CREIXEMENT HARMÒNIC

“Crec que la digitalització i la seva capacitat de difondre conceptes de forma gratuïta, universal i instantània està degradant la qualitat del nostre debat intel·lectual, i per tant, el nostre progrés” (Gal Beckerman, assagista).

En el segle XVI ben segur que la possibilitat de llegir un llibre estava limitada a una ínfima part de la població. Amb l’aparició de la impremta i la divulgació dels escrits del monjo Martí Luter que comunicava les ensenyances bíbliques  aporta llum espiritual a la població apartant-la de la beateria a que l’havien sotmès les ensenyances catòliques que giraven a l’entorn de suposats miracles de sants i verges, d’altres faules i doctrines antibíbliques. Amb la traducció a l’alemany que Martí Luter va fer de la Bíblia i l’abaratiment dels costos d’edició, la població tenia al seu abast un exemplar de la Bíblia en un idioma que entenia, la qual cosa va iniciar el debat religiós arreu d’Europa. La Bíblia es va traduir als diverses llengües europees i els comentaris bíblics es van difondre arreu del continent. Públicament es va debatre la qüestió religiosa. El passotisme religiós es va convertir en activisme generalitzat.

Ens trobem a l’era digital. Les idees es transmeten amb velocitat vertiginosa. Abans que les hàgim digerit les xarxes socials en posen de noves sobre la taula. L’excessiva informació sense temps per poder-la assimilar ens deixa en l’infantilisme. En el segle XVI amb Luter i els altres reformadors que apareixien en l’escenari europeu no va caldre que les autoritats ideessin plans per incitar a la població a llegir. El que impulsava a la població amb minsos recursos econòmics a anar a la llibreria a comprar una Bíblia o els escrits que els reformadors anaven posant al mercat va ser la set i la fam que les persones sentien de nodrir les seves ànimes amb la Paraula de Déu que els alliberava de l’esclavatge satànic en que els mantenia les falses doctrines catòliques: “Si el Fill us allibera sereu veritablement lliures” (Joan 8: 36). La lectura pausada i diligent de la Bíblia a més d’alliberar de l’opressió satànica, desmunta la idea que “ la religió és l’opi del poble”. Certifica que la difusió i assimilació de les ensenyances bíbliques va engendrar les democràcies occidentals.

Dos nens, alhora cosins. L’un Joan el Baptista. L’altre Jesús. “I el nen” (Joan) “anava creixent i s’enfortia en esperit, i s’estava en els deserts fins el dia de la seva manifestació a Israel” (Lluc 1: 80). “I Jesús progressava en saviesa i estatura i en gràcia davant de Déu i dels homes” (Lluc 2: 52). Ambdós infants van néixer i créixer en llars pietoses. Els seus pares els van intruir en les ensenyances de l’Antic Testament. Ambdues criatures van passar per totes les etapes del creixement: infància, adolescència, joventut i maduresa. Ambdós, quan van ser adults  van fer molt de bé pel poble. Malgrat això Herodes instigat per Herodies, la dona del seu germà, va ordenar decapitar Joan perquè denunciava l’adulteri que cometien. Jesús va ser clavat a la creu perquè denunciava els sacerdots per la interpretació legalista que feien de la Llei de Moisès i perquè es proclamava ser Fill de Déu. Ambdós van ser víctimes de la persecució religiosa. En el futur quan el cristianisme va ser reconegut per Roma els que es consideraven ser dipositaris de la veritat van perseguir la VERITAT que és Jesús en perseguir els seus seguidors.

Es valora molt l’educació com mitjà per alliberar la societat de la pesada càrrega que representa la violència masclista, la corrupció política, l’incivisme ciutadà, la injustícia del sistema judicial i tants altres abusos que es cometen. Malauradament descobrim que el sistema educatiu amb els milions d’euros que costa el seu manteniment no esborra del mapa la infinitat de danys que l’ésser humà comet. La causa del fracàs de l’educació en aconseguir que l’ésser humà moralment sigui més bo és que l’home és una dicotomia: cos i ànima/esperit. A causa de la incredulitat es margina a Déu i el concepte ànima/esperit es guarda al fons d’un calaix on es mor de fàstic. Mentre no es recuperi la realitat que l’ésser humà a més de cos  és ànima/esperit que el fa semblant a Jesús ressuscitat, no es trobarà solució a la multitud de problemes polítics i socials que converteixen l’existència aquí a la Terra en un infern.

Intentaré introduir-me en el cor de la qüestió. Segons la Bíblia l’ésser humà és dual. L’educació escolar que margina l’ànima/esperit fa que la instrucció coixegi i no doni els resultats que s’espera d’ella. Hi ha un text que crec que és clau per entendre la dicotomia humana: “Perquè la manera de pensar de la carn és mort”. Normalment quan esmentem “carn” ens referim als músculs del cos. En aquest text “carn” no es refereix al cos sinó a l’ésser  humà espiritualment mort en no ser vivificat per l’Esperit Sant que es rep per la fe en Jesús. “La manera de pensar de la carn  és enemistat contra Déu”. Les persones sense Jesús “no se sotmeten a la Llei de Déu, ni tampoc no poden”. La “carnalitat humana impedeix ser amics de Déu. “I si Crist és en vosaltres, el cos està mort a causa del pecat, però l’Esperit és vida a causa de la justícia” (Romans 8: 6-10). A causa del pecat la mort física és universal. La vida eterna que Crist dóna es limita als qui creuen en Ell. Les obres de la carn són:  “adulteris…enemistats…baralles…rivalitats…enveges…”. Les de l’Esperit són: “Amor, goig, pau, longanimitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (Gàlates 5: 19-23). La incredulitat impedeix que en la societat floreixi la justícia.

Octavi Pereña i Cortina