INFERN O PARADÍS

La intel·ligència artificial ha crescut tant i en tan poc temps que ha aconseguit que firmes prestigioses li hagin dedicat un article. Hi ha motiu per a preocupar-se. Per més que es demani que se la reguli èticament, quin tipus d’ètica serà l’encarregada de posar-li límits?

Penso que el periodista Jordi Juan resumeix tot el que he llegit sobre IA i ho fa de manera molt entenedora per als qui som profans en la matèria. Treu a la llum el que s’hi amaga darrere la IA: “El gran salt endavant de la intel·ligència  amb el GPT-4 va pel camí de convertir-se més en un risc que no pas un avenç per a la societat. Les últimes setmanes s’ha passat de la sorpresa agradable que aporten els grans avantatges de la nova tecnologia a un creixent temor per la pèrdua de llocs de treball, la desinformació, la utilització armamentista o la possibilitat de fomentar la ciberelinqüència. Governs i grans corporacions s’han llançat en bloc a experimentar la nova joguina, però també ho estan fent tota mena d’organitzacions amb finalitats espúries”.

Darrere la IA s’hi troben persones que dissenyen màquines per treure’n profit. La finalitat no és fer més felices les persones sinó aconseguir més guanys amb el mínim de temps possible. El temor que genera la IA ja ha aconseguit crear alarma. Ja s’han aixecat nombroses veus exigint que es controli aquesta nova tecnologia i que sigui l’ètica l’encarregada de regular-la. Em pregunto, quina ètica s’ha de fer servir? ¿La que avui es fa exercir en política, en l’economia, en les diverses esferes socials? ¿Ha aconseguit esborrar la supremacia blanca i la masclista? ¿La violència domèstica? ¿La que s’empra en les diverses esferes socials? Les persones que ens semblen més estimables de sobte ens deceben amb una malifeta. No es té en compte el factor humà.

La intel3ligència humana és molt bona per controlat mecanismes per dominar la població. Diuen que un control més estricte de la ciutadania servirà per frenar la delinqüència que tants estralls provoca. La veritat és que els delictes es multipliquen i en edats cada cop més joves. La ciberdelinqüència cada cop es fa més sofisticada gracies a la IA  i no té cap inconvenient en malmetre el funcionament d’institucions hospitalàries. Els experts diuen que la pornografia que veuen els infants és la causant que nens de 10 anys cometin agressions sexuals molt violentes. Mort el gos morta la ràbia. Per què no es prohibeix radicalment la pornografia que fomenta la maldat? Els interessos econòmics dels grans lobbys ho impedeixen. Exerceixen el seu poder en governs i la justícia. Si som incapaços d’extirpar d’arrel activitats clarament danyoses. Com serem capaços  de desarrelar la perversitat de les noves tecnologies i entre elles la IA?

¿Ens hem preguntat què és el que hi ha darrere la IA? Si no s’ha fet, com serem capaços de fer-li front? El futur és a les nostres mans. Encara hi som a temps. La Bíblia ens parla de dues savieses: la divina i la satànica. En els humans aquesta dualitat va aparèixer en el moment que Eva va fer cas a la mentida del diable: “¿Així que Déu ha dit: No mengeu de cap arbre del jardí? (Gènesi 3: 1). La dona va cometre l’error de dialogar amb el diable: Podem menjar els fruits de tots els arbres del jardí “però el fruit de l’arbre que hi ha enmig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu perquè, si no morireu. I la serp va dir a la dona: No morireu pas! Perquè el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts, i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal” (vv. 3-5). Eva va menjar el fruit prohibit i va seduir Adam a fer el mateix. Ara la saviesa divina i la satànica operen en paral·lel entre els humans. La desgràcia és que la divina és minoritària. És per això que la història l’escriuen els homes de renom. Els cabdills que es fan  poderosos amb les guerres.

“Feliç l’home que troba la saviesa” (la de Déu), “i l’home que aconsegueix la intel·ligència” (Proverbis 3: 13).

Jaume l’autor de l’epístola que porta el seu nom escriu sobre les dues savieses que caminen en paral·lel entre els humans (3: 13-18). El concepte que el món té del savi és un ésser espavilat que guanya diners sense importar-li la manera com l’aconsegueix. “Qui és savi entre vosaltres? Que mostri amb una bona conducta amb sana mansuetud. Però si teniu gelosia amarga i rivalitat en el vostre cor, no us glorieu ni mentiu contra la veritat. Aquesta no és la saviesa que baixa de dalt, sinó que és terrenal, natural, demoníaca. Perquè on hi ha gelosia i rivalitat allà hi ha confusió i tota mena d’acció maligna” (vv. 13-16). Què s’hi mou darrere dels bastidors? Satanàs que disfressat d’àngel de llum s’acosta a Eva i l’enganya fent-li creure que Déu és un mentider que no vol el seu bé. Conseqüència: a l’acte va morir espiritualment  i alhora se li va sembrar el virus de la mort física. Al temps establert per Déu va morir físicament. L’encerta Jesús quan considera Satanàs “homicida des del principi i pare de la mentira” (Joan 8: 44). El text transcrit del periodista  Jordi Juan descriu força bé les característiques de la “saviesa, natural, diabòlica”.

“En canvi, la saviesa que ve de dalt és primerament pura, després pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense dubte i sense hipocresia, i el fruit de la justícia és sembrat en pau per als qui practiquen la pau” (vv.17, 18). La saviesa “terrenal, natural, demoníaca” basteix un infern a la terra. “En canvi, la saviesa que ve de dalt” converteix la Terra en un paradís. Quina de les dues preval?

Octavi Pereña i Cortina