SOCIETAT D’INCOMPETENTS

“El món envelleix però no millora. Tots aquells progressos que anomenem civilització no fan res més que permetre’ns portar la maldat del món a una escala mai vista fins ara” (Niklas Natt och Dag, escriptor suec).

Marius Carol que ens parla de l’escriptor suec en el seu escrit El complot dels irresponsables, referint-se a l’escriptor suec, escriu: “L’escriptor que es reconeix com misantrop és un pessimista respecte a la humanitat, lo qual resulta ser un home del seu temps i que és capaç d’entendre què és l’estupidesa humana, i que s’està apoderant del planeta. De totes maneres, el pessimisme en un món sense nord com el que ens toca viure constitueix un refugi per reflexionar sobre la realitat, una trinxera per combatre la imbecil·litat i el marc per intentar canviar les coses”.

En una entrevista concedida a El Mundo, Niklas Natt och Dag va dir que el nivell d’estupidesa de l’espècie augmentarà en la mateixa proporció en que la importància de la literatura decaigui. I com pensa que cada cop llegim menys llibres, distrets com estem amb les trivialitats de la nostra col·lecció de pantalles, tindrem el mateix final que els dinosaures del cretaci”. “l’Estupidesa”, diu Marius Carol, “és  una pandèmia d’efectes tan perniciosos com la Covid o més. Han desaparegut els intel·lectuals per manca de lectors (i possiblement d’idees) i hem deixat la política a mans d’irresponsables que ens porten per l’autopista en sentit contrari mentre insultem els que ens venen de cara”.

Estupidesa i imbecil·litat són paraules que apareixen en l’escrit de Marius Carol que pel que es veu són universals. Com es pot pretendre que la democràcia que és el govern del poble i que aquest poble de persones imbecils i estúpides quan ocupen càrrecs de poder puguin donar la volta a la decadència que cada cop és més evident? El nostre temps no s’assembla al  prediluvial quan “Déu va mirar la terra i, heus aquí estava corrompuda perquè tota carn havia corromput el seu camí sobre la terra” (Gènesi 6: 12).

Marius Carol redacta que l’escriptor suec  “es reconeix com misantrop”. El diccionari defineix misantrop. “Individu que odia el gènere humà, que té aversió al tracte amb les persones”. De la manera com funciona el món a causa de la imbecil·litat  i l’estupidesa humana ens ha de fer estrany que la misantropia creixi com les carabasseres? Com es pot pretendre fer un món millor amb el material que disposem?. Impossible. Marius Carol diu: “Han desaparegut els intel·lectuals del món per manca de lectors (i possiblement d’idees)”. El periodista diu que la vacuna contra l’estupidesa  i la imbecil·litat humana es troba en la lectura. Quins són els llibres que ens vacunin contra la estupidesa i imbecil·litat humana? Només n’hi ha un: la Bíblia. Es diu que bestseller, el llibre més venut. Alhora el menys llegit. Es pot tenir un luxós exemplar de la Bíblia  posat a la prestatgeria al costat dels Clàssics de la Literatura Universal per donar un aire d’esnobisme, de presentar-se com a persona culta. Si està tapada de teranyines, el seu poder immunitzador contra l’estupidesa i imbecil3litat humana no funciona. Per vacunar-se contra el virus que anul·la la intel·ligència se l’ha de llegir amb atenció.

¿A quin CAP hem d’anar per vacunar-nos? Més fàcil no pot ser. N’hi ha prou amb desconnectar les pantalles que es tenen obertes. Aixecar-se del sofà. Anar a la prestatgeria. Agafar la Bíblia. Treure-li les teranyines que la tapen. Sense prejudicis obrir-la amb la delicadesa amb que el tastavins agafa la copa, la mou, l’ensuma, tasta el contingut, per descriure seves peculiaritats del vi,. Així de manera semblant s’ha d’agafar la Bíblia. Veure-la com una joia delicada i valuosa. Diferenciant-se dels Clàssics de la Literatura Universal, la Bíblia és l’únic llibre que el seu Autor és present al costat del lector. L’Esperit Sant que va inspirar els autors humans a escriure-la ajuda a entendre- la i a aplicar-la a la vida.  La Bíblia és un llibre viu que transmet vida al lector que la llegeix amb l’afany de descobrir la saviesa que procedeix de Déu. Així ho diu Proverbis: “Els proverbis de Salomó, fill de David, rei d’Israel. Per conèixer la saviesa i la instrucció, per discernir les paraules de l’enteniment, per rebre la instrucció assenyada, justícia, judici i equitat, per donar prudència als inexperts, al jove coneixement i discreció. El savi escoltarà i augmentarà  el saber i l’entès aconseguirà els consells savis. Per discernir el proverbi i l’al·legoria, les paraules dels savis i els seus enigmes” (Proverbis 1: 1-6).

Octavi Pereña i Cortina