EDUCANT PER A SER BONS POLÍTICS

Les conseqüències de l’educació permissiva són ben evidents en el dia a dia malgrat que el afectats no les vulguin veure.

La periodista Eva Millet, autora de Hiperniños, fa aquesta reflexió: “Segons la meva opinió, si el nen talla flors, buida la paperera o embruta el paviment que és un bé públic. Cal dirigir-se a ell i dir-li malgrat els pares hi siguin. Perquè les flors que tallen o papereres que buiden a terra són de tots” Com reaccionaran molts pares en el moment que algú s’atreveixi a renyar els seus fills pel seu comportament incívic? Molt probablement de la mateixa manera quan una ciutadana va reprendre un nen que sacsejava violentament un arbre jove: “Com jo pago impostos aquest arbre és meu i el meu fill pot fer amb ell el que vulgui”. Ben segur que a aquesta mare no li deu agradar que els mestres el renyin per l’aire de superioritat que manifesta amb els seus companys i vagi a queixar-se a l’educador o al director de l’escola. Aquesta també consentirà el seu fill en altres situacions. El resultat serà que inexorablement es convertirà en un tirà ingovernable que es posarà en conjuntures cada cop més greus que el podran portar fins i tot a la presó.

Ara que s’ha posat de moda que alguns polítics presumeixin de màsters aconseguits de manera fraudulenta, ens hem de preguntar quina és la causa d’aquest narcisisme que els impulsa a sortir-se de l’anonimat de manera tan barroera? Ben segur que és la manca de disciplina en la seva infància i adolescència que per no sentir els seus crits i picament de peus els seus pares li consentien tot. Quan aquests fills arribin a adults i es fiquin en política, ¿on portaran el país? Les característiques dels polítics d’avui no han aparegut per accident, són la conseqüència d’uns pares que no s’han pres seriosament disciplinar els seus fills quan l’arbre era jove i flexible. Quan el tronc s’ha fet rígid no hi ha manera d’adreçar-lo. No és casual l’incivisme que costa tants milions d’euros a l’erari públic. La dilació en disciplinar té les seves conseqüències. La Bíblia dóna aquest toc d’atenció als pares: “Com la sentència no s’executa sobre l’acció dolenta promptament, per això el cor del fill d’Adam  s’omple del desig de fer el mal” (Eclesiastès 8:11).

Els fills com tots els humans són imperfectes. Ben segur cometran molts errors. Els pares, si són conscients de les seves responsabilitats no es posaran una bena als ulls  per no veure el seu comportament impropi ni giraran els ulls per fer-se el distret. Tot el contrari, conscients de les imperfeccions filials els ensenyaran a treure dels fracassos la clau de créixer com a persones i aconseguir els beneficis que comporta, dins dels límits de la condició humana, equipar-se per a ser persones honorables.

S’han publicat molts llibres que pretenen ensenyar els pares a ésser bons pares. La filosofia que imparteixen és errònia: Consideren bo l’ésser humà i que amb una bona educació s’aconseguirà que facin bones obres. Aquest concepte condueix al fracàs perquè l’ésser humà no és bo. Pretendre que es comporti com una persona bona va contra la seva naturalesa. Pot fer coses relativament bones. Jesús ensenya això quan diu: “Doncs  si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills” (Mateu 7: 11). Malgrat que els pares poden donar coses bones als fills pel fet de ser descendents d’Adam aquesta aparent bonesa porta amagat el germen del pecat. Costa entendre que les obres humanes que es consideren bones no se’ls hi pugui donar aquesta qualificació. El motiu es troba en que l’ésser humà per naturalesa és un arbre dolent que pot donar fruits aparentment bons però que el seu interior està corromput pels pecat. Quantes vegades a l’obrir una fruita externament perfecta  descobrir que el seu interior està podrit! Jesús ens ensenya a no fixar-nos en l’exterior de les coses sinó el seu interior. És en aquest sentit que s’equivoquen els que diuen que l’home és bo. S’ha de produir un canvi en l’ADN espiritual perquè l’arbre dolent que s’és per naixement es pugui convertir en un de bo que doni bons fruits.

Jesús conversant amb el savi jueu Nicodem li diu que a l’ésser humà li cal néixer de l’Esperit per convertir-se en arbre bo. Sorprès li pegunta a Jesús: “He de tornar a entrar en el ventre de la meva mare per tornar a néixer? Se sobreentén que Jesús li diu a Nicodem: “D’aquí a tres anys, per salvar el poble de Déu dels seus pecats em penjaran a una creu i la sang que vessaré, si tens la mirada de fe posada en mi t’esborrarà tots els teus pecats. No en quedarà ni un que t’acusi. Llavors serà una nova persona. Pel que sabem Nicodem va tenir aquesta mirada de fe (Joan 19:39). Els pares que els preocupa l’educació dels seus fills si imiten Nicodem i miren per fe la creu on Jesús va ser crucificat pels seus pecats es convertiran en noves criatures que tindran la mirada fixa en el Pare celestial i aprendran els secrets per convertir-se en bons mestres dels seus fills. És cert que no assoliran la perfecció absoluta. Cometran errors i el penediment que els acompanyarà perfeccionarà l’ofici de mestre dels seus fills.

La relació que es té amb  el Pare mitjançant Jesús converteix els pares en terrissaires que modelen el fang que són els fills per fer-los semblants al Pare i al Fill. En la tasca educadora cometran errors. Hauran de tornar a amassar el fang. Les tasques de mestre i alumne continuen intactes. Poc a poc en els  fills destaquen les característiques humanes que els capaciten per a ser bons ciutadans i si el propòsit de Déu és que assoleixin tasques de govern, la seva acció política no serà assenyalada per la corrupció.

Octavi Pereña i Cortina