RESURRECCIÓ O REENCARNACIÓ

De la influència hegemònica del cristianisme en l’àmbit social s’està passant a una lenta però persistent repaganació social. Anys ha, quan encara que només fos externament moltes persones  es manifestaven cristianes. Les esglésies de gom a gom donaven fe d’això malgrat que en l`íntim no creien allò que expressaven públicament. El resultat d’aquesta farsa és el cristianisme de pandereta, folklòric, de barbacoa, que és anys llum del vertader cristianisme. La degradació teològica que fa segles que es va produint deixa les ànimes dels qui el practiquen buides de contingut que fa que les filosofies orientals que ens arriben de la llunyania s’encarreguen d’omplir el buit de les persones que són cristianes de només de boca. El que tenen en comú les diverses filosofies que ens arriben d’Orient és la reencarnació.  Fa anys només creien en ella un minso nombre de persones que constituïen l’elit social. La transmigració de les ànimes era el plat fort en les seves reunions. Avui aquesta creença s’ha democratitzat, en part, gràcies a les jerarquies eclesiàstiques que no s’han preocupat d’instruir el poble en els principis bàsics  de la fe cristiana. En lloc de nodrir els feligresos amb el pa de vida que és Jesús i les seves ensenyances transmeses mitjançant la Bíblia, ho han fet i segueixen fent-ho amb el pa florit que ho són els dogmes de la santa mare església ensenyats pels seus doctors que amb la seva irresponsabilitat obren de bat a bat la finestra perquè entressin les malèfiques filosofies orientals.

Què és que fa que les filosofies orientals siguin tan apetitoses per les persones que tenen fam de Déu i no se’ls dóna el nutritiu pa de vida que és Jesús? La doctrina bandera de les filosofies orientals és la reencarnació que apel·la l’ego de l’ésser humà. Fa creure als pecadors, que ho som tots, que mitjançant una llarga sèrie de reencarnacions, per la pràctica de bones obres, ens anirem purificant fins a gaudir del nirvana on immersos en l’absolut i havent perdut el sentit d’identitat ens haurem alliberat de tot dolor. És dir, perduts en l’absolut impersonal.

La fe cristiana ensenya que quan un hom mor no deixa d’existir. Conserva la seva identitat personal. Es produeix una separació temporal del cos i de l’ànima que formen la seva individualitat. En el decés, l’ànima dels ver cristià se’n va amb Crist, lo qual és molt millor i el cos reposa en el sepulcre, convertint-se en pols, esperant el dia de la resurrecció.

La doctrina cristiana de la resurrecció no és filosofia especulativa. És una ensenyança basada en el fet històric de la resurrecció de Jesús: “No us admireu d’això, perquè ve l’hora en que tots els qui són en els sepulcres escoltaran la seva veu i sortiran els qui hauran fet el bé a la resurrecció de vida, i els qui hauran practicat el mal a la resurrecció de condemnació” (Joan 5: 28, 29). L’ensenyança que alguns proclamen que amb la mort no queda rastre dels condemnats, no té consistència. Si fos així, on seria la justícia, que en el fons tots desitgem? Un desig incomplert. Desencisats. 

La Bíblia ensenya que l’home és responsable dels seus actes. Que un dia haurà de comparèixer davant el tribunal de Crist per donar compte dels seus actes. La Bíblia és clara respecte: “Ja que tots han pecat no aconsegueixen la glòria de Déu” (Romans 3: 23). El verset següent exposa com és possible que un Déu just pugui considerar innocents els pecadors i continuar sent Just. Amb molta brevetat exposa el cor de l’Evangeli: “Essent justificats gratuïtament per la seva gràcia per mitjà de la redempció que és en Crist Jesús” (v.24). Déu el Pare descarrega sobre el seu Fill Jesús el pes del pecat de tota la humanitat. Jesús se’l fa seu i la seva sang vessada en la creu del Gòlgota esborra el pecat de tots els qui creuen en Ell (1 Joan 1:7). la justícia de Déu queda vindicada perquè Jesús es fa seva la culpabilitat de tota la humanitat.

L’Evangeli no ha de quedar reclòs en els llocs de culte. S’ha d’anunciar públicament arreu. No s’ha d’excloure ningú per motiu de sexe, raça, condició social. Els qui responguin a la crida, les esglésies els han d’acceptar perquè creixin en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist i així d’infants en la fe es converteixin en adults, aptes per ensenyar l’Evangeli de manera que més persones en tinguin coneixement d’ell. El lamentable és que en són molts els qui diuen: “no volem escoltar”. Molts d’aquests sords voluntaris són els qui creuen que després d’una infinitat de transmigracions s’aniran purificant fins assolir el nirvana alliberats de tot dolor i de tot sentit d’individualitat. Immersos en l’absolut impersonal.

La resurrecció que no és una filosofia especulativa sinó una doctrina contrastada en la historicitat de la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist d’entre els morts  És la garantia que els qui hagin passat de mort a vida per la fe en Jesús com a Salvador, en el darrer dia, quan Ell vingui a  buscar el seu poble ressuscitaran en Ell (1 Corintis 15: 23). Mentre la torxa sigui il·luminant hi ha possibilitat de la conversió a Jesús. Quan s’apagui, el món tal com l’entenem avui, haurà arribat a la seva fi. Tancada la porta que dóna accés a la vida eterna. Quan això succeeixi. la condició en que es trobi el lector avui, sigui en la fe en Crist o en la incredulitat, en la via eterna o en la condemna eterna, serà per sempre més.

Octavi Pereña i Cortina