PEDERÀSTIA ECLESIÀSTICA

Referint-se al viatge del papa Francesc a Irlanda envoltat d’un núvol espès d’acusacions de pederàstia contra l’Església, el periodista Rafael Ramos ha escrit: “El papa Francesc no ha dit literalment I am sorry, ni ha establert un tribunal per jutjar les jerarquies eclesiàstiques responsables dels abusos de menors i el posterior encobriment com demanen les víctimes”. Aquetes paraules penso que resumeixen els munts d’informació que s’han publicat al respecte. No hi ha un efecte sense una causa. Quina és la causa de la claveguera que s’amaga darrere de la manca de transparència que l’Església catòlica ha manifestat a llarg dels anys a l’hora de tractar l’escabrós tema dels abusos sexuals  a menors, de l’esclavatge al que han estat sotmeses  noies recollides en centres de beneficència tutelats per l’Església? La resposta  aquesta pregunta la contesto amb una altra pregunta: ¿És cristiana l’Església catòlica? Jo diria que no. A l’Església catòlica bé se li podrien aplicar les paraules que el Senyor li adreça mitjançant el profeta Isaïes destinades al poble d’Israel que en teoria havia de ser el poble de Déu: ”Perquè aquest poble s’apropa a mi amb la seva boca i m’honora amb els llavis, però el seu cor s’ha allunyat de mi, i el temor que ells m’havien de tenir l’ensenyen només com un precepte d’homes” (29: 13).

Els preceptes d’homes que ensenyaven els falsos profetes de l’Antic Testament avui es poden resumir en una paraula: Tradició. Al llarg el temps els costums s’han convertit en lleis que es concentren en el mot Tradició que de fet se li atorga més autoritat que a la Paraula de Déu. Malgrat que l’Església catòlica avui no nega que la Bíblia és la Paraula de Déu i fa periòdiques declaracions de que s’ha de llegir, a l’hora de la veritat segueix sent un llibre segrestat per als fidels catòlics. De fet és la Tradició que regeix l’Església catòlica i en paraules d’Isaïes són preceptes d’homes els que tenen l’última paraula en l’Església. El fet que paraules d’homes siguin les que marquen les directrius de l’Església té les seves conseqüències pràctiques.

Les ensenyances d’homes que són el fonament  de tots els mals de l’Església catòlica es transformen en l’aigua baptismal, que segons l’Església és el sagrament que esborra el pecat original i converteix els batejats en fills de Déu. La Bíblia no ensenya aquesta doctrina. L’àngel que se li va aparèixer a Josep per dir-li què havia de fer, li va dir: “No tinguis por de prendre Maria la teva esposa, perquè allò que ha estat engendrat en ella és de l’Esperit Sant. I infantarà un fill i anomenaràs el seu Nom Jesús, perquè Ell salvarà el seu poble dels seus pecats” (Mateu 1: 20,21).

Confiats en la regeneració baptismal multituds entren a formar part de l’Església catòlica sense haver estat purificats per la sang de Jesús que esborra tots els pecats (1 Joan 1: 7). Què passa?, doncs que els fidels catòlics no s’han convertir en temples de Déu perquè l’Esperit de Déu no habita en ells (1 Corintis 3:16). La conseqüència és que en no tenir Déu a qui invocar, necessiten déus de plata, d’or…als qui pregar en moments de necessitat. Això se’n diu idolatria i evocar falsos déus entre altres coses porta a la pederàstia tan en voga en l’Església catòlica.

Alguns diuen que si els clergues es cassessin la pederàstia disminuiria. Això no és veritat. En el món secular es donen molts casos de pederàstia. No. Com ensenya l’apòstol Pau, l’origen del pecat sexual es troba en l’ateisme. “Ja que allò que es coneix de Déu els és manifest, perquè Déu els o ha manifestat. Perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades, a fi que siguin inexcusables. Perquè tot i havent conegut Déu, no el van glorificar com a Déu i no li van donar gràcies, sinó que van esdevenir vans en els seus raonaments i el seu cor insensat es va enfosquir. Afirmant ser savis es van tornar necis, i van canviar la glòria del Déu incorruptible per una imatge semblant a l’home corruptible…” (Romans 1: 19-23). L’apòstol detalla els efectes que la idolatria té en els qui la practiquen: “Per això Déu els va lliurar a passions deshonestes, ja que fins les seves dones van canviar l’ús natural pel que és contra natura, i de la mateixa manera els homes van deixar l’ús natural de la dona i en la seva lascívia es van abrusar els uns pels altres, homes amb homes cometent impudícia, que reben en sí mateixos la paga per la seva perversió. I com que no van aprovar de reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada, a fer coses impròpies” (vv.26-28). L’apòstol ens dóna l’explicació del per què l’existència del pecat sexual en les seves variants més aberrants.

Deixem el comportament sexual desordenat d’una part dels ateus i centrem-nos en l’Església: “Però la fornicació i cap mena d’impuresa o cobdícia, que no siguin ni anomenades entre vosaltres, tal com escau a sants, ni cap obscenitat, ni cap bajanada o vulgaritat, que són coses que no convenen, sinó més aviat accions de gràcies. Perquè ja ho sabeu, que cap fornicador o impur o cobdiciós, que és idòlatra, no té herència en el Regne de Crist i de Déu. Que ningú no us enganyi amb paraules buides, perquè per causa d’aquestes coses ve la ira de Déu sobre els fills de la desobediència. No sigueu, doncs, coparticipants. Perquè en altre temps éreu tenebra, però ara sou llum en el Senyor, camineu com fills de la llum” (Efesis 5: 3-8).

L’apòstol diu als cristians d’Efes que abans de convertir-se a Crist eren uns malfactors però que ara ja no ho eren. La proliferació de la corrupció en el clergat i feligresia catòlica és una evidència que l’aigua baptismal no ha esborrat el pecat original. Són els mateixos gossos amb un altre collar. Davant els fets comentats, ¿es pot considerar cristiana l’Església catòlica? Deixo que el lector doni la resposta.

Octavi Pereña i Cortina