ATEISME

Martín Caparrós en el seu escrit “L’ateu específic” ataca totes les religions. No cal dir que l’Església catòlica no fuig de la fúria i amb ella el cristianisme en general. “O sigui que, al seu costat (l’Islam) el déu dels cristians serà un avi bo. Però al déu dels cristians se li cau la careta sempre. O potser no li agrada portar-la, pobre diable. En qualsevol cas fa tot el que pot – diran que és totpoderós -  per mostrar que segueix sent el rei. Per això contraataca amb els seus prelats, els seus polítics, publicitaris varis. I ho aconsegueix: En aquests últims dies argentins, per exemple, la campanya despietada de capellans i més capellans”

Penso que  l’escrit del senyor Caparrós consisteix en donar cops de puny a l’aire i si l’encerta l’endevina. El que sí és clar és que expressa una clara animadversió vers el cristianisme, no solament per la seva condició d’ateu declarat, també pel comportament de la jerarquia catòlica. L’anticristianisme del senyor Caparrós en part és a causa del comportament impropi d’una part de la clerecia catòlica. Fa una valoració incorrecta dels fets, doncs culpabilitza Déu d’us actes que els vertaders culpables ho són unes persones que es diuen ser representants de Déu a la Terra  i que monopolitzen la veritat de Déu sense posseir-la.

Jesús, sense embuts, considera hipòcrites aquells religiosos que ensenyen com si fossin manaments de Déu el que són preceptes humans. Dieu el Senyor que coneixerem el que són, no pel que diuen, sinó pels seus fets. L’arbre se’l coneix pel fruit que dóna. Un arbre dolent de cap de les maneres pot donar bons fruits. Si el senyor Caparrós i tots els que pensen com ell, en lloc de culpabilitzar Déu sense reflexionar i es preocupessin d’anar a la font del cristianisme que es troba en la Bíblia, que gràcies a Déu avui es pot trobar en qualsevol llibreria, i reflexionessin en la Paraula de Déu, sens dubte se n’adonarien  que les acusacions que presenten contra Déu són infundades. Descobririen que Déu no aprova el comportament reprovable d’aquells que parlen en Nom seu sense haver estat enviats.

L’ésser humà no es fa ateu, neix sent-ho per descendència d’Adam i persisteix en aquesta condició malgrat les evidències que la creació aporta de la seva existència. Com diu Einstein: “l’home troba Déu darrere de cada porta que la ciència aconsegueix obrir”. Malgrat que el llibre de la creació parla de l’existència de Déu els lectors d’aquest llibre extraordinari persisteixen en negar l’evidència del que llegeixen perquè la seva condició de persones caigudes en pecat, el diable els hi ha posat una bena als ulls que els impedeix veure la realitat tal com és. Aquesta bena els cau en el moment en que per la gràcia de Déu reben el regal de la fe que els permet creure que Jesús és el Salvador de món. Malgrat l’engany satànic l’ateisme és responsabilitat de la persona que nega l’existència del Creador. Al seu dia n’hauran de donar compte de la decisió presa.

Existeix un ateisme provocat per aquells religiosos que parlen en Nom de Déu sense haver estat enviats a parlar. Amb el seu garlar que no s’ajusta a l’ensenyança bíblica i amb el seu comportament indigne que no s’adiu  a la santedat de Déu interfereixen la recerca d’aquelles persones que volen saber qui són realment, per què són aquí a la terra i que estan inquietes per saber si hi ha quelcom més enllà de la mort. Heus aquí la reprensió que reben de Jesús els qui tenen el sen Nom als llavis però que els seus cors són lluny d’Ell: “Però el qui faci entrebancar un d’aquests petits que creuen en mi, li fora millor que li pengessin l coll una pedra de molí d’ase i fos enfonsat al fons del mar. Ai del món per causa dels entrebancs! Perquè cal que vinguin els entrebancs. Però ai per culpa del qual ve l’entrebanc” (Mateu 18: 6,7). 

A l’inici del seu ministeri públic Jesús va pronunciar aquest missatge que és un recordatori de les ensenyances profètiques i que va ser el nucli de la seva doctrina i la dels seus deixebles que l’han tramés a la seva posteritat fins els nostres dies: “Penediu-vos, perquè s’ha apropat el regne dels cels” (Mateu 4: 17). Joan el Baptista que aplanava el camí perquè el poble cregués en el Messies que venia darrere seu, també pronuncia un missatge de penediment: “I veient que molts fariseus i saduceus (religiosos del seu temps) venien al seu baptisme, els va dir: Cria d’escurçons! Qui us ha advertit per fugir de la ira que està venint? Feu, doncs, fruits dignes del penediment” (Mateu 3: 7,8). Jesús “que no tenia necessitat que ningú li donés testimoni concernent l’home, perquè Ell sabia el que hi ha dins l’home” (Joan 2. 25), amb més autoritat que la del Baptista diu als religiosos d’avui que amb el seu comportament indigne posen entrebancs en el  camí d’aquells que busquen Déu “cria d’escurçons! Qui us ha advertit per fugir de la ira que està venint? Feu, doncs, fruits dignes del penediment”.

En el moment que els mitjans de comunicació denuncien la pederàstia que inunda l’Església catòlica, la jerarquia es dóna manya per demanar perdó pels abusos comesos al llarg dels anys, però s’obliden que abans que res han de demanar perdó a Déu perquè les malifetes comeses als desvalguts primer les han comés a Ell. Fins avui no tinc constància que s’hagi fet cap declaració demanat a Déu perdó pels abusos comesos.

Octavi Pereña i Cortina