LA DOCTRINA DE LA MORT

“El nivell més alt de la cultura moral és aquell en que les persones que formen una nació reconeixen i protegeixen la inviolabilitat de la vida humana innocent… Les grans nacions desapareixen quan deixen de viure segons els grans principis que els han donat la visió i la força per superar la tirania  i la degradació humana…No hi ha nació que pugui seguir sent lliure i exercir liderat moral després d’haver adoptat la doctrina de la mort” ( Fragment que forma part del discurs que el senador nord-americà Jesse Helms va pronunciar al Senat l’1/01/1977).

Quan entra en vigor la doctrina de la mort? En el moment que l’ésser humà se’l despulla de la seva condició de criatura creada a imatge i semblança de Déu se li roba el dret a la vida. És molt possible que quan el senador nord-americà diu: “El nivell més alt de la cultura moral és aquell en que les persones que formen una nació reconeixen i protegeixen la inviolabilitat de la vida innocent” es refereixi a l’avortament que tantes víctimes innocents mata no solament al Estats Units sinó arreu del món. Aquesta crueltat només és possible  quan el fetus que és un ésser humà en procés de desenvolupament se’l despulla de la seva condició de persona creada a imatge i semblança de Déu. Aquest robatori no només afecta l’embrió, també repercuteix en totes les situacions en que l’ésser humà se’l redueix a la condició d’objecte, com no sent posseïdor d’ànima, la qual cosa autoritza al qui roba la condició de persona a algú i el redueix a objecte a fer amb ella el que es cregui més convenient, generalment a no fer-li el bé,  sinó maltractar-la i matar-la.

Són nombroses les situacions en que l’odi converteix la persona en un objecte al qui se’l  podia sotmetre a qualsevol malvestat. És de rabiosa actualitat el que està passant amb els emigrants. Armengol en una vinyeta dedicada a l’Open Arms, el vaixell de salvament marítim, presenta una parella asseguda a l’extrem d’un embarcador mirant el mar. Diuen. “Ja no cal construir camps d’extermini, tenen el Mediterrani”. Afegim-hi la guerra per aconseguir la pau, amb el que es justifica l’enriquiment amb la fabricació i venda d’armament i els “danys col·laterals” per evitar dir: Morts.

La violència masclista que considera la dona propietat del mascle que si no és meva no és de ningú. Que ningú fugi d’estudi. Jesús considera l’odi com una forma d’homicidi. L’odi és veritat que no sempre acaba amb vessament de sang. Jesús el considera un assassinat espiritual: “Heu escoltat que va ser dit als antics: No mataràs, i el qui mati serà sotmès al judici. Però jo us dic: Tot aquell que tingui odi sense causa contra el seu germà serà sotmès al judici, i el qui digui al seu germà: Estúpid, serà sotmès al sanedrí, i el qui li digui: Idiota, serà sotmès a l’infern de foc” (Mateu 5: 21,22). Vist des de la perspectiva de Jesús, la mort no natural té una dimensió estratosfèrica.

Tornant a l’Open Arms. Una vinyeta publicada a “eldiario.es”  mostra el vaixell que es dedica al salvament d’emigrants navegant de nit. Del cel cau una pluja d’estels. Des de la coberta de la nau una mare i el seu fill tenen aquesta conversa: “Mami em vas dir que les estrelles de la Unió Europea simbolitzaven valors com la pau i la solidaritat, ¿oi?” La mare el contesta amb un concís: “Sí”. El nen fa aquesta reflexió: “Llavors no m’estranya gens que se’ls estiguin caient”. A la Unió Europea se li poden aplicar les paraules del senador nord-americà Jesse Helms: “No hi ha nació que pugui seguir sent lliure i exercir liderat moral després d’haver adoptat la doctrina de la mort”

Amb el creixement espectacular de l’extrema dreta i amb l’apropiació pels partits que es consideren centristes la seva ideologia xenòfoba per no perdre protagonisme, la situació perillosa que s’està produint ens alerta d’un futur molt insegur no massa llunyà. Cal que ens parem a reflexionar en aquestes paraules de l’apòstol Joan: “Però qui odia el seu germà és en la tenebra, i camina en la tenebra, i no sap on va, perquè la tenebra li ha encegat els ulls” (1 Joan 2: 11). L’odi és l’oposat a l’amor de Déu. Això significa que el qui odia, malgrat es manifesti cristià, no hi té res a veure amb Jesús que és la llum del món i vessa el seu amor en el cor dels qui creuen en Ell. L’apòstol Joan no pot ser més clar: “qui odia el seu germà és en la tenebra, i camina en la tenebra, i no sap on va, perquè la tenebra li ha encegat els ulls”. Ceguesa i tenebra són sinònims. Per això li escau a les democràcies occidentals aquesta paràbola que va citar Jesús: “¿És que un cec pot guiar un cec? ¿No cauran tots dos en un clot?” (Lluc 6: 39). Amb la doctrina de la mort com a guia de les nacions, no ens ha de fer estrany que les democràcies occidentals semblants a un vaixell sota comandament inexpert, naveguin per aigües embravides esquitxades d’esculls, vagin directament al xoc frontal. Jesús que és la llum del món és l’únic que pot treure del laberint sense sortida la Unió Europea mal guiada per la doctrina de la mort.

Octavi Pereña i Cortina