EDUCACIÓ SEXUAL

“Quatre jugadors del planter del reial Madrid ahir /14/09/2023) van se arrestats per la Guàrdia Civil, acusats d’un presumpte delicte de revelació de secrets d’indole sexual, segons El Confidencial,  en una noticia confirmada més tard per l’Agència EFE”. Davant l’increment de delictes sexuals comesos per menors i adolescents,  “¿què cal fer?   perquè Des de la FAD (Centre Reina Sofia FAD Joventut) ho tenen clar: conscienciar-los des de petits i fer tallers de pràctiques perquè els adolescents entenguin què és la intimitat” (Celeste López/Maite Rius). “Què cal fer? es pregunta la FAD.

 Gènesi 1: 25, 27, 28 relata la creació de les bèsties i del home amb la facultat de reproduir-se. Biològicament la reproducció d’ambdós és semblant. El semen del mascle mamífer fecunda l’òvul  de la femella. En la pràctica hi ha una gran diferència. En els mamífers la fecundació del òvuls de les femelles es fa quan aquestes es troben en període de zel. Acabat aquest període el sexe desapareix. En els humans la cosa és diferent. La legítima relació sexual és dóna en el matrimoni (Gènesi 2: 24). És una relació motivada per l’amor. En els mamífers fora del període de zel de les femelles el sexe no existeix. En els humans aquest període asexual no existeix. L’atracció sexual es desvetlla amb la pubertat i dura fins a la vellesa. És aquí quan es pot fer un mal ús del sexe tant pels homes com per les dones. La relació sexual legítima és la que és motivada per l’amor en el matrimoni. És clar que també es pot practicar el sexe il·lícitament motivat per la lascívia, la inclinació als exagerats plaers sexuals causada pel pecat. “Del cor provenen els pensaments dolents: els adulteris, les fornicacions” (Mateu 15: 19). És evident que “la fornicació, la impuresa, la lascívia” (Gàlates 5: 19) es generen  en les persones  no regenerades per la fe en Jesús i que no caminen en novetat de vida. La lascívia és inflamada per l’infern en les persones no convertides  a Crist. Causa conflictes familiars, fomenta les malalties venèries…Sense el poder de Déu ningú pot controlar del tot la lascívia que és un verí mortal.

Davant la multitud de casos semblants al del planter de jugadors del reial Madrid, amb la FAD ens preguntem: “Què cal fer?” Alejandro Villena, psicòleg i director de l’Asociación Dale una Vuelta, diu: “Ens escandalitzem de les agressions sexuals en grup…, però no fem res, ni els polítics, ni tampoc la societat, ni els pares”. Jo hi afegiria: ni l’Església. Què poden fer els polítics, la societat, els pares, l’Església si són uns analfabets en la matèria? Si els adults no saben com curar la seva disfunció sexual, com van a poder arreglar el comportament sexual d’infants i adolescents que tant molesta? És com demanar que l’esbarzer  doni peres. Si els pares consumeixen pornografia, si es són infidels l’un a l’altre, si són clients habitual de prostíbuls, quina autoritat tenen a l’hora d’ensenyar els fills a que siguin responsables? Alguns podran dir: no he vist mai una peli porno, ni he comprat una revista del mateix gènere. M’ho puc creure. Ara bé, qui pot dir que mai ha mirat una dona per cobejar-la? Jesús. Jesús ens condemna quan a qui ho fa li diu: “ha comés adulteri amb ella en el cor” (Mateu 5: 28).  Qui més qui menys tots ens hem deixat portar per la lascívia. Tots ens hem de penedir davant Déu que ha legislat. “No desitjaràs la muller del teu proïsme” (Èxode 20: 17). Si els pares arreglen la seva relació amb Déu per la fe en el Nom de Jesús, llavors, i no abans, estaran en condicions d’ensenyar amb autoritat com ha de ser el comportament sexual dels seus fills. La construcció d’una casa no comença per la teulada. Es comença pel fonament.

Suposem que els pares són vers creients en Crist. Que la seva fe no està dipositada sobre un “déu desconegut” com el que els atenesos adoraven per estar a bé amb tots els déus que s’havien imaginat, sinó que la tenen dipositada en Jesús que és la Roca per haver ressuscitat dintre els morts, llavors es faran seves les paraules del profeta Joel: “D’aquest (Jesús) contareu als vostres fills, i els vostres fills als seus fills, i els seus fills a l’altra generació (1: 3). Un cop feta la pau amb Déu s’estarà en condicions d’ensenyar sexualitat als fills, sense tabús que interfereixen. Com suposem que són vers cristians  tenen clar que a demés de carn i ossos tenen ànima que també se l’ha d’alimentar.

Els pares que tenen la certesa d’haver cregut en Crist són conscients que el sexe és un regal de Déu i que se l’ha de conservar sant: “ Per tant, deixarà l’home el seu pare i la seva mare, i s’unirà a la seva muller, i seran una sola carn” (Gènesi. 2: 24). Alguns ensenyen que el sexe és pecat inclús en el matrimoni i que només se l’ha de fer servir per la reproducció. Aquest concepte erroni és el que ha portat al celibat clerical i monacal. És el causant de molts problemes. En cap lloc de la Bíblia s’ensenya aquesta bajanada. Per desmuntar aquesta bestiesa n’hi ha prou amb llegir: “Que el matrimoni sigui honorat en tot, i el llit sense taca, Déu jutjarà els fornicadors i els adúlters” (Hebreus 13: 4).

Els pares que són vertaders cristians saben per pròpia experiència que en el moment oportú es desperta la libido en els seus fills. Per tant han d’estar preparats per no respondre a les preguntes amb ximpleries com “els nens venen de París”. Amb paraules senzilles, adequades a l’edat han de respondre amb la veritat les preguntes que els facin, doncs la veritat allibera. El sexe l’ha donat Déu perquè s’utilitzi pel propòsit pel que li ha estat donat: mantenir unit el matrimoni. Que no se l’ha d’utilitzar per satisfer la luxúria amb la qual cosa  un hom es degrada i a la persona amb qui el practica. Els han d’ensenyar que els seus companys no són objectes per usar i llençar. Són persones creades a imatge de Déu que cal respectar com ells mateixos ho volen. Se’ls ha d’ensenyar a estimar els seus companys/es amb l’amor amb que Déu els estima. La tasca d’educar els fills és delicada i complexa però amb la saviesa que Déu atorga als qui li demanen, serà difícil, però no impossible.

Octavi Pereña i Cortina