AIGUA VIVA!

“Vivim sota el jou de l’acceleració, és el fat del nostre temps i ningú no se n’escapa. Molta part de la nostra insatisfacció no és filla d’una infantesa dissortada, sinó d’un córrer cap enlloc” (Luciano Concheiro, historiador, sociòleg, filòsof). Aquest córrer cap enlloc ens porta al materialisme, que momentàniament fa veure un miratge d’il·lusió. L’aigua salada que és el materialisme fa tenir més set a qui la beu, és més, l’estimula. De la mateixa manera que l’aigua salada que beu el nàufrag li produeix una set que l’acaba matant amb molta sofrença, la set que provoca el materialisme mata l’assedegat embolcallat d’objectes i possessions.

L’actitud del materialista és semblant a la d’aquell esquelet que en la masmorra del palau de la madrastra de Blancaneus, algú, darrere la reixa mor amb el braç estès amb l’intent d’agafar una gerra d’aigua que no era a l’abast de la mà. Els materialistes són cadàvers vivents que pereixen buscant l’aigua viva que satisfarà els anhels de les seves ànimes.

L’esperit del materialisme el descriu força bé Tim Cook, conseller delegat d’Apple, quan diu: “Amb l’iPhone 7 et donem coses sense les quals no pots viure: que avui no sap que necessites”. “No importa el que es té”, ha dit algú, “mai se’n té prou. És un fenomen que algú anomena la llei de la nina Barbie. Els accessoris que es consideren opcionals es fan imprescindibles, creant necessitats que abans no s’havien tingut”.

Joan Fita bateja la possessió de novetats amb el mot neofilia i diu: “No es tracta d’una malaltia. Més aviat una tendència desmesurada, gairebé obsessiva, per tenir sempre el més nou del mercat. Algú amb tom irònic ha dit que s’ha posat  moda la compra de trasters per anar-hi a viure, perquè als pisos, especialment per Nadal, hi ha tantes coses que no s’hi cap, que no hi ha espai per a viure-hi. Aquest pensament ens pot fer somriure. De fet, anuncia el funeral de la felicitat.

Joani Yoder explica la seva experiència: “Llavors, un dia, l’Esperit de Déu va obrir els meus ulls amb una pertorbadora revelació: El materialisme no consisteix necessàriament en tenir coses, també és desitjar. Vaig ser culpable de materialisme! Déu em va fer veure el meu descontentament. Vaig descobrir “un ídol en el meu cor! Aquell dia em vaig penedir d’aquell subtil pecat. Déu es va tornar a entronitzar en el meu cor com el seu tron correcte. No cal dir-te que li va seguir un goig intents, no basat en coses, sinó en Ell”.

L’aigua salada que dóna a beure el materialisme impulsa a buscar aigua potable sigui com sigui i es trobi o es trobi. Aquest buscar-la desesperadament fa que les persones es llencin als braços de les anomenades noves religions, que són les de sempre amb noms actuals. Marxen de les flames per caure a les brases. La situació empitjora perquè el materialisme, prengui la forma que prengui, sempre degrada.

El sexe està inclòs en el paquet de les obsessions materialistes d’avui i els que el practiquen de manera pecaminosa, els crea una set insaciable que deixa la boca resseca i clivellada

Era migdia. Jesús fatigat per la caminada es va asseure vora un pou. Està sol perquè els deixebles són al poble buscar queviures. En això que ve una samaritana a pouar aigua a qui Jesús li demana beure. Això serveix per encetar un diàleg sobre l’aigua, que passa de la física a l’espiritual. Jesús li parla de l’aigua viva. La dona li diu: “¿On tens aquesta aigua viva?”. L’aigua del pou, que molt bé pot ser un símil del materialisme sexual, Jesús li respon: “Tot el qui beu d’aquesta aigua tornarà a tenir set”. Ara Jesús fa una declaració que fa obrir els ulls amb una pertorbadora revelació: ”Qui begui de l’aigua que li donaré, mai més no tindrà set, sinó l’aigua que li donaré serà dins d’ell una font d’aigua que brolli per a vida eterna” (Joan 4:14). La dona que és molt pràctica se n’adona que l’aigua viva que li ofereix Jesús li evitaria la feixuga tasca d’haver d’anar cada dia amb el càntir  al pou a buscar aigua i portar-lo a coll a casa. “Senyor, dóna’m aquesta aigua perquè no tingui set i no hagi de venir fins aquí a pouar” (v.15). a la dona se li desperta el desig de l’aigua viva, el líquid miraculós que apaga definitivament la set. La dona no entén que Jesús li està parlant de set espiritual. Hi ha una causa que provoca la set espiritual que es vol apagar amb aigua del pou. En el cas de la samaritana sexe.

Jesús li diu: “Vés, crida el teu marit i torna”. La dona li diu: “No tinc marit”. Jesús li respon: “Ho has dit bé. No tinc marit. Perquè has tingut cinc marits , i el que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat” (vv. 16-18). El materialisme, com molt bé Joani Yoder “no consisteix necessàriament en tenir coses, també és desitjar”. Quan l’Esperit de Déu li va fer veure el seu descontentament li va fer confessar: “Un ídol en el meu cor! L’ídol de la samaritana era el sexe. Descobrir-ho li va ver exclamar: “Senyor, veig que tu ets profeta” (v.19). Per poder beure l’aigua viva que ofereix Jesús que dins de la persona “és una font d’aigua que brolla per vida eterna”, se li ha de confessar l’ídol que s’amaga dins del cor, que és el causant que l’aixeta de l’aigua viva romangui tancada. Els assedegats vagin a Jesús i creient en ell apagaran definitivament la set de l’ànima que l’ atordeix.

Octavi Pereña i Cortina