IMATGE IRREAL

Algú va escriure que les eleccions haurien de servir per escollir pels càrrecs públics homes o dones que hagin reeixit en l’empresa privada. Es considera que l’èxit en l’empresa privada és la garantia d’una bona governació.  No per força ha de ser així. Els triomfadors en l’empresa privada acostumen a ser persones que exploten els seus treballadors sense els qual l’èxit els hauria estat impossible assolir. L’esperit de l’èxit assolit en l’empresa privada els acompanyaria en l’administració pública.

L’època dels jutges que governaven en l’antic Israel es caracteritzava per: “en aquells dies no hi havia rei a Israel, cadascú feia el que li semblava recte als seus propis ulls” (Jutges 21: 25). L’últim jutge va ser Samuel  i com tots els humans va tenir les seves febleses: “I es va esdevenir, quan Samuel es va fer vell, que va establir els seus fills com a jutges sobre Israel” (1 Samuel 8: 1). Aquesta decisió no va plaure al poble: “I tots els ancians es van reunir, i van venir davant Samuel a Ramà, i li van dir: Heus aquí, t’has fet vell, i els teus fills no caminen en els teus camins, ara estableix-nos un rei que ens jutgi, com tenen totes les nacions” (vv. 4, 5). A Samuel no li va semblar bé la  decisió dels dirigents. Déu li va dir a Samuel: no et preocupis: volen un rei, doncs tindran rei (vv. 7, 8). L’escollit va ser Saúl. Al començament era tímid, vergonyós. El dia que el van proclamar rei es va amagar entre el bagatge. El busquen. El troben. El porten davant la presència de l’assemblea. El text ens diu les característiques del primer monarca d’Israel: “I era més alt que qualsevol del poble, des de la seva espatlla en amunt” (1 Samuel 10: 23). No diu res del seu interior. L’interès del poble recau en la imatge. Qui va començar a regnar  sent un bon monarca amb el temps es va comportar com un cregut, rebutjat per Déu. Va portar el regne al desastre.

Ja en vida de Saúl Déu li busca successor. El Senyor li diu a Samuel: “Ves a Betlem i d’entre els fills d’Isaí ungiràs el rei que jo he escollit (1 Samuel 16: 1): En veure Eliab, el primogènit, Samuel es va dir: “ Certament l’ungit del Senyor és davant d’Ell” (v. 6). Però el Senyor li va dir a Samuel. “No miris el seu aspecte ni l’alçada de la seva estatura, perquè l’he rebutjat, perquè el Senyor no mira com l’home, perquè l’home mira el que té davant dels ulls però el Senyor mira el cor” (v. 7).

Es diu que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics. No és perfecta com tampoc ho són les persones que es confessen demòcrates. La qual cosa no garanteix el seu bon funcionament. Tampoc la teocràcia que va funcionar en l’antic Israel va ser perfecta. Els israelites van abandonar el Déu que els va alliberar de l’esclavatge egipci i van buscar les divinitats de les nacions veïns. Les monarquies teocràtiques que van existir en el passat en les nacions europees van fracassar estrepitosament perquè no van practicar la justícia. Aquelles nacions van ser governades per monarques dèspotes que oprimien el poble en nom de Déu. l’Església s’encarregava de donar-los suport. No. La teocràcia nacional es converteix en dictadura. Els espanyols en tenim un record nefast del nacional catolicisme de Franco. Que la memòria històrica ens mogui a reflexionar amb profunditat per aprendre la lliçó perquè no es repeteixi.

Limitem-nos a Europa. Una negra i amenaçadora nuvolada la va cobrint que anuncia situacions polítiques extremes que limitaran o eliminaran les llibertats polítiques i religioses dels seus ciutadans. Aquest deteriorament té una causa: els ciutadans europeus perden la capacitat de discerniment i a l’hora de la veritat escullen als qui prometen el que no podran complir. En arribar al poder les promeses electorals es guarden al fons d’un calaix.

Es diu de Diògenes, el filòsof grec, que un dia solejat anava pel carrer amb un llum d’oli encès. En preguntar-se-li per la seva excentricitat, va respondre: “Busco un home”. Si no som tossuts com una banya de marrà ho interpretarem en el sentit que Diògenes buscava un home íntegre. On trobar una persona d’aquestes característiques? No se la trobarà perquè no existeix. La Bíblia és taxativa: Tots som pecadors. En l’imaginari de l’Església Catòlica la integritat es troba en els sants i verges. El pecat, si no es tracta de manera correcta es converteix en una metàstasi de corrupció que ho envaeix tot. Déu que ho contempla tot, el que va dir dels antics ho repetiria avui: “I el Senyor va veure que la maldat de l’home era molt gran a la terra, i que tot el propòsit dels pensaments del seu cor era només el mal tot el dia” (Gènesi 6: 5). En política ens adonem que no hi ha un pam de net. ¿És possible revertir aquesta manera de ser insana? Sí. Com? Sempre parlo de persones. si aquestes són bones les institucions també ho seran. Si són dolentes les institucions seran malvades.

Com regenerar les institucions públiques? S’ha de començar per la ciutadania. Els polítics no venen de París. Procedeixen del poble. És aquí on s’ha de posar l’èmfasi si de veritat es vol regenerar la política.

Hem de rebutjar la teocràcia, com a sistema polític, pels seus resultats nefastos. Però sí ho hem de fer en persones teòcrates. Una societat teocràtica per imposició es converteix en dictadura. Una societat gentil on s’hi trobi un bon nombre de persones teòcrates, aquesta minoria de persones creients en Crist es comporten com la sal que preserva de la corrupció i influeixen perquè les coses es facin més bé. Injecten una bona dosi de moral en una societat que ignora  què és.

Les profecies de Daniel ensenyen que començant per Babilònia els imperis es succeeixen els uns als altres fins la instauració del regne de Déu etern: “On no hi haurà cap més maledicció. I allà hi haurà el tron de Déu i de l’Anyell, i els seus servents el serviran” (Apocalipsi 22: 3). Els creients en Crist que avui vivim dins els diversos regnes terrenals caracteritzats per la injustícia, tenim l’esperança de reunir-nos en el regne de Déu etern on hi mora la justícia lluint tot el seu esplendor.

Octavi Pereña i Cortina