ALGORITMES

Jorge Carrión en el seu escrit Menys negacionisme  i més museus es refereix al genocidi serbi. Aquesta realitat malgrat que l’alcalde d’Srebrenica ho negui, es pot aplicar a tots els genocidis haguts i per haver. L’autor de l’escrit esmentat segueix redactant: “El segle XX va acabar amb la construcció arreu del món de memorials i museus per recordar unes atrocitats que no s’haurien de repetir. El problema és que els pilars que sostenen el segle XXI no són físics, sinó digitals. Entre el 1998 quan es funda Google i el 2005 que es funda Facebook, es crea l’arquitectura virtual que sosté la nostra realitat. Aquesta estructura afavoreix els negacionismes més antics com els nous (el coronavirus o, fins i tot, el clítoris). Els algoritmes afavoreixen la propagació dels baixos instints i, amb aquests darrers, de la ultra dreta. Jair Balsonaro, Donald Trump, Santiago Abascal o José Antonio Kast no haurien arribat on han arribat sense aquest perillosíssim biaix”.

Darrerament s’empra molt el mot algoritme. Què és un algoritme? De Wikipedia extrec: “Molts autors assenyalen els algoritmes com una llista d’instruccions per a resoldre un càlcul o un problema abstracte, és dir, que un número finit converteix les dades d’un problema (entrada) en solució (sortida)”.

La Vanguardia del 6/12/2021 publica el reportatge: “Un algoritme imprecís condiciona la llibertat dels presos”, escrit conjuntament per Laura Aragó i Gemma Saura. Aquest és el paràgraf inicial del reportatge: “Una màquina pot decidir sobre la llibertat d’una persona? Es diu Riscanvi i funciona a les presons i tribunals de Catalunya des del 2009. És un algoritme. Amb el càlcul fred d’un ordinador, mesura els risc de reincidència dels presos per ajudar els humans que formen el sistema penitenciari i judicial davant d’una de les disjuntives més àrdues: dilucidar si un intern està a punt de sortir de la presó o si cal mantenir-lo tancat perquè encara suposa un perill”.

La intel·ligència artificial no és un bon àrbitre per mesurar i prevenir el comportament humà. Malgrat que no es pot determinar qui arribarà a ser un assassí en sèrie, ni quins polítics es convertiran en Balsonaros,Trumps, Abascals o Kats. Ni preveure quins es convertiran en depredadors sexuals com Jeffrey Epstein i Ghislaine Naxwell, ni estafadors d’ancians com Artur Segura, Francisco Comitre i Enrique Peña. Sense el propòsit d’escandalitzar a ningú en particular perquè cap dels noms esmenats portaven gravat en els seus fronts allò que arribarien a ser. Ningú podia sospitar la maldat que s’amagava en les seves ànimes. Com diu Yehiel Dinur: “Eichmann és en tots nosaltres”

Si en el naixement de la raça humana no hi hagués hagut Adam que va menjar el fruit de l’arbre prohibit, el pecat no s’hauria introduït en l’espècie humana. Sense aquest pervers esdeveniment no sabríem què és la maldat. Com la cosa és així i no es pot fer marxa enrere, la maldat persistirà fins al final del temps.

L’apòstol Pau escrivint als cristians residents a Roma aclareix el cel de núvols perquè en les seves ments no hi resti ni el més mínim dubte. Descriu els sentiments de Déu que li provoquen en veure el que passa a la Terra: “Perquè la ira de Déu es revela des del cel contra la impietat i injustícia dels homes, que detenen la veritat amb injustícia” (Romans 1: 18). Avui hi ha molts negacionistes. En una època tan dramàtica com la que ens toca viure proliferen els negacionistes de les vacunes contra la Covid-19 que no se n’adonen del seu error fins que no es troben ingressats a la UCI veient com les seves vides aguanten d’un fil. Proliferen els negacionistes del pecat malgrat que la seva evidència es mostra un dia sí i l’altre també. No cal dir que també proliferen els negacionistes de Déu malgrat que “allò que es coneix de Déu els és manifest, perquè Déu els ho ha manifestat. Perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades, a fi que siguin inexcusables” (vv. 19, 20).

La ceguesa humana és tan intensa  que “tot i havent conegut Déu, no el van glorificar com a Déu i no li van donar gràcies, sinó que van esdevenir vans en els seus raonaments i el seu cor insensat es va enfosquir. Afirmant ser savis, es van tornar necis” (vv. 21, 22). La conseqüència d’aquest negacionisme obtús Déu “els va lliurar a la impuresa en els desitjos dels seus cors” (v. 24).

La conseqüència d’aquest negacionisme estúpid: “Déu els va lliurar a una ment reprovada, a fer coses impròpies: estan plens de tota injustícia, fornicació, malícia, cobejança, maldat, plens d’enveja, homicidi, rivalitat, engany, malvolença, murmuradors, calumniadors, avorridors de Déu, arrogants, orgullosos, fanfarrons, inventors de maldats, desobedients als pares, desassenyats, deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia” (vv. 28-31).

Neguem les conseqüències del pecat que hem hereta d’Adam per no haver de penedir-nos davant Déu i així poder caminar en novetat de vida que el negacionisme ens roba.

Octavi Pereña i Cortina