ADDICCIONS

La periodista Ima Sanchís li pregunta a Olatz Rodríguez, ex gimnasta de l’equip espanyol i testimoni d’anorèxia: ¿On es troba la seva incomoditat? L’esportista li contesta: “No m’agrada com està estructurat el món, tot gira al voltant de l’economia, tot és molt superficial i pragmàtic. N’hi ha prou amb mirar la tele: passen de la guerra d’Ucraïna a un anunci de perfums, dissonàncies que em fan sentir que no vull ser un ésser humà: No fem cap altra cosa que destrossar la Terra”. En el cas de la jove gimnasta que té 18 anys, l’inconformisme amb el món la van portar a “voler cuidar-se  i menjar més sa”. El seu desig de voler menjar més sa la va portar a convertir-se en anorèxica. “Vaig començar controlant el menjar i el menjar va acabar per controlar la meva vida”. L’inconformisme no ens porta a tots al mateix final. A uns els porta a l’alcoholisme. A d’altres a les drogues. A d’altres al sexe compulsiu. A d’altres a l’addicció al treball. A d’altres a la pràctica d’esports de risc…L’inconformisme si no se sap gestionar  condueix a conseqüències funestes. L’inconformisme és un sentiment intern molt fort. En la resolució dels problemes interns no anem més enllà de la pell. Ens cal bussejar en l’interior de l’ànima perquè és allí on s’hi troba el secret de la guarició. És una visita que no ens agrada fer perquè tenim por de descobrir el que realment som. Preferim mantenir ocult el secret per mitjà de teràpies externes que el que fan és agreujar encara més la malura espiritual.

L’ex gimnasta explica: “Em feia el meu propi menú partint d`un càlcul de calories: talls de gall dindi, formatge frec, iogurt vegetal, verdura i mitja peça e fruita. Al cap de poc temps no em van deixar continuar entrenant-me i quan ja no podia ni caminar em van ingressar, i ho agraeixo”. La jove gimnasta assegura “que era conscient”, que necessitava ajuda, “però no sabia com fer-ho ni si m’entendrien, esperes i esperes”. La dolència s’enquista  i la situació empitjora.

Olatz Rodríguez diu que ha mantingut contacte amb noies anorèxiques molt joves i “els demanava que ho diguessin a la família…Estaven agraïdes de poder parlar amb algú que passava pel mateix”. És cert, compartir un problema ajuda a suavitzar els efectes, però no la causa que es manté intacta.

El Nou Testament ens parla de dos tipus d’homes: l’home vell i el nou. Per naixement natural tothom pertany a la tipologia de l’home vell, es dir, del qui està mort en els seus delictes i pecats. Es pertany a la classe d’home vell pel fet de ser descendent de l’Adam pecador i ignorant què és el nou naixement per la fe en de Jesús. Trobant-nos en la condició d’home vell fa que siguem propensos a les addiccions a les que ens porta l’inconformisme en veure la multitud d’injustícies que es cometen en aquest món. la psiquiatria, la psicologia i les moltes teràpies que incideixen en l’home vell que per no haver estat convertit en un home nou per la fe en Jesús que va vessar la seva sang en la creu, treballen en una naturalesa humana predisposada al pecat en les seves diverses manifestacions. Es per aquest motiu que els resultats que s’aconsegueixen són mínims a causa que no incideixen en l’ànima dels addictes.

És per això que cal aprofundir en aquests dos tipus d’homes. el vell i el nou. És l’apòstol Pau que tracta aquest tema. Com crec que si és una novetat per al lector m’hauré d’esforçar per a ser el més clar possible.

Escrivint l’apòstol als cristians que vivien a Colosses els diu que abandonin el comportament que tenien abans de convertir-se a Crist. Aquesta manera de ser ens és molt familiar: ”ira, enuig, malicia, maledicència, paraules brutes de la nostra boca, no us mentiu els uns als altres”. Tot això ens és familiar, ¿oi? ¿Per quin motiu els cristians de Colosses havien d’abandonar aquest comportament tan indesitjable? Senzillament “perquè s’han despullat de l’home vell amb les seves obres, i us heu vestit del nou que es va renovant vers el ple coneixement, conforme a la imatge d’Aquell que el va crear” (Colossencs 3: 5-10). Fer nou l’home vell no ho aconsegueix ni la psiquiatria ni la psicologia ni cap ciència que tracti el comportament humà.  Només ho aconsegueix Crist en aquells que creuen en Ell. Com diu el text de Colossencs  l’home nou “conforme a la imatge d’Aquell que el va crear vers el ple coneixement”. L’home nou és una nova creació de Déu que es va perfeccionant dia rere dia fins a la plenitud que s’assolirà el dia de la resurrecció. Fins aquell dia els creients en Crist  no seran perfectes com el Pare celestial és perfecte”. Deixen el passat i miren de cara el futur gloriós que assoliran el dia de la resurrecció

Octavi Pereña i Cortina