javier Labán, president autonòmic d’Aragó ha acusat al president Torra de “feixiste” y ha considerat que “un constitucionalista espanyol no hauria d’asseure’s ni un minut a parlar amb els independentistes catalans”.

Aquetes citacions només són una mostra de les moltes que s’han sentit en boca de polítics constitucionalistes que posen de manifest l’odi que emmagatzemen les seves consciències. No es pot suportar que els altres vegin les coses de manera distinta. Voldrien l’existència del pensament únic. Tothom hauria de pensar igual que ells que creuen posseir la veritat absoluta. Ni el Papa que presumeix de ser infal·lible, el temps s’encarrega de desmentir aquesta pretensió. A tots ens caldria una bona dosi d’humilitat per no fer-nos mal caient d’un pedestal tan alt al que ens ha posat l’orgull.

No aprendrem a ser humils mirant-nos els uns als altres perquè tothom, uns més uns altres menys, portem amagat l’orgull que ens fa pensar que som el que no som. Si ens mirem al mirall, la brutícia que reflecteix l’atribuïm al sutge acumulat amb el temps que no s’ha netejat. Però no és així. El que contemplen els nostres ulls és la lletjor de l’ànima que ens fa comportar com autèntics imbècils, malgrat que no ho volem reconèixer. Jesús ens ensenya on hem de mirar: “Apreneu de mi, que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostres ànimes” (Mateu 11:29). En el moment en que ens mirem en el mirall de la santedat de Jesús en adonarem de la brutícia acumulada en el nostre cor. La podridura no la podem amagar davall la catifa. Ens sentirem esperonats pel descobriment. Però això no ha de ser el final del camí. Si el descobriment desperta un sincer penediment se sentirà un dolç xiuxiueig de Jesús que diu. “Vine a mi i faré de tu una nova persona. Pensaràs de manera diferent i deixaràs de veure els contrincants polítics com a enemics que s’han de destruir a qualsevol preu, sinó com a persones que tenint punts de vista distints, combinats amb els propis, poden caminar junts, per, començant en el propi país, com ones que s’eixamplen contribueixen a fer un món millor.

Si ens mirem en Jesús la llengua afilada que fereix als qui tenim davant es convertirà en una paraula amable que construirà. Si deixem de jutjar per la seva aparença externa ens podrem trobar amb la meravellosa sorpresa de descobrir que en ell hi ha quelcom que ens permet caminar junts. Jesús serà l’Autor del miracle de convertir a dos enemics ideològics en polítics que caminen junts intentant millorar les condicions de vida, tindran la vista posada en les mansions celestials on el Salvador els està preparant un lloc meravellós on passar l’eternitat. El treball que es fa en Nom de Jesús no és un esforç que es perd amb la mort: “Feliços els morts que moren en el Senyor des d’ara. Sí, diu l’Esperit, que reposin dels seus treballs, ja que les seves obres els acompanyen. Fer política en Nom de Jesús no és una feina estèril que es perd, té durada eterna.

Octavi Pereña i Cortina