IMMORTALITAT

El gerontòleg Aubrey de Grey i el director de campanya de Google Ray Kuzweil, han posat en marxa una campanya per resoldre el misteri de la mort. De Grey creu que el 2050 qui posseeixi un cos i un compte bancari igualment sa tindrà una elevada possibilitat de ser immortal mitjançant la renovació el cos cada deu anys en clíniques que regeneraran  teixit i rejoveniran  òrgans (citat per Marius Carol).

Segons de Grey només els qui tinguin un compte bancari sa, és dir, ben farcit de dòlars, podran assolir l’esperança de la immortalitat, malgrat que no l’asseguri. L’esperança que no estigui dipositada en un fonament fiable porta al desencís.

El director de cine Woody Allen, ha dit: “La immortalitat és una il·lusió. Només pots ser immortal el temps en que t’ho creus abans de morir-te. Creure que jo viuré a les meves pel·lícules després de dinyar-la és tan ingenu com esperar que m’enviaran un taló amb els drets d’autor al paradís…Home, seria interessant que la vida tingués sentit, però et mors, te’n vas, desapareixes i ja està i no tens cap consciència del món. I si una altra gent pot gaudir de la teva feina, però tu ni t’assabentes, potser…sap?…potser, l’univers continua expandint-se eternament  o contraient-se per sempre, però a tu ja t’és igual”. Nihilisme pur. Però l’ésser humà no té perquè viure en un estat d’incertesa vital. En aquest cas l’existència és converteix en un estat d’angoixa permanent, cosa que la converteix en una situació de tortura perenne.

L’ateisme i l’agnosticisme són els canals del nihilisme filosòfic que alhora reverteix en una vida sense sentit que no val la pena viure-la i que en alguns  casos extrems porta a llevar-se la vida. En la lluita estèril per trobar sentit a la vida deixant fora Jesús, l’home cau extenuat a la cuneta.

A  l’home nascut de dona no li va buscar Déu. Cercarà déus, sí, que no el deslliuraran del nihilisme que  enterboleix la raó. Però hi ha un altre factor que contribueix a que no es vulgui sortir del pou en que s’ha caigut per manca de fe en l’únic Déu, el Creador de tot l’existent i que en el seu Fill Jesús perdona els pecats que ofeguen l’esperança: el comportament dels que es diuen cristians que deixa molt que desitjar. Aporta llum en aquest sentit una vinyeta d’El Roto en que apareix el Papa d’esquena aixecant amb una mà un crucifix. No entenc el significat de les tres corones d’espines que hi surten. El que no deixa lloc al dubte  és el text que l’acompanya: “Evangelitzar el Vaticà. Quina feina!”. Malgrat que als bisbes no els agrada que els mitjans de comunicació airegin les corrupció que es donen en el si de l’Església catòlica, n’haurien d’estar agraïts perquè si tinguessin ulls per a veure-hi i orelles per a sentir-hi es podrien penedir dels seus pecats i convertir-se a Crist. A partir de la seva conversió començar a caminar en santedat i deixar de ser pedra d’ensopec per a moltes persones que no volen saber res de Crist pel mal comportament dels qui es diuen ser els seus representants a la Terra. Dit això endinsem-nos en el tema de la immortalitat.

Si fos possible que els avenços en biotecnologia i la regeneració de teixits cada deu anys i rejoveniment d’òrgans portés a la immortalitat, quina importància tindria viure eternament carregant amb les misèries del temps present? Que no tinguin por els que es puguin pagar les costoses reparacions de teixits i el rejoveniment d’òrgans. És una utopia inassolible perquè la paga del pecat és la mort i, més aviat o més tard tothom haurà de comparèixer davant el tribunal de Crist per retre compte del que s’hagi fet bo o dolent en aquesta vida.

La immortalitat corporal bíblica està fonamentada en la resurrecció de Jesús. Al dia final tothom ressuscitarà, però no tothom ho farà de la mateixa manera. Hi ha resurrecció de vida i resurrecció de mort. Els cossos revestits d’immortalitat per a dues destinacions eternes ben diferenciades. El destí etern dels cossos depèn d’un acte de voluntat avui. L’església cristiana té l’obligació d’evangelitzar el món. Ha de donar a conèixer el missatge de salvació que es troba en Jesús que va morir pels pecats del món i en concret pels del lector: “I en ningú altre (Jesús) no hi ha salvació, perquè no hi ha cap altre Nom donat als homes en que puguin ser salvats” (Fets 4: 12). Tota persona que creu en Jesús és salvada per la fe. Ha passat de mort a vida. Quan  de temps durarà el pelegrinatge d’una persona redimida pr aquest món no se sap. El que sí és cert és que un dia morirà físicament. En el moment en que es produeixi el decés l’ànima abandona el cos i se’n va directament a la presència de Déu perquè la sang de Jesús li ha rentat tots dels seus pecats. No n’hi ha deixat cap sense esborrar. El cos dorm colgat sota terra esperant el dia de la resurrecció, que no és cap faula  sinó una certesa garantida per la resurrecció de Jesús. Aquesta és l’esperança de la immortalitat cristiana. La resurrecció que serà efectiva el dia que Jesús gloriós vingui a la Terra a buscar el poble de Déu, el cos mortal serà revestit d’immortalitat i el cos corruptible d’incorrupció. L’ànima que gaudeix de la presència de Déu s’unirà al seu cos ressuscitat. En aquell instant la salvació assolia per Jesús morint a la creu s’haurà completat. L’esperança cristiana plenament assolida.

Els incrèduls, els ateus, els agnòstics, els adoradors de divinitats falses, el mateix procés que els cristians: cos ressuscitat i ànima units per sempre a l’infern lluny de la presència d Déu en les mateixes condicions que aquí a la Terra però infinitament agreujades per l’absència absoluta de la presència del Senyor. Avui encara s’hi és a temps per escollir la vida eterna que és Jesús

Octavi Pereña i Cortina